En el mes de març es va complir un any de la creació de la “Plataforma per l’Ocupació Pública. Aquest Municipalitzem.” projecte va néixer amb la intenció de recollir les reivindicacions d’un nodrit grup de treballadors contractats externament, prop de 15.000 persones, que treballen a l’Ajuntament de Barcelona en situació molt precària, en quant a salari i condicions socials i als quals se’ls aplica convenis que en molts casos no arriben a ser “mileuristes”. El 95 % d’aquest personal són dones que, en molts casos, atenen als ciutadans en unes condicions d’atenció amb moltes deficiències per falta de les eines necessàries, dels efectius humans necessaris i amb uns ritmes de treball que impedeixen una bona atenció a les persones que en molts casos requereixen una atenció molt especial.

Durant aquest any la Plataforma, a més de realitzar el primer acte de presentació pública davant la premsa a la Plaça Sant Jaume de Barcelona, ha assistit a tots els plens municipals, ha mantingut reunions amb els representants polítics, ha realitzat actes públics on ha explicat quins són els seus objectius, ha dut a terme assemblees de treballadores d’empreses externes, ha donat suport a les companyes de Teleassistència en lluita pel seu conveni, ha anat a unes jornades sobre la municipalització, ha tingut debats amb els polítics del consistori sobre polítiques de municipalització, ha presentat una mesura de govern on es plantejaven les formes, els mètodes per la municipalització, on es demostrava que sí era possible jurídicament malgrat les reiterades negatives i través dels polítics municipals. En l’actualitat la plataforma està composta per aprop de 300 persones.

Les polítiques de l’Ajuntament de Barcelona segueixen sent hieràtiques i contràries a canviar aquesta situació. Amb l’arribada de Barcelona En Comú s’esperava un canvi substancial en polítiques de externalització, però això no ha estat així. A banda d’unes internalitzacions que han afectat a un reduït grup de treballadores (SARA, PIADS i personal de tres escoles Bressol), segueixen apostant per les contractacions amb empreses privades, pels falsos autònoms, per les cooperatives, segueixen apostant per afavorir les empreses “sense ànim de lucre” o empreses del tercer sector. Tornen a repetir els errors d’altres governs municipals que han apostat per la externalització dels seus serveis públics i per contractacions per sota del salari mínim i malgrat defensar l’aplicació del “Codi de Bones Pràctiques” aquesta exigència es fa difícil d’imposar a les empreses contractistes i el seu compliment no és l’objectiu d’aquesta Plataforma.

La lluita de la plataforma ha tingut diverses direccions, una d’elles és la millora de les condicions dels treballadors externs, la lluita i conscienciació de l’interès de la municipalització entre els treballadors i una molt important: la consecució d’un millor servei a la ciutadania que és qui paga via els seus impostos el malbaratament de diners públics aportant gran quantitat dels seus impostos a pagar a empreses que fan sucosos i importants negocis amb les concessions que els adjudiquen i que, en comptes de potenciar l’ocupació de qualitat, permeten que les empreses de coneguts empresaris, com Florentino Pérez, facin negoci. Aquestes empreses gestionen les necessitats de bona part de la nostra societat en serveis a les persones, un negoci molt lucratiu en època de crisi del capitalisme.

Margarita Olalla Marfil i Carlos Rodríguez Pérez
sindicalistes de l’Ajuntament de Barcelona.