Després d’aprovar els pressupostos amb els vots de IULV-CA, Susana Díaz va trencar l’acord de Govern, va fer fora als consellers de IULVCA i va convocar eleccions pel 22 de març. El temps juga en contra del PSOE a Andalusia, implicat en l’escàndol dels ERO, que amenaça d’arrossegar tota la vella guàrdia: els expresidents Chávez i Griñán ja han declarat com imputats.

Tampoc és casual que Susana Díaz anunciï la convocatòria d’eleccions la mateixa setmana que es confirma la victòria electoral de Syriza a Grècia.

L’ombra de Podemos es fa llarga i segueix la progressió en les enquestes. A més, l’avanç electoral col•loca Andalusia com a primera cita electoral i, si li surt bé, la deixa posicionada per encarar una hipotètica alternativa estatal a Pedro Sánchez.

Díaz intenta treure rendiment del mal moment que travessen PP i IU, i pretén minimitzar el resultat de les dues forces ascendents Podemos i Ciutadans, que amb prou feines tenen temps de consolidar la seva estructura autonòmica. A les enquestes el PSOE continua retrocedint, perd 5 punts respecte del 2012, però així i tot aconseguiria tornar a ser la primera força. El PP està en caiguda lliure a Andalusia, amb una reculada estimada de més de 18 punts, com a càstig a la política de Rajoy: part del vot PP va a parar a Ciutadans que desplaça a la UPyD de Rosa Díaz en la pugna per l’espai del neo-lerrouxisme1.

A IULV-CA també se li augura una reculada, pel paper de comparsa jugat en la Junta, amb els Pressupostos de 2013 que retallaven 2.700 milions en sanitat i educació mentre augmentava un 60% el pagament d’interessos pel deute (3.500 milions d’euros), sense avançar en la Reforma Agrària… i callant o minimitzant els escàndols de corrupció del seu soci de govern. Amb la irrupció de Podemos, deixa de ser el fals «vot útil» a l’esquerra del PSOE. Aquesta situació de reculada s’escenifica també amb la ruptura de la CUT decidida el 12 de febrer.

El gran avanç electoral previsible és Podemos: les enquestes els donen un 17%, que arrabassa del PSOE, però també d’IULV-CA i el PP. En les llistes de Podemos s’integra Equo i la CUT hi dóna suport, encara que no entrin els seus dirigents més reconeguts.

Podemos aixeca moltes expectatives, però a més puja en les enquestes més dilueix les seves propostes per abordar els greus problemes d’Andalusia: un atur que arriba al 34’5%, amb gairebé milió mig d’aturats i un índex del 65% de desocupació entre els menors de 25 anys, i que té al 40 % de la seva població vivint en el llindar de la pobresa, producte entre d’altres de la caiguda de les condicions de treball en el camp.

Cal una política decidida a favor dels i les treballadores. Una política que rebutgi el pagament del deute, nacionalitzant la banca sota el control dels treballadors/es per dedicar aquests recursos a un pla de mesures urgents contra l’atur i la misèria. Cal engegar una Reforma Agrària que expropiï les grans propietats terratinents, posant-les en producció sota el control dels jornalers, que denunciï la Política Agrària Comuna que lliura el 64 % dels recursos al 15% dels propietaris, mentre el camp s’enfonsa en la misèria. Que validi les ocupacions de terra com la de Somonte, encoratjant el seu desenvolupament. Que recuperi les condicions perdudes en successives reformes laborals, que retorni al sector públic el que mai d’hauria hagut de privatitzar que defensi el dret a l’habitatge, a una educació i sanitat públiques.

Per a això el 22 de març el vot a Podemos ha d’expressar aquesta necessitat de canvi, però perquè aquest canvi es faci realitat exigeix recuperar i desenvolupar la lluita i la mobilització.

Notes

1. A. Lerroux. Fundador i alhora cap del Partit Republicà Radical (PRR), d’ideologia espanyolista i retòrica demagògica, que va acabar formant part del govern del bienni negre amb la CEDA.