En els dies 11 i 12 juliol es va realitzar una conferència internacional en solidaritat amb la revolució siriana i després es va tancar amb un acte. Van participar dirigents revolucionaris sirians com l’escriptor i dirigent marxista sirià-palestí Salameh Kaileh, el reconegut intel·lectual i activista sirià Yassin Al Haj Saleh, tots dos perseguits i empresonats per la dictadura siriana, ara vivint a l’exili.

Van estar també Manzour Atassi de Plataforma d’Esquerra Democràtica, Yasser Munif, acadèmic a Boston, de Xarxa Global per revolució Síria; un representant de Moviment d’Esquerra del Líban, dirigent de GSI de França, Revoluzionesiriana.org (Itàlia), membres de la LIT-CI i per la Unitat Internacional dels Treballadors - Quarta Internacional (UIT-CI), dirigents del Partit Democràcia Obrera (IDP) de Turquia, de Lluita Internacionalista l’Estat Espanyol, de KRD d’Alemanya i Miguel Sorans, dirigent d’Esquerra Socialista d’Argentina, en suport incondicional amb la revolució del Poble Sirià per llibertat i per la fi del règim genocida del dictador Al-Assad , No a l’imperialisme i No a l’ISIS (Daesh en àrab). Es va acordar una declaració i accions per a una campanya mundial.

DECLARACIÓ

Al març de 2011, amb l’ona revolucionària desencadenada lligada a la regió, els treballadors, els joves i els camperols sirians van sortir massivament als carrers contra el règim dictatorial de Bashar Al Assad, qui va respondre a les protestes pacífiques amb una repressió ferotge: detencions, tortures, barrils explosius, armes químiques llançades contra els barris populars. Quatre anys després, el poble ha pagat un alt preu per la seva lluita per la llibertat: més de 300 mil morts (95% a les mans de les forces de Al Assad), el nombre de ferits, detinguts i desapareguts és encara desconegut, però podria arribar al mig milió. D’altra banda, el nombre dels detinguts s’estima en més de 200 mil, però aquesta xifra podria augmentar. Milers de pobles destruïts, més d’11 milions de persones obligades a abandonar les seves llars, inclosos quatre milions de refugiats fora del país. Xifres terribles que mostren el patiment causat per aquest règim sagnant, utilitzant tot el seu arsenal mortal contra el seu poble per mantenir-se en el poder. El mateix règim que va imposar polítiques neoliberals contra els treballadors, els joves i els camperols pobres. Però el fet que continuï la resistència contra aquesta màquina d’odi de classe i sectària, mostra la determinació de la lluita del poble. Prova d’això és l’activitat dels comitès i els consells locals i les manifestacions a les zones alliberades, o l’activitat a les xarxes socials. Saludem especialment l’important paper de les dones, que es van incorporar a la revolució des del primer dia, i que seran claus en la vida política d’una Síria lliure i democràtica.

La Revolució siriana no només ha d’enfrontar les atrocitats del règim. S’enfronta també a l’actuació i el projecte reaccionari de l’ISIS (Daesh en àrab), que va sorgir com una força aliena a Síria per destruir la revolució. S’ha beneficiat del finançament i les armes d’Aràbia Saudita i de Qatar, i de l’ajuda de Turquia, que ha obert les seves portes a l’entrada dels combatents. Els seus enfrontaments amb el règim han estat excepcionals, mentre Bashar ha instrumentalitzat als fonamentalistes com una força de xoc contra la revolució: Al Assad va buidar les seves presons de jihadistes per omplir-les d’estudiants, joves, aturats, opositors, camperols, treballadors, bloguers, dones, periodistes, i activistes de l’esquerra i dels Drets Humans. El desenvolupament de Daesh també és una conseqüència de les armes que els Estats Units ha deixat a la regió, i dels resultats catastròfics de la seva política.

La revolució siriana travessa una situació molt crítica. En el plànol militar, el règim retrocedeix, i només controla un terç del territori. La seva existència depèn de l’ajuda d’Iran a les seves milícies, que es converteixen a poc a poc en una espècie de força d’ocupació amb una forta presència de generals iranians en les forces armades sirianes. La fragmentació de l’elit dirigent de règim s’accelera.

Com a activistes, intel•lectuals i organitzacions de l’esquerra de Síria, dels països àrabs, de Turquia, Europa i Amèrica Llatina, que recolzem la lluita dels pobles i les seves revolucions, declarem que:

1. Donem suport l’heroica lluita del poble sirià, que per desgràcia ha quedat aïllada enfront de la màquina assassina del règim. Denunciem el silenci o l’oberta complicitat d’una part de l’esquerra internacional, que es col•loca al costat del règim, i que és la responsable d’aquest aïllament. Això ha agreujat encara més la situació dels que estan lluitant a Síria per la llibertat i la justícia social: una traïció que la història no perdonarà. Recolzem la lliçó de lluita i resistència popular: malgrat totes les dificultats, les masses a Síria continuen exigint dignitat, treball, pa i llibertat. El poble kurd ha participat en la Revolució des del principi, ja que els seus drets estaven reprimits com els de tots els sirians, i sense cap dubte, el triomf de la Revolució suposarà la conquesta dels seus drets democràtics.

2. Condemnem la intervenció de tots els governs regionals i internacionals que són hostils a la Revolució Síria perquè la seva victòria donaria un alè d’esperança als pobles de l’Orient Mitjà, el Magrib i més enllà. Iran (amb Hezbolá) i Rússia han posat al servei del règim una força militar sense la qual no podria sobreviure. Turquia i els països del Golf (especialment Aràbia Saudita i Qatar) han recolzat les forces fonamentalistes per convertir el conflicte en una guerra civil sectària, i controlar el futur del país després de la caiguda del règim. Les forces imperialistes dels Estats Units i Europa estan compromesos en una campanya de bombardejos tant a Síria com a l’Irak que reforça els esquemes i reacció yihadista, i al mateix temps tracten de “netejar” la imatge de Bashar a l’escena internacional “enfront del perill islamista.” També respon als interessos d’Israel, amb qui el règim manté un estret vincle per garantir l’estabilitat de la regió i per assegurar la seva frontera nord. La connivència de les forces del règim amb l’ISIS (Daesh) per aixafar la resistència dels refugiats palestins en Yarmouk és només l’últim exemple de la col•laboració objectiva del règim de Damasc amb l’Estat sionista.

3. Condemnem al ISIS (Daesh) i a les altres forces fonamentalistes com Jayüsh al Islam o Al-Nusra, que també estan tractant d’imposar el seu poder reaccionari i extremadament violent contra els somnis d’alliberament, mentre detenen segresten i mutilen activistes i capdavanters de la revolució.

4. Alertem que no hi ha una solució política que inclogui al règim per aconseguir els objectius de les masses mobilitzades per la construcció d’una Síria lliure, democràtica i garant de la justícia social. Són aquestes masses les que han de decidir el destí de la seva lluita.

5. Denunciem una Europa fortalesa que condemna a mort a milers de refugiats, incloent-hi molts sirians que fugen de la matança i que no tenen més remei que arriscar les seves vides en el Mediterrani, que s’ha convertit en la major fossa comuna al món: els “paries del mar” s’ofeguen o es converteixen en els esclaus del segle XXI en una Europa sacsejada per la crisi econòmica. Al mes de la tragèdia humanitària, es tracta fonamentalment d’un problema polític.

6. Sabem que la lluita a Síria és una expressió de la demanda de la llibertat i la justícia social en l’àmbit regional i mundial. Forma part d’una ona internacional revolucionària desfermada per la profunda crisi capitalista des de 2008, que va comportar una ofensiva de l’imperialisme i de la burgesia contra els interessos dels treballadors, els joves i els pobres. La lluita contra els efectes de la crisi capitalista no pot separar-se de la lluita contra les dictadures. El destí de la Revolució siriana està lligat al de les lluites populars a l’Iraq, Bahrain, Egipte, Tunísia, Líbia, Iemen i altres països on la joventut, els treballadors i els camperols s’han rebel•lat contra l’opressió i la misèria. També s’uneix a la lluita dels palestins que resisteixen a l’ocupació des de 1948. I més enllà de la regió, també es fa ressò dels moviments a Amèrica Llatina i a Europa contra el neoliberalisme, així com del contundent “no” dels treballadors i la joventut a Grècia contra l’austeritat i la dictadura del deute.

7. Donem suport als comitès locals, els consells revolucionaris, els grups humanitaris que treballen sobre el terreny, i a les brigades independents de l’Exèrcit Sirià Lliure que lluiten contra el règim i contra els grups fonamentalistes. I recolzem als grups d’esquerra sirians per a què s’enforteixin i puguin protegir i aprofundir la revolució per aconseguir els seus objectius originals. A més, la victòria de la Revolució a Síria, obriria un nou camí en tota la regió, i més enllà, en benefici de les lluites dels treballadors i les masses populars.

Ens comprometem a:

1. Confirmar el nostre suport i organitzar la nostra activitat per contribuir a donar a conèixer la realitat de la revolució, enfortir la seva eficàcia i proporcionar tot l’ajut possible per al seu triomf.

2. Difondre aquesta declaració per tots els mitjans possibles.

3. Impulsar una campanya sota el lema “Trenquem el bloqueig de la revolució síria”

 Commemorar el segon aniversari de la matança de Goutha del 21 d’agost de 2013 amb actes públics als països en els quals treballem

 Organitzar una setmana de solidaritat internacional amb la Revolució Siriana entre el 5 i l’11 d’octubre d’aquest any

 Crear una pàgina web/facebook per compartir informacions i materials

4. Hem constituït un Comitè de Coordinació per engegar aquesta campanya i organitzar futures actuacions.

Signatures:

Salameh Kaileh, periodista sirià palestí i autor marxista àrab.

Yasser Munif, activista Sirià i Cofundador de la Campanya Global de Solidaritat amb la Revolució Siriana.

Yassin al-Hajj Saleh, Escriptor Sirià.

Mansur Attassi, Plataforma Esquerra Democràtica, Síria. * Excepte en el punt referit al paper de Turquia i els països del Golf.

Adeed Nassar, Moviment d’Esquerra, Líban.

Miguel Sorans, Secretariat Internacional de la Unitat Internacional dels Treballadors -Cuarta Internacional (UIT-CI).

Görkem Duru, Partit de la Democràcia Obrera (UIT-CI). Turquia.

Cristina Mas, Lluita Internacionalista(UIT-CI) , Estat Español.

Johannes Waardenburg, Gruppi di Solidarietà Attiva con i Siriani, Itàlia.

Raoul Guzman, Grup Socialista Internacionalista, França.

Kosaro, KRD (UIT-CI), Alemanya.

Istanbul, 12 de juliol 2015