Quan falten dos mesos per la data anunciada de la consulta les posicions continuen estancades. Mas diu que la convocarà, mentre que Rajoy assegura que no hi haurà urnes. Tot apunta que serà Mas qui retrocedeixi, de fet ja ho ha intentat més d’una vegada, encara que CiU sap que aquesta retirada la pagarà cara, i intenta guanyar temps. Però el que està en joc és molt més que un xoc entre Rajoy i Mas: el dret del poble català a l’autodeterminació qüestiona la constitució monàrquica i la mateixa Monarquia. Contra la consulta, el nou secretari general del PSOE Pedro Sánchez s’alinea darrera Rajoy i crida -sense cap credibilitat- a reformar la Constitució cap a un model federal. El PSOE defensava fins al 1977 el dret d’autodeterminació com defensava la República, i les dues coses van caure alhora quan es va fer monàrquic. Al juny va donar un altre exemple d’això pactant amb el PP la successió monàrquica de Felip VI.

La qüestió nacional va ser una de les pedres angulars de la reforma monàrquica del franquisme i la separació de la lluita pels drets dels pobles de les reivindicacions de la classe obrera -que en la transició anaven de la mà- va ser el gran servei dels grans partits i sindicats a l’estabilització del règim. Amb aquesta divisió hi vam perdre els treballadors i els pobles i es va assentar un règim que es basava en el centralisme i el suport dels grans capitals. Avui cal revertir aquesta situació. La unitat de la classe obrera que ens cal ha d’assumir la defensa dels drets i llibertats, una altra unitat no és més que submissió a les imposicions de l’estat i de la classe dominant.

Però bona part de l’esquerra -com IU- també pateix amb només parlar de la consulta, s’incomoda. El mateix passa amb CCOO i UGT: a Catalunya formalment la recolzen sense fer gaire més, però les direccions de Toxo i Méndez ni tan sols s’hi han pronunciat. Es pot discutir sobre el sentit del vot, però hauria de ser evident la defensa del dret d’autodeterminació. Com que no han pres aquesta tasca el missatge als treballadors i treballadores de la resta de l’estat és que el tema no els interessa i per defecte deixen córrer les campanyes anticatalanes que promou el PP, i el PSOE en menor mesura. La defensa del dret d’autodeterminació i la consulta ha de ser una campanya estatal de l’esquerra política i sindical contra la Monarquia.