Finalment va haver-hi acord in extremis i es va investir Govern a Catalunya sense Mas ni el seu seguici (Felip Puig, Boi Ruiz, Rigau...). Govern presidit per Carles Puigdemont de CDC, amb ERC i alguns independents, que depèn del pacte amb la CUP-CC per tenir majoria parlamentària. El resultat de les eleccions del 27-S no només era la majoria independentista sinó també un gir a l’esquerra, per tot això el Govern Puigdemont és més feble que l’anterior per poder aplicar noves retallades i les mesures de privatització que li exigeix el pagament del deute i complir els dèficits requerits pel Govern central i la UE. Al capdavant d’aquesta tasca es posa el principal actiu d’ERC, Oriol Junqueras, amb la necessitat d’acudir a Madrid a demanar els Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) alhora que paralitza els moviments socials contra les retallades.

La renúncia de Mas a la presidència no és el resultat d’un acte de magnanimitat, sinó l’intent desesperat per evitar unes noves eleccions. ERC ja havia declarat que no aniria en una nova llista conjunta i CDC –com ja va passar el 20D- anava a quedar relegat en un lloc secundari. Deixar caure Mas –després del no de la CUP-CC- era l’única manera de conservar en mans de CDC la presidència i la majoria del Govern. La caiguda de Mas era el triomf de les bases de la CUP-CC que no es van deixar doblegar davant la pressió extrema externa i interna. Baños, cap de llista de la CUP-CC i partidari d’investir a Mas, va presentar la seva dimissió.

Si tot s’hagués reduït al canvi de Mas per Puigdemont, nosaltres hauríem donat el suport a la investidura, però sense compromís polític, amb les mans lliures per combatre les seves inconseqüències en la lluita per la República Catalana, cridant a enfrontar els plans econòmics que seguiran carregant sobre les esquenes dels treballadors/es. Però resulta incomprensible que, després d’haver aguantat la pressió gairebé tres mesos, a l’últim moment la direcció de la CUP confongui la feblesa de CDC com a pròpia, permeti a Mas fer de la debilitat virtut, i acabi pagant un preu suïcida en l’acord amb JxS.

L’acord JxS i la CUP-CC intenta anul·lar tot el potencial rupturista de la CUP-CC i subordinar-la a JxS i al Govern Puigdemont. Lluita Internacionalista vam cridar a votar en contra perquè no és admissible renunciar a la independència política i menys davant un Govern de la burgesia. I perquè qüestiona un procés de reorganització important com CUP-CC que havia aixecat esperances fins i tot entre població treballadora que no es definia independentista.

Curiosament en l’acord es critica “la bel·ligerància de la CUP-CC”, i no perquè es denunciava que el pla de xoc que proposa JXS són engrunes, sinó perquè es dubtava –i amb raó- que CDC i ERC tinguessin “una voluntat inequívoca d’avançar en el procés de la independència”. I és que el Govern Puigdemont seguirà justificant davant les seves bases una política econòmica antisocial, al servei dels interessos de la burgesia, per la falta de recursos mentre Catalunya no sigui república. Però on es juga els seu 1’6 milions de vots és, si respon amb fermesa els embats de l’Estat i avança decididament o no cap a la proclamació de la República catalana i no acaba retrocedint en un pacte fiscal. Clar, sempre que pugui haver-hi una esquerra independentista que pugui canalitzar aquest descontentament, que és el que JXS tracta de desactivar volent anul·lar la CUP-CC.

Defensarem el Govern català davant els atacs de l’Estat que vagin contra l’exercici del dret d’autodeterminació. Cal debatre un pla de mobilitzacions per respondre a l’Estat, inclosa la crida a la vaga general en cas de supressió del Parlament i/o el Govern, i a la solidaritat dels i de les treballadores dels altres pobles de l’estat. Però la independència política davant del Govern de CDC-ERC i el combat sistemàtic al costat de les necessitats dels treballadors/es no està, ni estarà en joc. I urgeix engegar una àmplia plataforma per un pla de xoc, cridant a organitzacions, moviments, sindicats... per definir aquestes necessitats i un pla de lluita.

Des de Lluita Internacionalista cridem a les bases de la CUP-CC a garantir la lluita per les dues ruptures que van ser la base de formació: amb l’Estat monàrquic, República catalana; amb el capitalisme: pla de xoc que atengui les necessitats més elementals dels i les treballadores, pel no pagament del deute…