Articles d'actualitat de la UIT-QI
Articles d'actualitat sobre Ucraïna
No hi ha alliberament en el genocidi: crida al boicot de Eurovisión
Violació d’una treballadora del Parlament de Bolívia per un membre del MAS
Carme Álvarez, Natalia Renzi, 16 de febrer de 2013
Reprenem la denúncia dels abominables
crims del patriarcat contra
la dona: la perpetuació de la
violació sexual com a arma per a
destruir-la i la impunitat amb què es
tracten els actes violents contra les
dones.
Ens aterrim amb les informacions
sobre la violació que cada dia, cada
minut, cada segon colpeja les dones:
l’Índia un país on el gènere
marca la discriminació dins les
classes i les castes; Sud-àfrica on
cada 17 segons violen un dona;
Mèxic on cada 4 minuts
violen una dona, la
majoria d’elles entre 10
i 20 anys i tenen lloc en
l’àmbit familiar; Egipte
on s’utilitza l’agressió
sexual com a arma
repressora contra les
dones que es
manifesten en la plaça
Tahrir. Y un llarg etc....
Aquest cop tractem
Bolívia. Un país on
l’estadística de la
violència contra les dones
té xifres esfereïdores: el 87%
de dones bolivianes pateixen algun
tipus de violència patriarcal:
assassinat, violació sexual, esclavitud
sexual, embaràs forçat,
mutilació genital femenina, agressió
física, agressió verbal. Les 79.000
denuncies presentades l’any passat
per violència a la llar solament representen
el 2% de les reals, i dels
98 feminicidis, el 50% s’han donat
en l’àmbit conjugal i tenen com a
principal motiu la gelosia que porta
a la violació i mort de les dones.
En un altre àmbit, aquest públic,
però no menys masclista e impune,
es dona la violació d’una
treballadora de la neteja del
Parlament bolivià per part de Domingo
Alcibia de Chuquisaca, legislador
pel Moviment al Socialisme
(MAS). Hi ha constància del fet per
la gravació de la càmera instal•lada
en la sala del Plenari del Parlament
bolivià a Sucre on es va perpetrar
la violació. Sembla que
l’assetjament a les dones i les
violacions són habituals i que els
legisladors, cada cop més sovint,
facin festes on es consumeix molt
alcohol. La víctima una camperola,
segurament del mateix origen indígena
que el violador, no va tenir
l’oportunitat de defensar-se perquè
estava èbria i inconscient; el violador
va aprofitar la seva situació de
predomini per agredir-la sexualment.
El fet és que la filmació que ha
donat la volta al món i l’oposició l’ha
aprofitat per denunciar al legislador
té una víctima, la treballadora, que
tindrà greus problemes per demostrar
la seva innocència. Es
estremidor comprovar que aquesta
treballadora no ha tingut cap
recolzament i que una vegada més
el propi entorn de la dona violada
l’acaba assenyalant com a culpable,
al punt d’haver de deixar la feina
i acabar humiliada, avergonyida i
rebutjada pels seus. Que un delicte
de violació a una dona es doni entre
els dirigents d’un partit que
s’anomena d’esquerres ens consciencia
encara més que mai que
sense les dones no hi ha revolució
possible.
Carme Àlvarez i
Natalia Reynoso Renzi
Grup de dones de
Lluita Internacionalista