Veïns de la Barceloneta es manifesten contra l’especulació que provoca el negoci turístic, que els expulsa de casa i trenca el teixit social del barri.

Aquest estiu el turisme va aconseguir el seu rècord de visites a la ciutat de Barcelona i al barri de la Barceloneta la convivència entre veïnxs i visitants es va tornar insostenible. Des del mes d’agost el barri s’ha posat en peu amb mobilitzacions multitudinàries que reben la solidaritat dels altres barris de Ciutat Vella, el Raval, Gràcia, Horta, etc. És que si bé la Barceloneta, per ser el barri de la platja, s’ha vist desbordat, el turisme afecta la vida de tota la ciutat.

Aquest estiu ha quedat clar que la marca Barcelona planeja el turisme com monocultiu de la regió, a costa d’expulsar als residents dels barris més emblemàtics per convertir-los en centres comercials i resorts deshabitats, on s’extregui als turistes la major quantitat d’euros possible.

El govern i els seus mitjans de comunicació presenten els reclams dels veïns com un problema de civisme per part de cert «turisme de borratxera», que es podria controlar amb una major presència policial i alguns inspectors que recorrin les finques precintant els pisos turístics il•legals. Els sorolls i crits constants que no permeten descansar ni de nit ni de dia, les papereres i contenidors curulls , l’olor a escombraries, orina i excrements, els preus desbocats d’articles de primera necessitat i dels lloguers sotmesos a l’especulació que ofeguen qualsevol pressupost de família treballadora, el mobbing a inquilinxs de renda estable, la manca d’espai públic per circular i recrear o la proliferació de robatoris, tant al carrer com de domicilis, són les conseqüències d’un pla de ciutat que necessita buidar-la dels seus habitants i transformar-la en un gran parc temàtic, com ja passa amb Venècia.

Els processos de gentrificació que es vénen duent a terme a la ciutat s’han carregat zones com, per exemple, gran part del Born, on el seu cor, que envolta l’església de Santa Maria del Mar i el Museu Picasso, ara és un circuit comercial de botigues i restaurants de disseny on ja no viu gent. En els dies previs a l’inici de la temporada hem vist l’obertura massiva de botigues de souvenirs, de lloguer de bicicletes i de menjar ràpid en els llocs on abans hi havia negocis per al consum veïnal. No és cert que el turisme afavoreixi la creació de llocs de treball, perquè aquests llocs són temporals i sobreexplotats, quan acabi l’estiu hi haurà més persones aturades i els negocis no podran mantenir-se per la bombolla financera que s’ha produït al barri.

No és la primera vegada que la gent del barri de la Barceloneta surt a defensar la seva qualitat de vida al crit de «no ens mouran». Anteriorment va ser la lluita contra la llei d’ascensors que expulsava veïns que no podien pagar la remodelació de les finques per instal•lar un ascensor; la resistència contra la construcció de la Marina de Luxe del Port Vell amb una normativa que exclou les embarcacions de poc calat, on vivien famílies, per dedicar el port exclusivament als iots i les embarcacions dels rics; i el rebuig a la construcció de l’hotel Vela, per la qual l’Ajuntament va realitzar una concessió de terreny públic, de manera totalment irregular, que va privar al barri de gran part de la seva platja. Tots aquests reclams formen part d’una mateixa reivindicació contra la mercantilització del barri: la ciutat ha de ser per als seus veïns i no per a l’especulació.