A principis d’estiu l’alcaldessa posava autobusos públics i gratuïts per a recolzar la concentració per al tancament de CIE ‘s, una mesura aplaudida pels col·lectius. Però la qüestió de la immigració ha estat present durant e l’estiu amb els top manta i ara amb els refugiats.

Al juliol una operació dels Mossos a Salou contra els top manta portava la mort d’un senegalès. Tota la discussió ha estat si la policia va empènyer l’immigrant o no, però el que caldria preguntar-se és si l’operació a les 4 de la matinada provoca per si mateixa la intimidació i el desenllaç.

L’esquerra va callar, mentre els senegalesos van protestar al dia següent a Salou i són avui els perseguits pels aldarulls a la manifestació. El conflicte va saltar a Barcelona.

El sindicat policial majoritari SAPOL confirmava que encara que no se’ls ha demanat que baixin la guàrdia amb el top manta, sí que «l’enfocament més social que policial» per part de l’ajuntament, ha produït cert «relaxament» en el tipus d’intervenció. CCOO, fent un descarat seguidisme reconeix que estava gairebé eradicada el 2014 a la ciutat però repunta pel discurs contradictori i «confús» de l’ajuntament, «ells se senten ara més protegits per l’ajuntament».

L’ajuntament es justifica dient que mai va canviar el protocol de l’Alcalde Trías encara que reafirma que la solució «no és policial ». Immediatament els comerciants i PP, Ciutadans i PSC es van llançar contra les declaracions dels dirigents de Barcelona en Comú, exigint més repressió policial. La Confederació de Comerç de Catalunya adverteix que el comerç de Barcelona se sent «indignat per la relaxació de l’Ajuntament i la tolerància del ‘top manta’».

Era urgent decidir i no buscar mitges tintes que acaben podrint la situació i que el conflicte vingués a més. Finalment creixen els aldarulls, hi va haver ferits lleus i Ada Colau va sortir dient que no es toleraria la violència i que hi havia línies vermelles que no es podien creuar, i acaba presentant-se com a acusació particular contra els manters acusats de violència.

El problema té diverses vessants: els manters, el comerç i la policia. A un ajuntament d’esquerres no hauria de tremolar-li el canell a l’hora de presentar-se defensant treballadors que només pretenen un salari de subsistència amb la venda ambulant. Estem contra la persecució i repressió d’uns treballadors/es immigrants que es dediquen al top manta no per gust. A ningú li agrada estar depenent de qui els proporcionen el material de venda, de la policia que els persegueix i requisa el material, de sortir corrent perquè probablement no tingui en regla ni els papers. La solució no pot passar més que per la reunió amb ells amb una proposta sobre la taula: el compromís -com respecte dels altres immigrants- d’aconseguir una regularització immediata que acabi amb la dependència de màfies i l’amenaça del CIE o l’expulsió. La garantia de protecció enfront de qualsevol màfia i una negociació per a la creació de llocs de treball -com amb la resta d’aturats-, que pot incloure -com proposa el Consell Municipal d’Immigració de Barcelona- un lloc segur per a la venda regular.

Sense resoldre ara i aquí els problemes que tenen els treballadors/es immigrants sona increïble que l’alcaldessa de Barcelona es posi d’exemple i al capdavant dels ajuntaments com a ciutat d’acollida davant la crisi dels immigrants.

Pel gran comerç el problema dels top manta és la imatge, no la competència, i això també té a veure amb el model de ciutat turística. Tampoc és el problema fonamental del petit negoci que ha vist com aquests anys les grans superfícies li arrasaven el mercat. Els petits comerciants veuran de bon grat una política comú per aturar els grans centres.

Però hi ha una altra qüestió respecte de la policia. La declaració de guerra entre el nou ajuntament i sindicats policials ja havia saltat a propòsit de la voluntat del consistori de dissoldre la unitat d’intervenció de la Guàrdia Urbana, els USAP o USP i per la implicació de regidors en la denúncia del cas 4F. És un tema calcat a Madrid quan va anunciar la nova alcaldia que començarà a reduir les Unitats Centrals de Seguretat (UCS) -conegudes com a «antiavalots» -, Els sindicats policials carreguen contra Carmena i el seu equip: «El seu afany de persecució contra els antiavalots es deu al fet que aquests són els que són presents en els desnonaments, els quals els ordena un jutge «. I afirmen: «No tenen ni idea de les funcions reals que realitza aquesta Unitat». Hi ha una vessant que és com respondre a la política corporativa dels sindicats policials.

La realitat és que Ada Colau buscant equilibris, consensos i pressions, pràcticament no ha canviat les estructures internes de l’ajuntament en gran part dels sectors. I sense una modificació profunda de responsables no és ja que no permeti anar més endavant sinó que se li acaba girant en contra. Per això és fonamental, aplicar un canvi profund de comandaments, canviar el model policial i dissoldre les unitats antiavalots.