Encara estan pendents judicis contra companys/es de Panrico pels vuit mesos de vaga. Es va informar a les xarxes que al company Pepe, membre del comitè d’empresa de CCOO i del comitè de vaga: el jutge li ha embargat 3.000 euros del seu compte com a fiança davant la denúncia presentada per l’incident en què va resultar cremada una furgoneta de repartiment Panrico durant la vaga. Arran d’aquest fet des de delegats de CCOO –però a títol individual- van fer una crida a tots els treballadors/es a aportar 50 euros per recolzar al company.

Lluita Internacionalista va treure un comunicat alhora que feia una aportació de 100 euros. En el comunicat s’assenyala: 1) posar-nos a la disposició del company i cridant a activar una campanya de suport. 2) reclamar, al costat d’altres veus que també ho fan, que es passi comptes sobre els diners que van quedar a la caixa de resistència un cop desconvocada la vaga. Es va acordar que aquests diners quedarien per aquests casos, i es van dipositar al compte de la secció sindical de CCOO. 3) que la crida a la solidaritat dels treballadors aportant 50 euros dilueix «les responsabilitats de les organitzacions i en particular de qui fa a crida a l’aportació solidària» (un dirigent de CCOO). Els «primers a respondre han de ser les organitzacions sindicals i polítiques que van donar suport.» I òbviament és CCOO qui ha de respondre per ser àmpliament majoritari en el comitè d’empresa.
Però el dia que vam lliurar l’aportació ens vam indignar: no podíem deixar de dir que una cosa és la solidaritat amb en Pepe que no està en dubte ni està condicionada al que facin als altres, i una altra cosa és la insultant actitud de la direcció de la secció sindical de CCOO. Els responsables de la secció sindical, que tenen la caixa de resistència es van negar a donar cap explicació de què ha passat amb aquests diners: només en Ppeva va dir que CCOO no cobreix els judicis penals contra els seus afiliats (o delegats com és el cas) i que possiblement es van gastar tots els diners que quedava en el pagament als advocats de CCOO, que es veu que cobren apart per aquests judicis. 1) Sentim indignació que CCOO ni tan sols cobreixi els costos dels seus advocats quan es tracta de defensar a afiliats o delegats en accions de lluita. Un exemple, sense anar més lluny: la denúncia penal contra les declaracions de Panrico acusant els treballadors en vaga de ser capaçss d’enverinar els dònuts, es va cobrir voluntàriament per advocats solidaris amb la lluita amb els quals vam contactar des de Lluita Internacionalista, i també vam aportar els 800 euros per cobrir els costos. 2) Sentim vergonya aliena, quan un dels responsables de la secció sindical és el que va fent la llista de les aportacions i pren els diners solidaris de molts treballadors -alguns d’ells en actiu i d’altres acomiadats-, mentre el seu sindicat CCOO acaba de rebre de Panrico per sentència judicial prop de 100.000 euros (veure article) i no ha estat capaç de donar suport als seus. Quin contrast entre l’esforç que fan companys que estan ja esgotant el seu atur per no abandonar un company de lluita, mentre el seu sindicat CCOO no només no li cobreix la fiança sinó que a més li cobra els honoraris dels seus advocats! Només podem dir que és un insult al sindicalisme de classe. Carlos

Rodríguez i Josep Lluís del Alcázar