Els problemes no deixen d’aguditzar les tensions dins del Govern i del PP. A la dimissió de Gallardón a finals de setembre amb la retirada del projecte de llei sobre l’avortament, cal afegir ara Ana Mato a la corda fluixa després de la gestió prepotent i irresponsable – amb el Conseller de la Comunitat de Madrid- de la crisi de l’Ebola. Antics alts càrrecs del PP són imputats per frau: Rodrigo Rato, la mà dreta d’Aznar, amb les targetes opaques de Bankia, i Acebes, ex secretari general del PP i ministre de l’interior i justícia, amb la caixa B del partir, darrera dels papers de Bárcenas.

En el terreny econòmic, els núvols negres apareixen després d’haver anunciat aquest estiu a bombo i platerets el final de la crisi. La paralització de l’economia europea continua i anuncia una tercera recessió. Els pressupostos que acaba de presentar el govern per al 2015 estan d’esquena a aquesta realitat: insisteixen que «el més complicat ja ha passat» i es basen en un creixement que faci repuntar el consum. El Govern preveu una reducció en les despeses per prestacions d’atur, però l’ocupació aquest trimestre ja s’està desaccelerant i més d’un terç de l’ocupació que es crea es fa a través d’autònoms. La partida del deute s’emporta 100 milions d’euros al dia en interessos, mentre l’endeutament segueix creixent i superarà el 100% del PIB – malgrat el maquillatge d’afegir les activitats il•legals en el càlcul d’aquest indicador. Tot i les promeses que s’acabaran les retallades, hi ha eleccions a la vista: no es pot baixar la guàrdia.

Certament el Govern de la Generalitat ha fet un pas enrere evitant l’enfrontament directe, però la situació segueix lluny d’estar controlada pel Govern. Mas tenia dues opcions: seguir endavant amb el mandat popular i desacatar el Constitucional o acatar al Constitucional i desacatar el mandat popular. Va optar per la segona. La convocatòria del 9N devaluada en una macro enquesta voluntària té la finalitat de guanyar temps i entrar en la política de desgast del moviment independentista català. Però el passat 19 d’octubre desenes de milers de catalans van sortir a exigir al Govern fermesa i una convocatòria en tres mesos d’eleccions, la qual cosa va motivar la reacció airada de CiU. Unió Democràtica, el partit de Duran i Lleida, ja es desmarca i afirma estar en contra de la independència, mentre la posició de IC/EUiA és més que dubtosa. Al tancament d’aquest diari el Govern es planteja recórrer també la nova «consulta».

El 9N –cas de celebrar-se- queda com un trànsit i una nova declaració de voluntats, però després de la diada i per quart any consecutiu de mobilitzacions massives, cal passar de les intencions als fets. Tot apunta a unes eleccions anticipades amb un pronunciament de les candidatures sobre com donar resposta al dret a decidir del poble català. Cal construir un gran front per la ruptura amb la Monarquia per una República Catalana amb mesures de lluita anticapitalistes. Trencar amb la Monarquia és un pas imprescindible per recomposar la relació entre els pobles, que volem sigui el més estreta possible.