Articles d'actualitat de la UIT-QI




Articles d'actualitat sobre Ucraïna



NI VIOLÈNCIA PATRIARCAL, NI OPRESSIÓ COLONIAL. LES TREBALLADORES AMB LA RESISTÈNCIA PALESTINA



Esteu aqui : Portada » Temes » Teoria / Història

A 30 anys de la mort de Nahuel Moreno, referent del nostre corrrent internacional

«Els ensenyaments de Moreno segueixen vigents»

Miguel Sorans, 3 de març de 2017




Discurs complet de Miguel Sorans, membre de la direcció d’Esquerra Socialista i de la UIT-QI. Acte Hotel Bauen, Buenos Aires, 28 de gener de 2017.

Se m’ha atorgat la responsabilitat de tancar aquest acte-homenatge al nostre mestre i fundador. Quan ho preparava sabia que no seria senzill afegir més coses a les que s’han expressat en el documental i a les dels oradors que m’han precedit. Com, aleshores, poder sintetitzar el sentit d’aquest acte d’homenatge a Nahuel Moreno?

Crec que coincidirem en el més eivindicar el seu senzill: V enim a r reivindicar llegat polític i teòric, Venim a ratificar que els seus ensenyaments segueixen vigents!

Nahuel Moreno, no va ser un intel·lectual, encara que va escriure molts llibres. Moreno va ser un gran dirigent i militant de la classe obrera i un mestre en elaborar política con- creta per desenvolupar la mobilització i construir un partit. La seva obsessió era la revolució socialista. Això pot sonar com una frase feta però aquesta va ser la vida de Moreno i aquest va ser el seu ensenyament central.

Sempre recordem l’anècdota que explicava el vell Elías Rodríguez de com l’havia captat Moreno al partit en els anys 40. Elías deia que li va preguntar: «Moreno, vostès, què proposen?». « ́Nosaltres proposem que governin els treballadors’, li va contestar. I a Elías li va semblar que això era el correcte, i va ingressar al GOM. Aquest era Moreno. Baixava a terra, de forma senzilla, el més complex.

Moreno va ser el nostre mestre en la lluita per construir el partit de la classe treballadora a Argentina i en altres països. Per a això sempre va combatre les postures oportunistes i sectàries dins el moviment trotskista. Jo vaig formar part de la jove generació dels 60- 70 que ens vam formar, si o si, enfrontant les desviacions guerrilleristes a la Quarta Internacional dirigida per Mandel, anant al moviment obrer començant gairebé de zero. Però no era de zero, teníem l’experiència acu- mulada de la vella generació que havia encapçalat Moreno, construint el partit contra corrent, en l’auge del peronisme .

Moreno va ser el nostre mestre de com actuar en el moviment sindical i en el moviment estudiantil. Ens va ensenyar a adequar la política i les consignes per a cada sector. Va ser el nostre mestre en com dialogar amb els obrers, que aleshores creien cegament en Perón però que adiaven a la burocràcia sindical peronista, per aprofitar aquesta contradicció en la consciència per guanyar treballadors per al partit.

Ens va ensenyar com anar a una vaga des de fora i no ser pedants o sectaris i posar-se a donar línia sense saber el que pensen els treballadors. Com buscar la unitat d’acció antiburocràtica o la unitat de l’esquerra amb altres corrents, encara que no coincidissin en tot amb nosaltres. I avui tot això no és història sinó que segueix més vigent que mai!!!. Està vigent quan anem a recolzar als treballadors de AGRClarin o quan impulsem, sense sectarismes, la unitat del sindicalisme combatiu i el desenvolupament del Front d’Esquerra al costat dels companys de PO i del PTS!

El llegat de Moreno també està present en els debats polítics del segle XXI. Perquè segueix la mateixa lluita contra l’imperialisme i els governs que apliquen els plans d’ajust i contra les direccions traïdores i burocràtiques. Els debats a l’esquerra no són els mateixos però tenen punts de continuïtat amb la lluita de Moreno.

Només cal veure l’exemple del procés revolucionari a Llatinoamèrica i la lluita de Moreno contra les claudicacions del revisionisme mandelista a les direccions nacionalistes burgeses o a la direcció cubana. Va donar una batalla intransigent contra els governs de col·laboració de classes i per la independència política de classe. També Nahuel Moreno des dels començaments mateixos de la revolució a Cuba va plantejar els alertes, els problemes metodològics, la seva arrel de classe i els perills sobre el rumb que podia prendre el castrisme. La seva polèmica contra el guerrillerisme va ser molt primerenca. La claudicació dels germans Fidel i Raúl Castro a la burocràcia de la ex URSS, la seva adaptació a la seva política de pacte amb l’imperialisme i de conciliació de classes, els va portar des de recolzar la invasió russa a Txecoslovàquia en 1968 fins a proposar no avançar al socialisme en la Nicaragua de 1979, avalant el pacte d’Ortega i el Sandinisme amb la burgesia.

Han passat 30 anys de la desaparició de Moreno i els fets li van tornar a donar la raó. Recolzar a aquestes direccions era portar al desastre a la classe treballadora i a l’avantguarda revolucionària. El castrisme va seguir el seu camí de traïcions restaurant el capitalisme a Cuba i avalant a governs com el d’Hugo Chávez i ara al de Nicolás Maduro, que han mantingut el capitalisme a Veneçuela, mentre feien discursos sobre un fals «Socialisme del Segle XXI». Molts sectors del trotskisme i de l’esquerra van tornar a ensopegar amb la mateixa pedra. Especialment el mandelisme que va recolzar, en els seus primers anys, al govern de Lula i fins i tot a li va donar ministres. El curs del temps, s’ha posat en evidència el fracàs d’aquests governs pseudo «progressistes» que van acabar governant per a les multinacionals igual que Evo Morales o el govern peronista de Cristina Kirchner. Per això avui més que mai segueixen vigents els ensenyaments de Nahuel Moreno de seguir la lluita intransigent contra els governs de conciliació de classes i per aconseguir governs dels Treballadors!!

En vida de Moreno sempre va haver-hi sectors de l’esquerra que el combatien però no amb discussions polítiques clares. Sinó usant la mentida i fins a la calúmnia. A 30 anys de la seva mort això continua per part d’alguns corrents.

En aquest sentit no deixa de sorprendre la llarga nota històrica que va editar el PTS a izquierda- diario. En ella el PTS afirma, textualment: que «l’essencial de l’herència teòric política de Moreno és equivocada». El trist és que basen la seva definició en una llarga llista de mentides. Per exemple, diuen que en 1974 va haver-hi una «nova desviació oportunista de Moreno i el PST». Acusant a Moreno de proposar un «front democràtic» amb la UCR i altres partits patronals per enfrontar a les bandes feixistes.

Amb Moreno vam aprendre a ser francs i directes en les polèmiques. I aquest acte és una nova oportunitat per seguir aquest ensenyament i tractar de posar les coses en el seu lloc. Ho diem de front i clarament: aquesta acusació política és falsa. El del suposat «Front Democràtic» amb la UCR és una mentida colossal dels companys del cal llegir el discurs que va donar Mo- reno al maig del 74 en l’acte per la massacre de Pacheco, on va proposar a l’esquerra i a la JP/ Montoneros, formar brigades i piquets antifeixistes unitaris obrers i populars per aixafar a les bandes feixistes. Però ningú va acceptar, excepte el grup d’Ortega Peña. Aquesta va ser la realitat. Lamentablement gran part de l’esquerra i la guerrilla va claudicar al peronisme. El PST es va quedar sol en aquesta lluita que va acabar en el tràgic cop del 76. El gloriós PST, orientat per Moreno, per més que el vulguin embrutar, ha quedat ja en la història com un dels grans exemples d’independència de classe!!!

Moltes vegades els enemics polítics de Moreno l’han volgut descriure com un dirigent personalista i burocràtic i que a la direcció del partit només parlava ells i tots els altres deien que si que no hi havia cap discussió. Res tan allunyat de la realitat i de la personalitat de Moreno. A la direcció del partit argentí, com en altres partits de la corrent, en vida de Moreno, sempre va haver-hi tot tipus de PTS que porten anys repetint-la. Ni Moreno, ni Coral, ni el PST van integrar ni van proposar cap «front democràtic» amb la burgesia. Només debats i discrepàncies. Fins i tot hi ha els qui volen atribuir a aquesta falsa teoria, la crisi del nostre corrent posterior a la seva defunció.

La crisi i divisió del morenisme, no va tenir res a veure amb la seva personalitat ni amb els suposats errors teòrics i polítics en les seves concepcions. Evidentment, Moreno no va ser perfecte ni va deixar de tenir errors que ell mateix va reconèixer. Però les causes van ser altres. Poc després de morir es van produir fets molt importants de la lluita de classes com va ser la caiguda del Mur de Berlín i la caiguda de l’aparell estalinista amb la dissolució de la URSS. El que va portar una gran confusió i crisi en tota l’esquerra mundial. Inclòs en les files del trotskisme i del corrent morenista. Sense Moreno present i la seva gran experiència i capacitat, va haver-hi grans dificultats per interpretar el que havia passat . Tots els dirigents que vàrem cometre grans errors que anaven contra els seus ensenyaments. Això va desfermar una gran crisi i divisions en el corrent.

Però 30 anys després, el morenisme segueix viu i segueix sent una dels principals corrents del trotskisme mundial. Les elaboracions de Moreno segueixen tenint gran actualitat per a les noves generacions de revolucionaris. Per això, 30 anys de la seva mort la seva figura no passa desapercebuda. Existeixen milers de militants al món que es reivindiquen morenistes. Se segueixen editant les seves obres en diferents idiomes. En el 2015 els nostres companys de Turquia van editar en turc el seu llibre Actualització del Programa de Transició. Per això tampoc és casual que per primera vegada s’hagi realitzat un acte d’homenatge a Moreno en la Casa Museu de León Trotsky a Mèxic, amb la presència del seu nét Esteban Volkov. A la casa on l’estalinisme va assassinar a Trostky, la secció mexicana de la UIT-QI, enmig de la lluita contra el Gazolinazo, va fer un acte per Moreno amb sala plena!

Amb encerts i errors, tractem de -li continuïtat al llegat de donar-li Moreno.

A Argentina seguim els seus ensenyaments construint Esquerra Socialista, recolzant les lluites contra el govern de Macri i els governadors peronistes, buscant una nova direcció política i sindical. Amb el Pollo Sobrero i els ferroviaris busquem unir al sindicalisme combatiu i recolzem el desenvolupament del FIT, com una alternativa unitària d’independència de classe.

També seguim el seu llegat a Veneçuela defensant la independència de classe en el si del moviment obrer amb dirigents com Orlando Chirino i José Bodas en el sector petroler, enfrontant al govern de Maduro i la seva burocràcia sindical. Repudiant també a l’oposició de dreta proyanki, a la MUD.

I mentre gran part de l’esquerra mundial avala a Síria al genocida d’Al Assad, i fins i tot alguns veuen com a progressista al dretà de Putin, o assumeixen la postura del Ni-Ni; el nostre corrent va donar el seu suport incondicional al poble rebel sirià, repudiant al ISIS i la intervenció imperialista!!

Estem enmig de la agudització de la crisi del sistema capitalista-imperialista mundial i d’una nova contraofensiva encapçalada pel dretà Donald Trump. Però també les masses mostren el seu protagonisme amb vagues obreres a Europa, Xina o Llatinoamèrica i rebel·lions populars com les revolucions iniciades a Tunísia en el 2011. Formem part d’aquest procés. Tenim l’orgull de dir que el nostre company diputat i dirigent Juan Carlos Giordano està avui donant una xerrada a la capital de Tunísia i fa dies va participar d’un acte popular en Sidi Bouzid, que va ser el bressol de la revolució àrab!!!! Seguint l’exemple internacionalista de Moreno, una de les seves primeres tasques com a diputat sent diputat va ser fer una gira internacional per solidaritzar-se amb les lluites dels nostres partits germans.

Com ho vam aprendre de Moreno, seguim construint una organització internacional, com la UIT-QI, combatent tota autoproclamació i sectarisme.

Seguim treballant per la reconstrucció de la IV Internacional. Moreno mai va considerar que la seva organització internacional era la Quarta. Sempre va lluitar per la unitat del trotskisme principista i la unitat dels revolucionaris, fins i tot encara que no es diguessin trotskistes.

Seguim en aquesta dura i difícil tasca. És el millor homenatge que li podem rendir a Nahuel Moreno! Seguim construint el partit i la Internacional! Gràcies, companys

Anar a la versió en castellà