Malgrat el posicionament del Parlament continua la lluita pel dret a l’avortament i la sanitat universal a Catalunya. El passat 6 de febrer el grup parlamentari de la CUP-CC va presentar una moció al Parlament de Catalunya on es demanava l’inici del procés de modificació de la Llei 09/2017 (universalització de l’assistència sanitària) per lectura única amb l’objectiu de garantir l’accés universal a la salut de totes les persones, independentment de la seva condició administrativa, amb especial èmfasi en les persones i dones embarassades.

Aquesta demanda és part de les reivindicacions que des de fa mesos està exigint la Campanya pel Dret a l’Avortament i la Sanitat Universal, que va sorgir per desenes de casos de dones migrades sense targeta sanitària a les quals se’ls va negar el seu dret a l’avortament, i que tan sols gràcies a la intervenció de diverses entitats i organitzacions es va poder garantir. Evidentment, no són casos aïllats, sinó que es tracta d’una més de les vulneracions de drets cap a les persones migrades i, en terminis generals, de les conseqüències de les polítiques de privatització a la sanitat.

La moció va tenir el vot a favor només d’aquest grup parlamentari. És a dir que grups que s’autoanomenen progressistes i d’esquerres han donat l’esquena a milers de persones a l’atenció sanitària. Fins i tot el grup parlamentari d’En Comú-Podem es va abstenir –tot i que el seu vot no era determinant en el resultat–. Crida l’atenció aquest posicionament donat que es tracta d’una organització que ha donat suport a la campanya i que el desembre passat, en el ple monogràfic de les dones, havia votat a favor d’una moció que també recollia algunes d’aquestes demandes.

La resposta de la seva diputada Marta Ribas Frias ha estat que el seu eix és la reglamentació de la llei que s’està portant a terme ara mateix després d’anys d’aprovació de la llei. Però és fals contraposar la reglamentació a la reforma de la llei, ans al contrari, ser conseqüents significaria donar suport a ambdues reivindicacions.

Què ha canviat realment en aquests 23 dies entre una moció i l’altra? Un acord de govern a l’Estat i dos acords de pressupostos entre la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona. Un altre exemple de com l’adaptació institucional al règim té, com una de les seves conseqüències, l’abandonament de demandes fonamentals.

Però la lluita continua per garantir una reglamentació i reforma de la llei que veritablement assegurin una atenció sanitària de qualitat, universal i pública, perquè el que està en joc són els nostres serveis públics. Els nostres drets no poden dependre ni de composicions parlamentàries ni d’acords governamentals. És per això que fem una crida a seguir acompanyant la Campanya pel Dret a l’Avortament i la Sanitat Universal.

Rosario de Mendieta