S’ha parlat i s’ha escrit sobre el Pla d’Ocupació Rural (PER) pels treballadors/es del camp a Andalusia i Extremadura. Avui Programa per al Foment de l’Ocupació Agrària (PROFEA).

El PER s’ha intentat eliminar, ha estat criticat, desprestigiat i també defensat. Polítics, grans empresaris, ducs, marquesos i señoritos, sindicalistes i fins i tot obrer/es de l’anomenada classe mitjana. Tots han opinat i han fet declaracions sense tenir ni la més mínima idea, en la majoria dels casos tant detractors com a defensors, del que és el PER i del que significa per als nostres pobles.

Sense entrar en els detalls de com els jornalers/es vàrem aconseguir aquest dret que per descomptat no va ser una generositat del govern de torn -va costar sang i anys de lluita- crec necessari aclarir, explicar el seu funcionament i diferenciar entre PER i Subsidi Agrari pels Treballadors/es del Règim Especial Agrari de la Seguretat Social (subsidi REASS).

EL PER El principal objectiu del PER és solucionar la falta de jornals en el camp i donar ocupació als jornalers/ es a través d’obres públiques, que serveixen per a la millora dels nostres pobles amb l’arranjament de carrers, construcció d’escoles, centres mèdics i un llarg etcètera que sense el PER haurien estat impossibles. El finançament del PER; el 100% de la mà d’obra és a càrrec de l’INEM, el pressupost dels materials a càrrec de la Junta d’Andalusia i les diputacions provincials, i és la Junta qui més aporta amb diferència en relació a la diputació. Qui són els beneficiaris?; Els jornalers/es que estiguin en atur inscrits a l’INEM i donats d’alta dins del REASS i els oficials de primera de la construcció en atur. Per regla general és als pobles, un mes de treball per als oficials i 15 dies per als peons (jornaler/es), amb salaris emmarcats dins del conveni de la construcció.

En els seus inicis sortíem a treballar al PER gairebé tots els anys, actualment i a causa que cada vegada vénen menys diners als pobles sortim a treballar cada dos, tres anys, és a dir un contracte de 15 dies de treball en aquest període de temps.

SUBSIDI REASS Els jornalers/es andalusos i extremenys no teníem dret a cap tipus de prestació per desocupació tot i que treballem i cotitzem a la seguretat social com qualsevol altre treballador/a. Vam lluitar i es va aconseguir aquest subsidi. Qui hi té dret? Els treballadors/es afiliats al REASS que compleixen una sèrie de requisits; deu anys d’estar empadronat a Andalusia, tenir una antiguitat d’un any dins del REASS, estar al corrent de les quotes de la Seguretat Social (segell agrícola 87 euros al mes, s’estigui treballant, en atur, malalt i fins i tot si es treballa eventualment en altres sectors), tenir un mínim de 35 jornades treballades i signades pel patró al camp i 55 jornades per als menors de 25 anys, no sobrepassar una renda de 7.700 euros variable segons els fills a càrrec i la unitat familiar.

Durada i quantia: la durada és de 180 dies, sis mesos... i naturalment dia treballat, dia que no es cobra el subsidi que és de 426 euros al mes, o que és el mateix que 7euros al dia si els diners percebuts en els 6 mesos es divideix en un any.

Dels més de 500.000 jornalers/es afiliats al REASS a Andalusia i els més de 61.000 a Extremadura, només poc més de 213.000 jornalers/es entre ambdues comunitats van percebre el subsidi durant l’any 2015 (dades INEM).

Aquesta és la realitat del PER dels jornalers/es andalusos i extremenys, una almoina que no arriba a tot/es, un sistema humiliant que ens fa dependre sempre del señorito o patró perquè t’apunti els dies perquè fins i tot tenint-los treballats no te’ls apunten. Malgrat això és necessari per a la subsistència de moltes famílies dels nostres pobles on el treball és gairebé inexistent. Per descomptat, no és res comparable amb el PER dels rics, els terratinents que perceben milions d’Europa en subvencions per tinença de terres, però clar aquest PER dels rics són pocs els que gosen criticar-lo i molt menys qüestionar-lo.

Aquesta és la base del caciquisme andalús.

Javier Ballesteros

Jornaler Andalús