Entrevista a Salameh Kayleh, revolucionari sirià, publicada per Izquierda Socialista, el nostre partit germà argentí.

Salameh Kayleh és un intel•lectual marxista sirià d’origen palestí. Va passar diversos anys empresonat per la dictadura de Baixar Al Assad. Detingut novament a l’abril del 2012 i després deportat a Jordània. En el Fòrum Social Mundial (FSM) de Tunísia, realitzat a finalitats de març, Kayleh va participar del taller en favor de la revolució siriana organitzat per la UIT-CI. Des d’allí, al costat d’altres organitzacions, es va decidir convocar a una trobada internacional en suport a la revolució a Síria l’11 i 12 de juliol a Istanbul, Turquia. Durant les últimes setmanes una sèrie de combats, en el nord del país i en ciutats properes a Damasc, mostrarien que les forces d’Al Assad tornen a perdre terreny.

IS.- Què opina sobre el que està passant a Síria?

SK.- La situació de Síria és difícil i complexa, Síria és ara el centre de la confrontació dels països regionals i imperialistes contra les revolucions que van començar a Tunísia i es van expandir com una flama en tots els països àrabs. Abans d’aturar-se a Síria com a conseqüència de la brutalitat del règim d’Al Assad i la influència d’alguns països de la regió, com l’Aràbia Saudita i Qatar, que impulsen la islamització i la distorsió de la revolució via el suport de les faccions radicals de «jihad» com Al Nusra, l’Estat Islàmic, Ahrar al Sham i l’Exèrcit Islàmic.

Llavors els pobles, que es van rebel•lar amb la finalitat de canviar el règim i aconseguir la llibertat econòmica i la democràcia, es troben en una situació molt difícil. Més de la meitat de la població són refugiats i persones sense llar després de la destrucció de ciutats i pobles amb avions de combat i tancs, míssils de llarg abast i armes químiques. Amb la sortida de tanta gent la revolució ha sofert la pèrdua de la seva base. Els que es van quedar no només s’han d’enfrontar al règim sinó també a l’Estat Islàmic i Al Nusra. Aquestes forces fonamentalistes, que volen imposar la religió (segons la interpretació d’ells mateixos) i l’establiment de l’autoritat del Califat i la lluita contra els «apòstates de l’Islam», és a dir, aquells que no estan d’acord amb ells. Aquesta és la seva missió de combat, en lloc de lluitar contra el règim. La gent allà s’enfronta ala pobresa i el setge per part del règim, el col•lapse econòmic i el segrest i lluiten, alhora, contra l’Estat Islàmic i Al Nusra.

Però es pot dir que la situació ara estaria sofrint un dèficit insuperable en el terreny militar, pel suport de l’Iran a Assad. Enviant a Hezbolà (milícies xiïtes del Líban) i combatents portats d’Afganistan, Tadjikistan i també de la Guàrdia Revolucionària iraniana, que ara lidera la lluita contra la revolució en tota Síria. Amb tot aquest suport el règim és incapaç de proclamar la victòria i posar fi a la lluita. Però el caos de la revolució i de la protecció d’Iran al règim i el paper dels «jihadistes», que estan recolzats pel règim, Iran, Aràbia Saudita entre altres, porta el conflicte a un atzucac, i la solució ara depèn d’una solució internacional regional, com a resultat del control d’alguns països, com els Estats, Rússia, Iran i Aràbia Saudita i la direcció dels partits de l’oposició.

Però, malgrat tot, això no és la fi de la revolució. La resistència continua. En tots els casos, la revolució continuarà fins que el poble sigui victoriós. Això fa més important i urgent la construcció d’una xarxa de solidaritat amb la revolució siriana.

IS.- Què opina sobre el que està passant a Tunísia?

SK.- Ara el nou govern ha estat format per l’aliança Nidaa Tunis, que encapçala un exministre de l’antic règim. Després de les eleccions de desembre passat i del fracàs del govern del moviment islàmic Ennahda, que va voler imposar el seu control durant tres anys després de la revolució. Però és clar que la por a una nova revolta del poble, sobretot amb el retorn a l’aplicació de les polítiques del FMI que facilita el saqueig de l’imperialisme, ha portat ha crear una aliança dels dos grups polítics per representar als segments de la burgesia que veuen la necessitat d’unir-se al saqueig.

Ha quedat clar que la dependència de l’imperialisme financer dicta les polítiques que permeten que el capital imperialista expoliï encara més, davant la profunda crisi en curs del capitalisme.

Per tant, no es tracta de la victòria de la «via democràtica», sinó que la crisi de la classe dominant els obliga a afrontar-la així. Ja que mentre s’aprofundeix la pobresa de la gent, s’espera que el poble esclati de nou. Aquest és el camí al qual s’ha de parar atenció, a l’impuls de la següent fase, perquè el poble està lluitant pel canvi i no s’aturarà fins que guanyi. Per això crec que Tunísia, sens dubte, serà testimoni d’una nova revolució, la qual cosa elevarà la necessitat de discutir les polítiques adequades per satisfer les necessitats del poble. I desenvolupar la seva revolució amb la finalitat de guanyar veritablement i no ser distrets pel procés democràtic, que reflecteix precisament la devoció de l’aliança dels capitalistes.

El problema és que els vells partits d’esquerra consideren que la via democràtica és la base de la lluita, i que és la forma de canviar. Així s’afebleix i perd gran part de la joventut, que va jugar un paper important en la revolució, abans i després. Aquesta jove generació expressa la voluntat de canvi i és l’esperança del futur per crear una nova esquerra, revolucionària marxista.

IS.- En la seva opinió, quins són els passos que han de prendre l’esquerra revolucionària als països àrabs en el futur proper?

SK.- La tasca consisteix a formar partits marxistes revolucionaris, depenent de l’esperit de les revolucions i la participació de milions de joves en la política sense cap consciència política. S’ha demostrat que la totalitat dels vells partits d’esquerra estan lluny de les classes empobrides, i sofreixen de fatiga, ja que la majoria dels seus membres són grans, i també sofreixen de fatiga intel•lectual i se centren en la democràcia. No són conscients dels problemes dels treballadors pobres i dels camperols. Això obre nous camins de les revolucions que requereixen l’establiment d’una esquerra revolucionària, que estigui formada pel mateix moviment i la joventut que es troba enfront del conflicte. La jove generació que està tractant de desenvolupar el seu intel•lecte a través de la cerca de la lectura del marxisme i la comprensió de la realitat, i que també busca les formes adequades i organitzatives necessàries per guanyar la revolució. El que sembla important ara és:1) L’evolució de la consciència marxista, basada en el fet que el marxisme és un mètode de pensament que per si solament permet el coneixement científic de la realitat; 2) Iniciar un diàleg seriós per desenvolupar una visió alternativa, un projecte alternatiu per representar als treballadors i camperols pobres. Que parli en nom d’ells i determini les estratègies que condueixin a la victòria de la revolució, sempre que estiguem en l’era de la revolució i 3) Entendre com mobilitzar el moviment popular cap a una revolució organitzada amb la seva pròpia agenda.

Salameh Kayleh a Catalunya

Salameh Kayleh, escriptor i periodista marxista sirià d’origen palestí, va ser a Catalunya a finals de juny per explicar l’origen i el moment actual en què es troba la revolució siriana. Kayleh és una de les veus més reconegudes de l’esquerra àrab i un testimoni en primera persona del procés revolucionari a Síria. Va passar 8 anys empresonat a Síria per les seves crítiques al règim, i d’haver-se implicat des de l’inici en l’aixecament popular de març de 2011. L’abril de 2012 va ser detingut, empresonat i torturat per publicar a Damasc una revista d’esquerres on es deia que «Per l’alliberament de Palestina, cal que caigui el règim», desmentint la propaganda oficial i explicant la complicitat del govern de Baixar al-Assad amb Israel. Kayleh va fer dues xerrades a Girona (a l’Escola d’Adults i a l’Ateneu Popular Salvadora Catà) i una Barcelona, organitzades pel Comitè de Solidaritat amb el Poble Sirià, del qual formem part des de Lluita Internacionalista.