Finalitzada l’assemblea de més de 200 treballadors que es reunia el passat 28 d’abril, entrevistem a Ariel Paso, treballador de Ratelco, representant de la seva subcontrata .

LI: Des de quan esteu en vaga i quin és l’objectiu de la lluita?

AP: Estem en vaga estatal des del 7 d’abril encara que a Madrid va començar el 28 de març. Mica en mica s’han anat sumant les diferents províncies que avui la segueixen i a dia d’avui estem amb 30 províncies adherides. L’objectiu de la lluita és aconseguir unes condicions de treball dignes i igualitàries per a tot el sector de les telecomunicacions que depèn de Telefònica d’Espanya. Aquestes condicions s’han anat deteriorant amb el temps a través de la subcontractació. En els últims anys, les grans empreses contractades de Telefónica han reduït considerablement la plantilla de treballadors propis per oferir-los, a través de sucoses indemnitzacions, que treballin per a elles mateixes però en condició de treballadors autònoms. D’aquesta manera no només eviten les despeses que comporta mantenir un treballador, sinó també que les plantilles puguin organitzar-se per vetllar pels drets com a treballadors. La famosa dita de «divideix i triomfaràs»

Aquests procediments han convertit a l’activitat en una competència deslleial on cada empresa posa el preu i les condicions de treball d’acord a les negociacions individuals amb cada treballador, sense respectar cap tipus de conveni, i basades en un sistema de barems que imposa la multinacional sense donar opció al treballador a posar preu al seu treball. D’aquí el terme «fals autònom». Aquests treballadors, al mateix temps, i donades les necessitats del mercat, s’han vist obligats a formar empreses «subcontractades» i a contractar més treballadors ja gairebé sota contractes verbals en els quals es passen per alt drets fonamentals i mesures de prevenció. Per això es parla de condicions «esclavistes», perquè d’acceptarles perds tot dret a rèplica, i entres en un cercle molt difícil de sortir ja que es basa en amenaces per part de les empreses, que poden anar des de no pagar- te l’últim mes treballat, no donar- te més treball o inhabilitar-te per poder treballar en una altra empresa.

Els punts fonamentals que es reivindiquen en aquesta lluita són: Com a primer punt i principal, igualar i regular les condicions de tots els treballadors, és a dir, a igual treball igual remuneració, independentment si el treballador és contractat o subcontractat. Jornades de 8 hores i no de 12 , vacances pagades, formació i eines a càrrec de l’empresa, no del treballador, i sobretot una remuneració bàsica d’acord a les hores treballades i no a la productivitat. Això comporta al segon punt en el qual Telefónica ha de derogar l’anomenat «contracte de bucle» que és el causant que el salari d’un treballador es converteixi en una fórmula i no en una remuneració per una certa quantitat d’hores treballades, a tal punt que és molt difícil determinar quant podria cobrar un treballador i en alguns casos si cobrarà o si, a causa de les penalitzacions imposades per Telefónica, quedarà devent diners a l’empresa. I finalment una garantia de no represàlia per la vaga, és a dir, que cap treballador que hagi seguit aquesta vaga resulti perjudicat en el seu lloc de treball ni molt menys acomiadat, ja que és una vaga legal, justa i proporcionada a les condicions de treball a les que està sotmès el col•lectiu.

LI: Com esteu organitzats a nivell d’empreses? Hi ha assemblees? Heu escollit un comitè de vaga? i en aquest cas: com el vau triar?

AP: L’organització parteix del comitè de vaga, amb un delegat sindical de cada empresa, que és l’encarregat de portar la informació als treballadors de la seva empresa contractada. D’altra banda, a l’estar tan dividit el sector, cada subcontracta té un representant que respon als seus treballadors i als treballadors autònoms «aliats» que s’apropen a aquestes taules de negociació a la recerca d’una representació. I, finalment, es formen grups de treballadors autònoms que designen un representant de cara al comitè de vaga.

LI: Es parla que és una lluita històrica perquè és la primera vegada que surten junts tècnics, subcontractats i autònoms: Com esteu coordinats a nivell de Catalunya i a nivell estatal?

AP: Per això es parla d’una «lluita històrica». Perquè és la primera vegada que un sector tan dividit, i en el que tanta quantitat d’empreses (recorda que cada treballador és una empresa per si mateix) s’uneixen i s’organitzen en un objectiu comú. Això no ha passat mai i, tal vegada, no torni a passar. Per això és que fem servir la frase «ara o mai» ja que el desgast que suposa una lluita cos a cos contra una multinacional, sense el suport dels mitjans més importants i gairebé sense mitjans econòmics, és molt important i és veritablement un acte de valentia i lluita per la dignitat que poques vegades s’ha vist en la història.

LI: Fa poc va haver-hi una altra vaga històrica, la de Panrico, on hi havia un comitè de suport: existeix alguna instància que coordini el suport de les organitzacions? Quina és la resposta solidària que esteu trobant?

AP: Desconec si existeix un suport oficial d’altres comitès de vaga. Però sí que és veritat que els companys de Panrico estan recolzant des del dia ú, en cada assemblea i en cada manifestació i això enforteix la lluita encara més. La resposta solidària és immensa, no només per part d’organitzacions i de treballadors d’un altre sector i del sector universitari, sinó també (i això és veritablement sorprenent) per part dels mateixos clients afectats per la vaga. No hem rebut queixes de ningú, sinó tot el contrari. De vegades ens paren els clients en les manifestacions i ens diuen que porten dies sense Internet a casa i ens deixen anar frases com «m’és igual, ja faig servir el mòbil o el wifi del veí, però no afluixeu perquè aquesta lluita és un exemple del que hauríem de fer tots els treballadors de qualsevol multinacional »

LI: Quins són les mesures que heu pres en l’assemblea d’avui - 28/05/15- per seguir la lluita?

AP: Les mesures resoltes en l’assemblea d’avui, han estat principalment la unió i la informació als companys que tinguin un mínim de dubte amb abandonar la lluita. S’està arribant a un punt de no tornada en el qual, una desconvocatòria per degoteig de la vaga i sense una negociació pel mig, suposaria un caos en el sector ja que, a més d’estar dividits per tot l’exposat, quedaria una ferida oberta entre companys molt difícil de tancar. Per evitar aquest problema és necessari formar una unitat i inclusivament convidar als qui no segueixen la vaga, a unir-se a la lluita perquè estem convençuts que, de no arribar a bon port, ells també sortirien molt perjudicats.