Les terres andaluses buides, els pobles plens de dones i homes aturats, un exèrcit de mà d’obra disponible a qualsevol preu i a qualsevol hora. Aquestes són les conseqüències del que estan fent els grans terratinents amb la nostra Andalusia per a enterrar- nos vius als jornalers i jornaleres andalusos.

Les reformes laborals, les crisis, les retallades i la pèrdua de drets amb que la burgesia ha anat a la jugular de la classe treballadora sense excepció i contra tots els sectors de la producció, ens ha dut als treballadors/es a mes explotació, mes precarietat i en molts casos a fregar l’esclavitud.

Tot això s’incrementa molt més en aquelles professions que fa segles que pateixen aquestes condicions, com els Jornalers/ es andalusos i extremenys.

Situació actual

A dia d’avui, la situació dels jornalers/es és una mica més que caòtica. Els cultius que donaven mà d’obra han desaparegut, avui tot el treball en el camp està centrat en els dos monocultius imperants a Andalusia, la recol•lecció de l’oliva i la taronja, que pràcticament es recullen en la mateixa època de l’any (tardor-hivern). Els treballs de recol•lecció en aquestes feines estan mecanitzats gairebé en la seva totalitat, pel que generalment la mà d’obra es redueix quasi en dues terceres parts respecte de la que es feia servir uns anys enrere.

Els terratinents enfortits àdhuc més, si cap, pels governs, han aprofitat l’ocasió per a fer-nos retrocedir 40 anys; retorn a la jornades de sol a sol, 9 hores diàries en la majoria dels «tajos », el treball a escarada amb salaris de misèria en algunes recol•leccions com l’oliva de verdejo –aquest any hi ha hagut quadrilles de jornalers/ es que no arribaven als 20• bruts per jornada-, augment dels ritmes de treball al so de les màquines fins que rebenti la màquina o el jornaler/a, «manigeros», encarregats i patrons que abusen i humilien sense contemplacions en els talls fatxendant que «si no t’interessa, aquí aquesta el camí, que aturats n’hi ha molts i tinc gent de sobres esperant el teu lloc».

On estan els sindicats jornalers?

No hi ha dubte que els Jornalers/es no han interessat mai a cap govern i molt menys a la burgesia, sempre basant la defensa del camp en les subvencions per tinença de terres i en canviar-nos per màquines, sense importar-los per res la fam dels nostres pobles.

Això no va dur mai als jornalers/es a rendir-se, les organitzacions jornaleres predominaven en la majoria dels pobles; les lluites, les vagues, l’exigència de reforma agrària han estat constants durant anys… per això és incomprensible l’abandó a la seva sort i el desinterès dels sindicats cap als jornalers/es.

Fa anys que Comissionis Obreres del Camp deixà d’existir per a passar a dir-se Sindicat Agroalimentari, on s’inclou als treballadors dels grans supermercats i a tots els relacionats amb el sector de l’alimentació, amb la qual cosa un treballador d’un Carrefour pot signar el conveni de la recol•lecció de l’oliva sense haver vist una olivera en la seva vida. El mateix va passar amb la Federació de Treballadors de la Terra d’UGT, ara Federació Agroalimentària, mateix gos diferent collaret. Per altra banda està el SOC, Sindicat d’Obrers del Camp, últim referent de l’organització i la lluita jornalera en aquests anys, però des de la seva integració al SAT, i malgrat que la majoria de dirigents provenien del SOC, lamentablement ha abandonat la lluita i l’organització obrera centrant-se només en finalitats polítiques i amb això, en la col•laboració de classes.

L’almoina del Subsidi Agrari

El tan criticat per la burgesia i mal anomenat PER, un sistema creat fa 30 anys, un pla que passava per donar-nos unes engrunes i que no penséssim en la terra, que és el que els dol; un Subsidi Agrari el dret a la percepció del qual, està en mans del patró. Aquest Subsidi no va ser de franc, es va conquerir a través de la lluita, perquè tots sabem que la burgesia mai ens ha regalat res. Malgrat que molts jornalers/es no hem estat mai d’acord amb aquest sistema per considerar-lo injust, insolidari, clientelista i, en molts casos, aprofitat per la petita burgesia dels pobles que perceben el Subsidi sense ni tan sols ser treballadors/es, també és cert que sense aquesta prestació miserable centenars de milers de famílies estarien abocades a passar fam en la nostra terra. A causa de les reformes i la falta de «peonadas», no tots els Jornalers/es d’Andalusia o Extremadura inscrits en el Règim Especial Agrari de la Seguretat Social (REASS) percebem el subsidi. Una mica més de 175.000 jornalers/es varen rebre el subsidi l’any passat dels prop de 500.000 inscrits.
Valgui aquesta dada com exemple real; un jornaler/a percep de subsidi a l’any 2556•, el terratinent Mora Figueroa Domeqc, més de 6.000.000 d’euros a l’any en subvencions de la PAC (Política Agrària Comuna, de la Unió Europea) només per tenir terres.

Úniques alternatives Quan gairebé tots han renunciat a la defensa d’una Reforma Agrària com solució als problemes del camp i dels pobles andalusos, avui més que mai cal exigir-la, lluitar-la i aconseguir-la com única alternativa; una Reforma Agrària basada en l’expropiació de terres als grans terratinents sense cap indemnització, una reforma que impliqui la utilització social de la terra, una reforma en profunditat dels canals de distribució, comercialització i transfor-mació dels productes agraris, eliminant la dependència actual dels grans especuladors i cadenes d’alimentació que dominen el mercat, una Reforma Agrària que respecti la terra i a les persones que la treballen i l’habiten.

La reorganització dels Jornalers/es, la recuperació de les lluites en els talls, les assemblees, la formació ideològica dels joves, amb la mirada posada en la Vaga General indefinida en el camp andalús.

Javier Ballesteros (Jornaler)