El 4 de març es tornava a rebutjar la investidura de Pere Sánchez sobre l’acord PSOECiutadans i va començar el compte enrere cap a unes possibles eleccions el 26 de juny.

Dèiem en l’anterior diari i en els materials de la Conferència que recollim al suplement d’aquesta revista, que la crisi de governabilitat és conseqüència d’una crisi institucional, del règim del 78, per això hi ha tantes dificultats per trobar un acord. Al centre d’aquesta crisi se situa el PSOE, empès des de la gran patronal i els governs de la UE a facilitar el Govern al PP, però l’aparell es resisteix perquè sap que acceleraria la seva fi com a referent d’esquerres (com va passar amb el PASOK a Grècia). Però tampoc fa una aposta d’esquerres, no només pel referèndum d’autodeterminació que l’Estat no permet, sinó tampoc per la política econòmica, ja que la UE ja advertit que exigeix més austeritat i retallades. Aquesta contradicció del ni-ni l’ha empès a l’acord amb Ciutadans, un acord que probablement no vagi enlloc, però que és tota una declaració de principis: una garantia que no hi haurà canvis substancials en política econòmica ni referèndum a Catalunya i que s’aplicarà la medicina judicial que defensa la formació taronja.

PP i PSOE no volen eleccions, perquè allargar el cicle electoral és aprofundir la seva caiguda, però també té un alt cost donar-se suport per evitar-les. Així es va perllongant la paràlisi política, esperant que arribi un miracle. Però les contradiccions segueixen avançant. Els ressons de la crisi xinesa que ha sacsejat els mercats continuen. Al tema nacional català s’uneix ara les declaracions d’Otegui que –acabat de sortir de presó- proposa obrir un segon front a l’estat, el front basc. Els casos de corrupció continuen enfonsant el PP, que comparteix protagonisme amb la família reial.

No hi ha sortida a la situació sense la doble ruptura, la democràtica que respecti els drets dels pobles, entre d’altres el dret a l’autodeterminació, i la social, que posi al nord econòmic a les necessitats de la població treballadora, no en el benefici del capital.