Davant el rebuig als carrers del Projecte de Reforma de la Llei de l’Avortament el Govern va fer marxa enrere i el ministre Gallardón va haver de dimitir.

Després de més de dos anys de mobilitzacions contra el Projecte de Reforma de la Llei de l’Avortament les dones hem guanyat el pols al Govern i el ministre de Justícia, Alberto Ruiz Gallardón, ha hagut de dimitir amb el cap baix, dient que es retirava de la política perquè no havia aconseguit el que se li havia encomanat. Qui l’hi havia encomanat? Els de sempre, l’Església i la dreta més rància. Els que d’una banda defensen el dret dels i les no nascudes i per l’altre es beneficien arrencant els drets dels i les nascudes en famílies treballadores. Els mateixos que ens volen submises i obedients per explotar, parir i callar.

Però el rebuig i la ràbia de tota la població han aconseguit que es paralitzi el Projecte que ens volia tornar al model de dona sense drets ni autonomia de la dictadura franquista. Un model hipòcrita que sempre va fer els ulls grossos amb les riques, que a canvi de diners compraven metges discrets; mentre que a les treballadores i les seves filles, en el millor dels casos, les portava a endeutar-se per poder viatjar a l’estranger a realitzar un avortament. Encara que la gran majoria quedava exposada a haverse de sotmetre a intervencions clandestines de risc mortal. Aquesta mateixa situació era la que projectava el Govern per a les dones del segle XXI. El mateix Govern que treu les ajudes a les persones dependents ens volia obligar a tenir criatures amb riscos de malformacions i malalties greus, que poden ser detectades durant els primers mesos d’embaràs.

Per això hem pres els carrers, ens hem fet escoltar i hem rebut la solidaritat de les dones de tot el món, que no estaven disposades a deixar que ens treguin el dret a decidir sobre el nostre cos a l’Estat Espanyol. Va ser indispensable el suport de totes perquè no s’estengués l’exemple en altres països, perquè necessitàvem defensar la nostra lluita de més de quaranta anys per aconseguir la despenalització de l’avortament mitjançant una llei que encara no és la que reclamem. La llei que vam haver de sortir a rebutjar del Projecte de Gallardón afavoreix la medicina privada, que és la que cobra per les intervencions. Encara avui hem de seguir lluitant per la nostra r e i v i n d i c a c i ó històrica, perquè l’avortament sigui lliure i gratuït.

El ministre de Justícia va dimitir, però ens va deixar el llast de la Reforma del Codi Penal i la Llei de Taxes Judicials que aprofundeixen encara més un model de justícia a favor dels rics que puguin pagar i excloent per les treballadores. També ens va deixar rastres del seu Projecte, mentre que les menors de divuit anys hauran de tenir el permís dels seus pares per poder avortar; requisit que potencia la formació de famílies monomarentals, a càrrec d’àvies i dones adolescents sense ajudes i amb més risc d’exclusió. Per això és que aquest retrocés del Govern ho celebrem als carrers, allà seguim reclamant pel dret al nostre propi cos, per una sanitat i educació laica sense retallades, gratuïta i igualitària, per l’eradicació de la violència masclista, per la visibilització i justícia per a les víctimes del sistema capitalista i patriarcal.

La dimissió de Ministre de Justícia és un mirall de dues cares que ens anima a seguir lluitant, per una banda posa en evidència que la mobilització és imprescindible per aconseguir que les nostres reivindicacions siguin possibles i per altre li mostra al Govern que quan les dones diem no, és que no, que amb nosaltres no es juga. El nostre missatge és que prenguin nota i dimiteixin com Gallardón.