El 28 març a Madrid i el 7 d’abril a la resta de l’estat, arrencava la vaga indefinida de Movistar i les altres contractes subcontractes i autònoms de Telefónica. Els i les treballadores exigeixen que finalitzi la situació de subcontractació i de falsos autònoms que obliga a haver de posar el cotxe i les eines per fer llargues jornades de treball per a només 600 euros. Telefónica va renegociant a la baixa cada any els contractes i provoca una caiguda en cadena de salari i pagament als autònoms. Quan va posar sobre la taula l’anomenat «contracte de bucle», va saltar l’espurna del conflicte.

Els treballadors reclamen una pujada dels sous fins als 2.008 euros bruts, que és el salari mínim dels empleats directes de Telefónica, jornades de vuit hores, que tots els autònoms que ho desitgin s’incorporin a la plantilla i que tot això es reculli en un nou conveni estatal. La vaga està convocada per AST, CGT i Co.Bas. Només quan la vaga ja havia arrencat, CCOO i UGT s’han vist obligats a convocar aturades de 48 hores a la setmana per evitar despenjar-se i poder reprendre ells la negociació del conflicte. Però els treballadors / es en vaga rebutgen la representació de CCOO i UGT i exigeixen negociar directament. Funcionen en assemblees i comitès elegits. Cal donar tot el suport a la lluita dels treballadors / es de les contractes de Telefónica. Ells són un exemple més de com la patronal divideix per imposar uns retrocessos que no tenen límit.

Cal denunciar la complicitat i passivitat que les direccions de CCOO i UGT han mantingut amb aquestes patronals que ha permès el deteriorament creixent de les condicions de treball gairebé sense resistència, i exigir que avui no boicoteginn la vaga i es subordinin als treballadors / es en lluita. Un any enrere el primer de maig venia marcat per la llarga vaga dels treballadors / es de Panrico Sta. Perpètua. UGT sempre va estar contra la vaga, però CCOO que copava la direcció del comitè d’empresa de Sta. Perpètua, i va treballar per a aïllar-la i desgastar-la, per evitar que aquesta vaga exemplar s’estengués a d’altres conflictes. La direcció de CCOO va trair la vaga, mentre la Generalitat de Catalunya que havia d’intervenir, va actuar amb total complicitat amb l’empresa a la quals va facilitar finançament amb 8 milions d’euros, que van permetre complertar els 158 acomiadaments. Però la lluita a Panrico continua .

Necessitem que una victòria animi a amplis sectors obrers a la lluita perquè sense ella seguirem retrocedint.