Després de les andaluses toca el torn ara a les municipals i algunes autonomies. A Andalusia la irrupció de Podem i Ciutadans qüestiona l’hegemonia del PSOE i del PP i debilita els pilars que han estat sostenint del règim de la transició. Susana Díaz aconsegueix aturar l’hemorràgia de vot del PSOE però al preu de fer més inestable i difícil el Govern de la Junta, on necessita acords amb d’altres forces. Podem entra amb més força a les ciutats, però no n’hi ha prou amb el discurs cap a les classes mitjanes urbanes contra la corrupció i la casta: per ser una alternativa dels de baix cal donar resposta al jornaler en atur, parlar de la reforma agrària, qüestionar els grans latifundistes, defensar que no s’ha de pagar el deute.

Així com és previsible que el PSOE s’enfonsi més al conjunt de l’Estat del que ha caigut a Andalusia, també ho és que el daltabaix del PP es menor en les pròximes conteses, però la tendència a la caiguda serà igualment clara. L’aplicació de mesures de la política d’austeritat passarà factura al PP, combinada amb els escàndols de corrupció amb els Rato, Bárcenas, Gurtel ... Ciutadans es converteix en el recanvi populista, clarament defensat per mitjans de comunicació ubicats a la dreta.

La derrota sense pal•liatius d’IU a Andalusia que paga la seva participació en el govern de Junta, ha accelerat la recerca de paraigües que legitimen les seves candidatures en un marc d’aliança amb altres forces, com en el cas de Barcelona o Madrid. És incongruent que sectors que parlen d’acabar amb la casta com Podem vagin de la mà de l’aparell d’IU, també ho hauria de ser que la candidata de Barcelona i exdirigent de la PAH ho faci amb d’ICV que no només va participar en les privatitzacions municipals (els treballadors de parcs i jardins de Barcelona van fer popular allò de «que l’esquerra pija privatitza») sinó que activistes de la PAH van haver de patir la repressió del Conseller de Governació del tripartit, Joan Saura.

La nostra participació en les eleccions i en candidatures ha estat marcada per un compromís amb la lluita: aprofitar les eleccions per seguir construint alternatives