A 5 anys de l’inici de la revolució a Síria, la implicació directa de Rússia ha permès al règim, amb l’ajuda de l’Iran i Hezbol·lah, prendre la iniciativa.

Alep, la decisiva capital rebel, està assetjada, com més d’una desena de localitats. En aquestes condicions, la treva signada pels Estats Units i Rússia permet consolidar el règim i que els efectes del setge debilitin la defensa de la segona ciutat del país, feu de la revolució. Però la resistència continua i, amb l’alto el foc una gran manifestació ha recorregut Alep i altres ciutats al crit de «el poble vol la caiguda del règim». La revolució continua viva.

Però hi ha una altra conseqüència de la guerra: els refugiats / es. La lògica és implacable: a més fan les potències occidentals i Rússia per rehabilitar el règim (amb o sense Baixar al-Assad, a Ginebra III) i derrotar la revolució, més s’accelera la fugida massiva de la població. Si durant els primers anys els refugiats / des van quedar en els estats veïns esperant que acabés la guerra per poder tornar a casa, la intervenció russa ha empès centenars de milers de sirians / es a buscar a Europa un lloc on refer la vida: milions de sirians saben que amb el règim de Baixar no hi ha futur per a ells a Síria.

Les imatges de la mort al mar, el fred, càrregues policials brutals sobre famílies indefenses, provoquen el rebuig de gran part de la població. Posen al nu el que és en realitat aquesta Unió Europea dels mercats i contra els pobles, aquesta Europa fortalesa imperialista.

Què fer aleshores amb els centenars de milers que fugen de Síria? Com va fer l’Estat espanyol comprant els serveis de la dictadura marroquina per reprimir l’entrada d’emigrants, la Comissió Europea i Merkel -contra tota la legislació sobre refugiats / es- , busquen els serveis d’un carceller del poble sirià a l’exili: Turquia.

Erdogan es presta a posar el seu preu per aturarr els gairebé tres milions de sirians que estan al seu territori. El mercadeig es va iniciar primer amb 3.000 milions d’euros negociats directament per Merkel a Istanbul. Però el règim turc, que no és precisament model de defensa dels drets humans, veu que el negoci pot donar més i demana 3.000 milions més i d’altres contrapartides. I mentre els mercadejos avancen, la UE calla sobre l’ocupació del Kurdistan turc, les detencions i assassinats, els bombardejos impunes d’Erdogan al nord de Síria i també la censura aplicada sobre la premsa, amb la intervenció de mitjans que no combreguen amb el seu govern.

Però la política de tancament de fronteres no impedirà que els sirians / es intentin arribar a Europa: el que aconseguirà és més morts i més negocis lucratius. Cal mobilitzar la solidaritat amb els i les refugiades: Dret d’asil, Fora lleis d’estrangeria.

Solidaritat amb el poble sirià, fora Baixar, fora Daesh, prou de bombardejos de Rússia i l’imperialisme.