El passat 6 de desembre el govern de Nicolás Maduro i el PSUV, van patir una dura derrota política, a mans de l’oposició pro-imperialista agrupada en la Mesa de la Unidad Democrática (MUD).

La MUD va obtenir la majoria qualificada de dues terceres parts en l’Assemblea amb 112 diputats, mentre que el PSUV va aconseguir 55 diputats. El chavisme va perdre així la majoria a l’Assemblea Nacional, que posseïa des de fa16 anys. Va ser una derrota aclaparadora. La MUD va obtenir 7.707.422 vots, la qual cosa representa el 56,2%, mentre que el chavisme va aconseguir 5.599.025 vots, un 40,8%.

La massiva votació per la MUD reflecteix un clar vot de càstig de la majoria del poble i dels treballadors contra el deteriorament creixent del seu nivell de vida. Va ser un vot de rebot a l’elevada inflació, les vergonyoses cues, contra el desabastiment de productes bàsics, contra els baixos salaris, la inseguretat, els acomiadaments, i els pèssims serveis públics. Va ser un vot de càstig contra un govern que ha criminalitzat la protesta, perseguit als qui lluiten, acomiadat a milers de treballadors dels organismes públics, desconegut els contractes col·lectius i violat sistemàticament l’autonomia de les organitzacions populars i sindicals.

No és un gir a la dreta, ni molt menys. La votació obtinguda per la MUD no va acompanyada d’una gran confiança en els seus dirigents o les seves propostes polítiques, va ser sobretot un vot clar contra el govern i el desastre en el qual ha sumit la vida quotidiana del poble treballador. No és un xec en blanc. Molts van votar per la MUD amb el «mocador en el nas».

Tampoc és el fracàs del socialisme, com alguns sectors patronals i pro-imperialistes poden pretenen fer veure. En rigor, a Veneçuela no hi ha cap socialisme. El que va fracassar va ser un model polític, econòmic i social que ha permès a banquers, transnacionals de telecomunicacions, petrolieres, boliburgesos i funcionaris corruptes enriquir-se a costa del deteriorament del nivell de vida de la població, usufructuant la renda petroliera, enganyant al poble i amagant els seus negocis darrere d’un fals discurs socialista. Els responsables de que s’enforteixin aquestes variants de centre dreta són el chavisme i el fracàs del seu projecte polític.

En els últims dos anys el poble treballador veneçolà ha vist desplomar- se el seu nivell de vida. Els veneçolans i veneçolanes estan passant moltíssimes dificultats. Els seus salaris els destrueix tots els dies la inflació. La penúria de les llargues i esgotadores cues per adquirir els productes bàsics ha exhaurit la paciència del poble. El drama dels pèssims serveis públics, el desastre del transport, la falta d’aigua i llum, ha ocasionat que la vida quotidiana de milions de persones s’hagi fet insuportable. Totes aquestes vicissituds són les que expliquen el contundent vot de càstig del poble treballador contra el govern de Maduro i el PSUV.

És evident que la majoria no es va creure el conte de la «guerra econòmica», darrere de la qual el govern ha intentat evadir la seva responsabilitat en la severa crisi econòmica. El poble no va comprar els eslògans electorals que utilitzaven la figura del president mort com a bandera. «Som els de Chávez», «Els candidats de Chávez», no van poder superar el descontentament que s’ha vingut acumulant en el poble veneçolà. Els resultats electorals van desmentir a un enquestador lligat al govern que va assegurar abans de les eleccions, que el poble veneçolà era «culturalment chavista».

Els resultats del 6D només són una nova fase de la crisi política, econòmica i social. Ara hi ha dos poders patronals enfrontats, un que controla el poder executiu i altres institucions, i un altre amb el control majoritari del parlament. Entenem el rebuig del poble envers el govern, però no podem dipositar cap confiança en la nova Assemblea Nacional i en els diputats de la MUD.

El Partido Socialismo y Libertad planteja que els treballadors i el poble hem de seguir confiant en les nostres pròpies forces, en la nostra mobilització independent i autònoma, tant respecte del govern com de la MUD. Això és fonamental per impulsar des de baix, des dels treballadors, la nostra pròpia agenda d’exigències a la nova Assemblea.

En tal sentit, el PSL exigeix que en la AN s’aprovi una Llei d’Augment General de Salaris, que contempli que el salari mínim s’ajusti a la cistella bàsica i s’augmenti cada 3 mesos d’acord a la inflació. Una Llei de Reincorporació de tots els treballadors acomiadats injustificadament, que inclogui la readmissió dels nostres camarades Bladimir Carvajal i Orlando Chirino, i el pagament dels salaris caiguts. Una Llei d’Amnistia per a tots els lluitadors sindicals, comunitaris, estudiantils, indígenes, i dirigents polítics detinguts o amb mesures cautelars per protestar o manifestar la seva posició política. Entre ells, Rodney Alvarez, treballador de Ferrominera detingut des de fa 5 anys per un delicte que no va cometre. Els indígenes pemones amb judicis oberts. Recerca parlamentària sobre l’assassinat de Sabino Romero, així com sobre la massacre de La Encrucijada, l’assassinat de dos treballadors de la Mitsubishi al gener de 2009 en el marc d’una vaga, la massacre del Hato Las Flores contra indígenes yukpa, i sobre la desaparició d’Alcedo Mora a Mèrida. Planejar la reforma de les lleis que restringeixen el dret a manifestació i a vaga. I la rescissió dels Contractes d’empreses Mixtes en el sector petrolier, perquè PDVSA sigui 100% estatal sense transnacionals, i gestionada pels seus treballadors, tècnics i professionals, entre altres lleis .

El propi president Maduro i l’exdiputat psuvista Elvis Amoroso van anunciar mesures econòmiques i un nou ajustament, la qual cosa agreujaria les penúries del poble treballador. És possible que estiguin contemplant l’augment de la benzina i altres mesures antipopulars. En això, els diputats de la MUD tenen plena coincidència amb el govern. La nova situació demana enfortir l’organització autònoma del poble i els treballadors, i la mobilització per fer front al govern i a l’Assemblea Nacional, per poder resistir davant dels plans d’ajustament i les mesures regressives que tots dos intentaran impulsar.

11 de desembre de 2015 Partido Socialismo y Libertad, secció veneçolana de la UIT-QI