Deustuibarra va renovar el passat 6 de febrer el seu compromís per mantenir viu el record de Yolanda González amb un acte en la placeta que es va inaugurar l’any passat i que porta el seu nom, al costat de la casa dels seus pares.

Aquesta vegada no vam poder-hi ser, però no volem que quedi com un oblit. No vam poder estar sota la pluja i el vent, al costat del seu germà, al costat dels seus veïns, ni compartir el ball d’un «agurra» per part de dos dantzaris.

I no oblidar, és repetir any a any, qui va ser Yolanda: la jove que per ser basca i tenir un compromís polític d’esquerra, trotskista, va ser segrestada, torturada i morta a tirs al febrer de 1980, a Madrid, per ultradretans encapçalats per Emilio Hellín Moro.

Han passat 37 anys des que «membres de les clavegueres de l’Estat» acabessin amb la vida de la jove militant del PST «en el transcurs d’una modèlica transició», van dir en l’acte els promotors de l’associació de veïns Euskaldunako Zubia i de Bekoerri Kultur Elkartea.

Si, era la nostra companya, i així la recordem, i tornarem a sortir al carrer com fa quatre anys, si aquestes clavegueres, tornen a intentar rentar-li la cara a Hellín, amb diners públics.