Articles d'actualitat de la UIT-QI




Articles d'actualitat sobre Ucraïna



NI VIOLÈNCIA PATRIARCAL, NI OPRESSIÓ COLONIAL. LES TREBALLADORES AMB LA RESISTÈNCIA PALESTINA



Esteu aqui : Portada » Temes » Política

República Catalana Ara! Llibertat presos polítics!

Pla de lluita! Vaga General!

Lluita Internacionalista, 8 de novembre de 2017




L’empresonament de Jordi Sánchez, president de l’Assemblea Nacional Catalana, i Jordi Cuixart, president d’Òmnium Cultural, evidencia l’herència franquista del règim del 78. L’Estat ha escollit començar pel moviment de masses i no pels responsables institucionals ni dels Mossos. Cal recordar que l’Audiència Nacional que els jutja, és la continuïtat directa del Tribunal de Orden Público (TOP), el tribunal d’excepció que persegueix sistemàticament tota dissidència política i que ha engreixat les llistes de presos polítics arreu de l’Estat des de la Transició. A més de tractar-se d’una evident persecució contra idees polítiques, l’empresonament obre la porta a la generalització del delicte de “sedició” contra qui convoqui qualsevol manifestació, ja sigui de signe polític o social.

És un capítol més en l’escalada repressiva de l’Estat, que continuarà amb l’aplicació de l’article 155 o d’altres, incloses detencions per l’organització i celebració del referèndum de l’u doctubre. L’Estat ha també posat en el punt de mira l’escola pública catalana: allò que el ministre Wert va voler “españolizar” els nens i nenes i catalanes amb la LOMCE ara ho volen fer amb la política i la Guardia Civil. L’amenaça als mitjans de comunicació públics anticipa una intervenció i més retallades de llibertats.

Amb la suspensió de la proclamació de la República Catalana Puigdemont ens exposa més a la repressió. L’onada repressiva no s’atura ni es minimitza per més passos enrere que faci el govern de la Generalitat. Perquè menys determinació és sinònim de més repressió (no a l’inrevés): necessitem ja la república amb la qual defensar-nos. L’Estat no acceptarà cap via negociada i ara està ben abroquerat amb PP, C’s i PSOE fent pinya. Tampoc la via de la reforma constitucional obre cap perspectiva real de donar sortida a les reivindicacions del poble català.

No confiem en aquest govern: si ha arribat fins aquí ha estat empès per la gent al carrer. Ara hem de posar dempeus la gent de l’ensenyament públic, dels mitjans de comunicació, mantenir la mobilització permanent al carrer. A cada atac una resposta: ANC i Omnium continuen sent un referent clau a la mobilització, però cal aprofundir l’organització des de baix, unint l’esquerra sindical que va convocar la vaga general del 3 d’octubre, l’esquerra popular que s’ha organitzat en els CDR, el moviment estudiantil i l’esquerra política des de la CUP-CC. La Taula de la Democràcia, amb la patronal CCOO i UGT ha aplaudit la suspensió i aposta per una sortida negociada que aboca el poble a un carreró sense sortida. També a l’espera d’un miracle negociador es posen Podemos, Colau i els Comuns, i avui sens dubte la seva política ens paralitza i fa el joc al règim. És imprescindible que els i les companyes que han compartit la defensa de les urnes l’1-O i la vaga general, exigeixin als seus dirigents que es posin al costat de la República i el procés constituent, davant una Monarquia hereva del franquisme. Un procés constituent viu i que dona resposta de les necessitats més urgents de la població treballadora.

També cal respondre als moviments de la patronal i la fuga d’empreses. Si els bancs marxen, cal immediatament endegar una banca pública de la república, que es posi sota el control de la gent treballadora. Caldrà iniciar un moviment contra el pagament del deute, i garantir el control d’infraestructures i l’energia.

I cal recordar que el règim no només ofega i reprimeix Catalunya sinó a tots els pobles i treballadors de l’Estat.. Els terrorífics incendis de Galiza en són l’últim exemple: Galiza no crema, està sent incendiada pel Govern de l’Estat Espanyol amb la total complicitat de la Xunta de Galiza. L’eucaliptiztació, la Llei de Montes, les retallades en els efectius postincendi, la retirada d’ajuts a la prevenció fan rendible un territori calcinat. Rajoy abandona la muntanya i el poble gallec a ser devorat per les flames mentre destina milions d’euros i 10.000 policies i guàrdies civils a reprimir al poble català. La setmana passada, colpejaven salvatgement als veïns de Múrcia que exigien el soterrament de l’AVE. El 4 d’octubre el Rei donava carta blanca a l’escalada repressiva: el 6 la manifestació de Barcelona, amb unionistes d’arreu, demanava presó i més repressió, “justificant” la que vindrà. I, al seu escalf, ja apareixen obertament grups feixistes, aquí, a Madrid, Saragossa o al País Valencià, grups, que, amb la complicitat evident de la policia nacional, rebentaven i agredien als i les companyes valencianes en la seva Diada nacional.


Llibertat immediata Sánchez i Cuixart. Fora policia nacional i Guàrdia Civil de Catalunya. Dissolució de la Audiència Nacional, tribunal d’excepció hereu del franquisme
Proclamació de la República catalana ara. Inici del procés constituent.


Proposem:
1.-La Coordinació a nivell nacional dels tres pilars de lluita popular: CDR , plataforma sindical en defensa dels drets i les llibertats, i el moviment estudiantil de secundària i universitat.

2.- A nivell estatal cal una crida immediata a totes les forces sindicals i polítiques de l’estat que, com ho van fer des de les Marxes de la Dignitat, no només s’identifiquen amb el dret de Catalunya a la llibertat sinó amb la necessitat de l’abolició de la Monarquia i la fi del règim d’impunitat del 78.

3.- A nivell internacional cal fixar ja una data per una Trobada internacional a Barcelona, d’organitzacions, sindicats, moviments... solidaris amb la república catalana i contra la repressió.

17 d’octubre de 2017 els pobles de l’Estat.

Anar a la versió en castellà