Tunísia ... El jove diplomat en atur ... Es va matar ... Els que escolten aquestes paraules de seguida recorden Mohammad Bouazizi, el jove diplomat en atur que es va calar en foc el 17 desembre 2010 convertint-se en la metxa de la revolució tant al seu país com en tota la geografia àrab ... Llavors les masses que van sortir al carrer reivindicant treball, pa i llibertat van aconseguir esfondrar el dictador, Ben Ali, però no van poder acabar amb tot el règim dictatorial. La burgesia tunisiana i l’imperialisme, per poder controlar la mobilització de les masses tunisianes que va ser un "mal exemple" per als pobles de la regió, i per poder estabilitzar mínimament la situació política, van intervenir amb tota la seva força en el procés revolucionari, i segueixen fent-ho. L’objectiu de la seva intervenció va ser, sense tocar molt les conquestes democràtiques (llibertat d’expressió, d’organització, etc.), salvaguardar el règim (de fet una part important de l’esquerra tunisiana es va acoblar a aquest política pensant que ja era hora de tornar a casa un cop que Ben Ali estava destituït), seguir amb les polítiques neoliberals, fer oblidar les reivindicació de treball i pa de les masses. Un cop el procés estava canalitzat en aquest rumb, "reconstituir l’estabilitat" ha estat molta més difícil del que es pensava, ni tampoc ha estat possible aturar l’aprofundiment de la crisi econòmica i social. L’última prova d’aquesta realitat és la nova metxa que va incendiar Ridha Yahyaoui.

Ridha Yahyaoui ...

Un jove aturat diplomat de 28 anys, Ridha Yahyaoui, es va suïcidar el 16 de gener a la ciutat de Kasrin amb electricitat pujant a un torre d’elèctrica mentre hi havia una concentració de protest contra la desocupació i l’empobriment. A partir d’això centenars de joves sobretot aturats diplomats van sortir al carrer amb les consignes de "treball, pa, llibertat i una vida digna" muntant barricades als carrers i protegint-se amb pedres contra les forces de seguretat que els intentaven reprimir brutalment amb gas lacrimogen. A partir de llavors les manifestacions es van propagar a altres parts del país amb confrontacions amb la policia en què 240 activistes i 70 policies van quedar ferits. En el moment de redactar aquest informe, les manifestacions amb de diferents proporcions segueixen en 16 ciutats del país. L’avantguarda de les mobilitzacions són com el 2011 els joves diplomats en atur.

Col·lapse social i econòmic

No és per casualitat que les mobilitzacions comencessin on van començar i que els joves diplomats en atur estiguessin al capdavant. Un parell d’estadístiques ens ajuden a entendre això: segons les xifres oficials l’atur actual a Tunísia és d’un 15,3%. Aquesta xifra en zones interiors i de l’oest on es troben ciutats com Kasrin, Sidi Bu Zeyd, Kef i Gafsa puja fins a un 25%. Recordem-ho: Aquestes ciutats van ser els principals centre de la revolució que va començar el 2011. Pel que fa als joves diplomats a l’atur, les xifres esmentades a dalt es dobleguen: la mitjana al país és d’un 30%, ia les zones interiors i del oest d’un 50%! A les ciutats citades, gairebé la meitat de la població intenta sobreviure amb 2 dòlars (4 dinars tunisians) al dia. Segons les estadístiques d’entre 2011 i 2015, el poder adquisitiu de les classes mitjanes va baixar un 40%. Totes aquestes dades explica prou per què els joves tunisians reprenen els carrers una vegada més cridant "la revolució la vam fer nosaltres, però no podem viure".

Cap a on?

En aquest moment la qüestió principal és cap on es dirigirà la desesperació davant la pobresa i desocupació, que està convertint-se en ràbia. El partit al poder, Nida Tunis, juntament amb la seva crisi interna, està perdent la seva legitimitat davant les masses. Amb l’extensió de les mobilitzacions a tot arreu del país el Govern es va trobar en perill i el 22 de gener va declarar l ’"estat d’excepció" i toc de queda entre 22:00 i 05:00 hores a tot el país. Malgrat la repressió de les forces de seguretat contra les manifestants, les mobilitzacions continuen sobretot a les zones interiors.

D’altra banda, mentre el Govern tracta d’apaivagar l’enuig de les masses, les seves "solucions" estudiades són cada vegada més inútils i maldestres. Després d’una declaració oficial que es va a emprar 5.000 joves per l’Estat, només 4 hores més tard en una altra declaració es va manifestar que la promesa va ser fruit d’un "mal entesa" i que no existia tal oferta. Recordem també que Ben Ali havia tractat de salvar la pell prometent 35.000 llocs de treball davant les manifestacions que sacsejava tot Tunísia. Ara el Govern actual jura que va a procedir millores econòmiques i socials, però que no té la "vareta màgica" a les mans i que la gent ha de ser "una mica pacient".

No obstant això les masses no tenen ja confiança en la retòrica del Govern, ni paciència davant les condicions miserables de vida ... I ja és hora que principalment el Front Popular, on la gran part de l’esquerra està organitzada, acabés amb la seva política reformista de identificar-se amb la defensa de les conquestes democràtiques, i que es reorienti segons les exigències que vénen des de les masses que demanen un radical canvi social i econòmic. Això, a més, és una qüestió de ser o no ser per al Front. De la mateixa manera la Unió General dels Treballadors Tunisians (UGTT) ha de prendre part en la lluita posant en marxa un pla d’acció urgent -que ha d’incloure una possible vaga general- per a la creació de llocs de treball i la pujada els salaris, per tal d’enfortir les lluites. És d’importància vital la pressió de les bases de UGTT sobre la seva direcció burocràtica per mobilitzar al sindicat.

D’altra banda les masses en mobilització tracten de construir els seus propis organismes de lluita. En Kasrin van fundar una assemblea popular, i en Kef, un comitè d’autodefensa. Serà determinant la creació i centralització d’aquest tipus d’organismes en la coordinació les lluites. Evidentment l’esquerra tunisiana té una responsabilitat molt gran en el procés. A mesura que l’esquerra revolucionària tunisiana elabori un programa d’acció per la transformació econòmica i social del país, i fent-ho propi de les mobilitzacions, coordinant els organismes que les masses creen, les lluites tindran més possibilitats d’èxit cap a un canvi radical. Doncs, les masses treballadores encara volen aniquilar el règim repressiu i neoliberal, i la joventut defensa la seva revolució ...

No a l’estat d’excepció i tocs de queda!

El poble vol canviar el règim! Per un Govern dels treballadors i popular!

GÖRKEM Duru

Tunis - 22 gener 2016