El Parlament de Catalunya aprovava el 6 de setembre el marc de convocatòria del referèndum d’autodeterminació i, immediatament, el Govern català aprovava el decret de convocatòria per a l’1 d’octubre. La resposta del Govern i del Tribunal Constitucional -com era previsible- no s’ha fet esperar i ha arribat la prohibició amb amenaces penals contra els precursors i contra qui hi col·labori. El PSOE i Ciutadans han fet pinya amb Rajoy. El problema del referèndum català no és un problema de Catalunya, ni una qüestió de forma. La Constitució nega el dret d’autodeterminació, Franco ja va avisar que ho deixava tot lligat i ben lligat, des de la impunitat dels crims de l’aparell de l’estat fins a la unitat de la Pàtria. És fals afirmar que es vol un referèndum i que el poble català decideixi però que es podia fer d’una altra manera, perquè el règim ho ha deixat ben clar en aquests sis anys. Són simples excuses per plegar-se al centralisme del règim.

L’1 d’octubre està sobre la taula si s’obre la porta a la liquidació del règim del 78 o si continuem amb ell i s’aprofundeix el seu caràcter més reaccionari com ha vingut fent aquest últim període amb el PP i la crisi capitalista. Certament la corrupció impregna els estats capitalistes, perquè si tot és mercaderia, també ho són les voluntats polítiques: tot té un preu, tot està al mercat. Però els extrems als quals s’ha arribat a l’Estat espanyol són conseqüència del grau d’impunitat amb què es fa l’anomenada transició de règim. Si queden ocults els crims del franquisme, si la major part de l’aparell judicial i repressiu franquista quedava intacte i beneït, qui podria qüestionar a qui des del poder s’aprofités del seu càrrec, començant per la família reial. Aquest ha estat el regne de la impunitat.

Però és també el règim que va trair les aspiracions i lluites contra el franquisme. No només el dret d’autodeterminació, també defensaven la reforma agrària contra els terratinents, la separació completa amb l’església, l’escola i la sanitat pública ... és a dir, allò que defineix un estat laic i de democràcia formal, això és república. Per això en la lluita pel referèndum de l’1 d’octubre a Catalunya ens hi juguem obrir la porta a les aspiracions d’altres pobles, i també a la resolució d’aquestes reivindicacions pendents, tan pendents com acabar de recuperar els milers de morts que el franquisme va deixar a les cunetes.

Lluita Internacionalista forma part de la Unitat Internacional de Treballadors - IV Internacional i des d’aquest internacionalisme de classe que cridem a la classe obrera de tot l’estat i internacional a fer seva la defensa del dret d’autodeterminació a Catalunya. La unitat entre treballadors i pobles no pot ser el resultat de la imposició com ho és sota la monarquia o el franquisme. La unitat que la classe treballadora necessita serà el resultat de la lliure determinació dels pobles, aquesta és la nostra lluita per una federació de repúbliques socialistes. Com escrivia Marx als treballadors britànics davant la lluita per l’alliberament d’Irlanda: la classe obrera anglesa « no només ha d’ajudar els irlandesos, sinó que ha de prendre la iniciativa per a la ruptura de la unió pactada en 1801. Si no fa això, el poble anglès serà un instrument de les classes dominants, perquè haurà d’actuar juntament amb elles contra Irlanda» . I completava en un altre escrit Frederic Engels " el poble que oprimeix altres no pot alliberar-se. La força que empra per als altres acaba per girar-se contra ell mateix" .

La repressió de l’estat que avui es llançarà contra el poble de Catalunya serà la que demà es farà servir contra altres i les lluites obreres i populars. Què faran CCOO i UGT davant la repressió que desencadenarà l’estat? No respondre és donar suport a l’opressió, és posar-se al costat de la Monarquia i el PP, com està fent el PSOE. Per això cridem a impulsar actes i mobilitzacions solidàries en tots els racons de l’estat, i internacionalment. Cal derrotar la repressió de l’estat monàrquic. Fer possible el referèndum de l’1 d’octubre.

07/09//2017