Aprofitant l’inici de l’estiu, el govern reprèn el pla de privatització d’AENA, aparcat degut en part a les dificultats que va trobar el govern anterior per a obtenir la quantitat i la liquiditat que esperava amb la venda del patrimoni i la seva sortida a borsa. En un projecte que conté diferents mesures de ‘foment de l’economia’, a la fi d’Agost s’aprova el decret que inclou les línies mestres de la privatització d’AENA, amb l’entrada de capital privat i la separació dels aeroports i la Navegació Aèria.

Mitjançant concurs públic i assignació directa entrarà capital privat fins al 49%, per tal de «mantenir la titularitat i el control» per part de l’estat. En realitat, novament la socialització de despeses i la privatització de beneficis. Segons les xifres presentades per la ministra Ana Pastor, l’empresa hauria passat de registrar unes pèrdues de més de 400 milions d’euros, a uns beneficis de 800 milions en l’últim exercici, el que la situa de nou en el punt de mira de les ofertes de diners públics frescs per al capital financer.

Per altra banda, el projecte original del govern Zapatero valorava l’empresa en 16.000 milions d’euros –quantitat que va ser qualificada d’insuficient en el seu moment- i la privatització del PP situa el valor global de la xarxa d’aeroports en uns 9.000 milions. Aquesta rebaixa ha motivat les crítiques presentades pels grups d’esquerra –PSOE inclòs- en els parlaments central i autonòmics.

Recentment, la diputada Ascensión de las Heras, d’IU, denunciava la privatització d’AENA com a part de l’expoli de lo públic pel govern del PP.

Al costat d’això, les formacions polítiques nacionalistes (CIU i, en menor mesura PNB), o amb marcats interessos locals (Coalició Canària), també s’alineen en la crítica al projecte del govern, intentant garantir la participació dels sectors burgesos que representen.

El grup AENA ja ha estat separat de facto en dues empreses, que han canviat de nom: la que abans era AENA Aeroports S.A. (AASA) passa a denominar-se AENA, i se segrega de l’Ens Públic Empresarial Aeroports Espanyols i Navegació Aèria (AENA), que passa a denominar- se ENAIRE, i que queda com a gestor públic de la privatització i del resultat de la venda.

El Front sindical: Acord de Pau Social

A nivell intern, UGT i USO han signat un acord que garanteix la integritat de la plantilla i la pròrroga de l’actual Conveni Col•lectiu fins a la fi del 2021 –estava vigent fins al 2018. Aquest tipus d’acord no és nou en els processos de privatització, als quals enforteix, i fins a la data no han tingut conseqüències favorables per a l’ocupació ni per a les condicions laborals: el passat acord de garanties del 2011, va desembocar en un ERE que va reduir la plantilla en més de 1200 llocs de treball, permetent a l’empresa l’aplicació sense obstacles del seu pla de reducció de l’horari operatiu dels aeroports de menys de 500.000 passatgers/any, així com una reducció de costos basada en plantilles per sota dels mínims de seguretat en diferents col•lectius tècnics, i el pla –per concretar- de tancament d’alguns aeroports menors, fins ara sostinguts per la xarxa. AL mateix temps, l’acord va ser un dels factors que va permetre avançar la privatització de diverses torres de control, amb l’entrada de controladors low-cost, i gestió privada de FERRONATS (unió de la constructora Ferrovial i l’europea NATS).

CCOO, present a les negociacions, s’ha desmarcat de la signatura amb una argumentació en la qual denuncia la privatització i reivindica la descongelació salarial, la devolució de la paga extra del 2011, i aborda lateralment els problemes d’insuficiència de plantilles. No obstant això, més enllà de les declaracions, CCOO no impulsa mobilitzacions per aquests plantejaments.

Qui sí ha intentat impulsar la mobilització ha estat la CGT, mitjançant concentracions de treballadors i contactes amb grups parlamentaris, i finalment amb una convocatòria de vaga a Madrid- Barajas el 29 i 31 d’agost, que intentava recollir les inquietuds i propostes d’alguns aeroports com Pamplona, Tenerife i Màlaga. No obstant això, els serveis mínims abusius en els llocs clau, la falta d’acord amb altres centrals sindicals i la insuficient coordinació amb altres centres han impedit fins al moment que la mobilització s’estengui.

Aquesta és la tasca plantejada per al pròxim període: aprofundir i estendre les mesures de mobilització en tots els centres possibles, creant el clima necessari perquè els treballadors d’AENA es mobilitzin, i impulsar un moviment social més ampli contra la privatització. I per a això, és imprescindible que CCOO, que no ha signat l’acord amb l’empresa, s’impliqui veritablement i demostri que les seves declaracions són alguna cosa més que simples paraules.