El passat 22 de febrer vam fer una crida pública a formar un front d’esquerres de pobles i treballadores, davant la gravetat de la situació que patim tant a nivell de condicions de vida de les classes populars, com d’exercici del dret a l’autodeterminació i aplicació del mandat de l’1-O. Ho dèiem perquè tant les polítiques que s’apliquen des del Gobierno (amb crisi de la seva pota Podemos, inclosa), com la incapacitat i traïcions del Govern (ERC i JxC) per plantar-hi cara, generaven un desencís que empenyia a l’abstenció i que aquesta, així com a Andalusia havia obert la porta a VOX, aquí «podria beneficiar més concretament al tripartit del 155 que no amaga sinó que va fent créixer per dies els seus plans d’ascens repressiu a Catalunya (i qualsevol que qüestioni l’Estat Monàrquic) però que tampoc amaga la seva voluntat de fer retrocedir els drets de les dones, les persones migrades i, en definitiva, de fer créixer encara més la misèria i la opressió sobre el conjunt de la classe treballadora d’arreu de l’Estat .»

Dèiem també que era la CUP- CC qui havia d’encapçalar aquesta crida a nivell estatal. La CUP va resoldre sola –sense les organitzacions que formem part de CUP-CC- que no s’hi presentava el 10 de març. Creiem que és un greu error. L’ 1 1 ens reuníem totes les organitzacions que formem part de la CUP-CC i Lluita Interna- cionalista vam reiterar la crida a formar un front amb les organitzacions presents que en veiéssim la necessitat. El13 convocàvem a tots els que havien expressat la voluntat de presentar-se: Pirates, Poble Lliure, Som Alternativa, Procés Constituent i Constituents per la Ruptura. Allà les 5 organitzacions (Procés Constituent diu haver de ratificar si hi participaria, encara que ja diu no posaria la legalitat per la coalició) arribem a un principi d’acord que s’havia de concretar per escrit el dia següent, avençant possibles noms, funcionament, posició davant possibles investidures... Però només unes hores després Poble Lliure, Som Alternativa i Pirates tancaven un acord que feien públic el mateix vespre, sense ni tan sols comunicar-ho a les altres organitzacions i dijous 14 al matí, òbviament truquen per comunicar-ho i comunicar no vindran a la tarda.

Davant de tot plegat, volem deixar palès que tenim dubtes de que aquest Front a tres respongui a les necessitats objectives que assenyalàvem el 22 de febrer. Ho dubtem tant a nivell polític com metodològic. A nivell polític, perquè creiem essencials els referents de classe i dimecres costaven d’acceptar quan els plantejàvem. Un exemple és el propi nom «Front Republicà» que no fa referència a cap plantejament ni d’esquerra ni de classe i que no es distingeix dels altres agrupaments polítics que justament no han estat capaços ni de fer efectiva la Ruptura amb l’Estat ni de millorar les condicions de vida de la gent treballadora. Nosaltres plantejàvem Front d’Esquerres per la Ruptura. I a nivell metodològic, perquè hi hagut un incompliment del primer i més elemental dels acords que havíem pres plegats: veure’ns al dia següent i presentar les legalitats per a la coalició a 5.

ECAixò no treu que ho seguirem intentant quan ens convoquin, i de fet esperem que aquesta trobada es pugui materialitzar el més aviat possible, tal i com se’ns ha expressat. Perquè realment estem convençuts de que cal una alternativa -encara que sigui més feble que la que proposàvem amb la CUP-CC-, per la doble ruptura: tant democràtica amb el Règim del 78 per garantir el dret a l’autodeterminació, com anticapitalista per a respondre les necessitats dels i de les treballadores. Però, si finalment no és possible refer l’acord i finalment els nostres temors que l’acord deixi de banda l’aspecte de la lluita social com a treballadores, limitant-se a un front patriòtic, Lluita Internacionalista farà tot el possible per que hi hagi una candidatura de classe reivindicant la república. Per la qual cosa us invitem a ajudar-nos a recollir signatures per la candidatura de Lluita Internacionalista.

Lluita Internacionalista
15 de març del 2019