Articles d'actualitat de la UIT-QI




Articles d'actualitat sobre Ucraïna



NI VIOLÈNCIA PATRIARCAL, NI OPRESSIÓ COLONIAL. LES TREBALLADORES AMB LA RESISTÈNCIA PALESTINA



Esteu aqui : Portada » Temes » Economia

Crisi del govern i pressupostos

Hi ha diners si tapem els forats amb mobilització

Víctor Messeguer, 22 de juliol de 2017




Rajoy va ser investit després de dues eleccions i després de tallar el cap del PSOE pels seus propis barons i pel règim. Les bases del PSOE ho van revertir. Rajoy havia anunciat que anava a convocar eleccions en aquest cas. No va poder, per la detenció de l’ex-president de la Comunitat de Madrid Ignacio González, la dimissió d’Esperanza Aguirre i la del fiscal anticorrupció per descobrir-se-li diners a Panamà. En aquest context, l’aprovació dels pressupostos li donava un respir de dos anys (en 2018 pot prorrogar-los). Però una vegada aprovats aquests, l’acció no s’ha detingut. El Tribunal Constitucional ha anul·lat l’amnistia fiscal de Montoro, anant amb compte de fer-ho quan els delictes ja havien prescrit. Simultàniament es va fer el pànic i el Banc Popular va perdre tot el seu valor en borsa en 8 dies i va ser comprat pel Banc de Santander per 1 euro. La suma total d’avals públics a la banca i constructores és tan astronòmica que són un rescat amagat, com la part submergida de l’iceberg. Als enllaços figura un estudi de Carlos Sánchez Mato que quantifica els totals. Després, la moció de censura de Podem. Per contrapartida, tot això es dóna en un context de baixa mobilització.

Els pressupostos poden avivar la mobilització doncs signifiquen més retallades, més pèrdua de poder adquisitiu dels salaris del sector públic i de les pensions, oblit de les necessitats socials més urgents com les prestacions econòmiques de la llei de dependència, prestacions i subsidis per desocupació, habitatge o pobresa i no creen nous llocs de treball públic, encara que es convoquin oposicions.

La despesa total dels Pressupostos és de 443.000 milions. Les emissions de deute seran aquest any de 230.000 milions. Una part per re-financiar deute anterior i la resta com a deute nou. Les pensions seran de 140.000 milions. Les transferències a altres administracions seran de 48.000 milions. A l’apartat del deute (quadre adjunt) hi ha un augment brutal de 2008 a 2009 i un augment de mitjana del 4% entre 2009 i 2017. Són augments per sobre dels augments del PIB que triomfalment celebrem com els majors de la UE. Però han estat augments del PIB gràcies a augments del deute superiors als augments del PIB. Una part del deute haurà anat al finançament dels serveis públics i a l’economia productiva i una altra part és l’aflorament dels rescats i avals no declarats a la banca i les constructores. En els 10 anys de crisis, se suposa que hem arribat al PIB de 2.007 pre-crisi (encara que hi ha economistes que xifren el PIB actual en un 20% inferior al declarat). Però ho hem fet amb 2,6 milions de treballadors/es menys.

Els factors externs excepcionals (que no es mantindran en el temps) que beneficien l’economia espanyola són els baixos interessos (redueixen el compte del deute, de moment), un preu baix del petroli (del que som dependents) i l’acció del Banc Central Europeu comprant deute públic i privat de companyies grans, substituint la baixa demanda d’accions i bons i provocant uns artificials preus alts de les accions. Algunes veus avisen que la UE podria estar en una espiral anomenada «trampa de pobresa» i que en els seus efectes s’assembla al que els marxistes anomenem crisis de sobreproducció: l’atur i la baixa retribució del treball baixen la demanda. En aquesta situació, les receptes liberals (baixar el preu del diner) no serveixen. Japó fa 20 anys va entrar en ella i des de llavors no ha sortit.

La CNMC (Comissió Nacional dels Mercats i la Competència) ha calculat en 90.000 milions d’euros anuals el cost de la corrupció en l’estat espanyol. Tot el deute públic (un milió de milions) equivals a 11 anys de corrupció. Estem parlant d’una xifra anual que equival al 64% de l’import anual de les pensions.

El Ministeri de Defensa té una partida de 7.638 milions, però la despesa real total militar és de 33.762 milions. 4 vegades el declarat, amagat en altres ministeris i per deute per Programes Especials d’Armament a 35 anys vista inventats pel Govern Aznar i que fins ara no necessitaven de l’aprovació del Parlament. La partida per a les prestacions d’atur baixa un 6% aquest any i va baixar un 21% l’any passat. Al febrer només el 55% dels aturats inscrits en l’INEM- SEPE cobraven prestació o subsidi, i la xifra ha de ser inferior, doncs en perdre el dret a prestació o subsidi, les persones en atur deixen d’inscriure’s en la desocupació, de manera que baixa artificialment l’estadística de l’atur.

Les 35 majors empreses que cotitzen en la borsa de Madrid, les de l’IBEX-35 (menys Aena) acumulen 969 societats en paradisos fiscals. El paradís fiscal més concorregut és l’estat de Delaware, d’EUA on estan 463 de les 969 societats. La mateixa opció que el President de la Comissió Europea, Junker que en la seva etapa de president del govern de Luxemburg va negociar secretament perquè 343 multinacionals eludissin el pagament d’impostos.

Malgrat el desgast dels partits del règim, sense mobilització, no hi ha un mur real que pari l’espiral de misèria per a les majories. Com a exemple, a Argentina, en els últims 3 mesos el govern de Macri ha retirat la prestació a 70.000 discapacitats, sense ni tan sols avisar-los.


Capitalitzem el sector públic. Tallem la sagnia de 90.000 milions anuals de corrupció. Que els culpables retornin els diners i vagin a presó. Tallem la sagnia dels pressupostos de defensa que són una pervivència del cop d’estat franquista. Control de capitals i nacionalització de les empreses de l’IBEX 35 i de la Banca i constructores que parasiten els pressupostos públics i monopolitzen sectors. No reconeixement del deute públic amb excepció de petits estalviadors. Anul·lació d’avals a empreses i bancs signats per governs parasitaris. Inversió en l’economia productiva i ocupacions socialment útils. Redistribució social del treball de cures. Retallada de la jornada laboral sense disminució salarial, amb major èmfasi en treballs penosos, nocturns o en festius. Serveis públics universals i gratuïts. Pensions i Salari mínim de 1.300 euros. Habitatge públic amb lloguer social. Hi ha diners si tapem els forats amb mobilització.

Víctor Messeguer
Nota: aquí https://is.gd/JYarJO enllaços.

Anar a la versió en castellà