Urkullu, va considerar fins i tot convocar les eleccions el 26J amb l’objectiu d’evitar la reorganització de Bildu amb Otegui. I és que en les generals del 26J, Podem-Ahal Dugu-IU-EQUO va guanyar en la comunitat autònoma basca desbancant al PNB i el gir a l’esquerra podria completar-se amb la millora de Bildu després de la tornada d’Otegui.

Esment específic mereixen els intents d’il·legalitzar a Arnaldo que resoldrà el TC el dia 9, 24 hores abans de començar la campanya electoral, en aplicació de sentències que es deriven de l’antidemocràtica Llei de Partits. Rebutgem la Llei de Partits i defensem el dret de Bildu de presentar a Otegui a lehendakari. Davant d’això, PP i PSE –com en l’anterior legislatura- esperen ser els garants de l’estabilitat del PNB i si bé Urkullu no li ha fet fàstics a ningú, acceptar el suport del PP, li genera un cost que s’agreuja en el cas de l’últim acord PP-C’s d’eliminar els privilegis forals i el concert. I el PSE pot no ser suficient per arribar a la lehendakaritza.

Les últimes enquestes donen Podem segona força i a Bildu recuperant terreny, cosa que els igualaria en parlamentaris als del bloc PNB-PSE. Hi hauria la possibilitat d’un govern Podem-Bildu que permetria avançar en el dret a l’autodeterminació des de l’esquerra, sense fer pagar la crisi als treballadors. Però això implica fer aquesta campanya per guanyar als indecisos a aquest programa. Aquesta seria la nostra aposta. Per això discrepem de la de l’esquerra abertzale, d’un «front de país» amb la burgesia basca, reeditant l’acord de Nafarroa entre Geroa Bai-PNB, Bildu i Podem, encara que posin l’exigència de referèndum d’autodeterminació al centre.

Però sigui com sigui, està plantejada la reobertura del front basc, que sumat al català, agreugen la crisi del règim monàrquic.