Articles d'actualitat de la UIT-QI




Articles d'actualitat sobre Ucraïna



8M: IMPRESSIONANT DEMOSTRACIÓ DE FORÇA DEL MOVIMENT FEMINISTA



Esteu aqui : Portada » Temes » Política

Residències geriàtriques i coronavirus: un parany mortal

Lucha Internacionalista, 9 d’abril de 2020




Les Residències geriàtriques són un dels serveis socials més privatitzats. Aquest fet ha tingut greus conseqüències amb epidèmia del coronavirus: una de cada tres víctimes mortals del Covid-19 vivia en una residència de gent gran i el 26 de març 500 professionals havien donat positiu en el test per coronavirus(1).

A l’Estat espanyol hi ha aproximadament nou milions de pensionistes, però només unes 375.000 places a les residències de gent gran. Aquest nombre de places representa només el 4,3% de cobertura sobre la població de més de 65 años(2). Per a arribar al 5% recomanat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), caldria crear desenes de milers de places més.

Les residències privades

El 75% dels 5.700 centres residencials són privats però controlen el 83% de les places (311.000). Pel seu finançament, les places de les residències es reparteixen aproximadament de la següent manera: 210.000 places públiques o concertades 146.000 places en les residències privades amb uns 3.000 milions d’euros a l’any.

Les retallades en serveis socials han provocat una reducció de les ajudes per dependència i llargues llistes d’espera per a una plaça pública o concertada en una residència geriàtrica. Davant l’escassetat de places públiques, l’alternativa és accedir a una plaça privada, els preus de les quals oscil·len entorn dels 1.500 €, quantitat que només el 15% dels jubilats superen.

El sector de les residències geriàtriques atreu, igual que els Serveis d’Atenció Domiciliària, la inversió de fons privats que no tenen cap relació amb el sector. Tenim l’exemple de Florentino Pérez però no sols ell. Els últims grups a invertir en residències han estat fons francesos. I no és estrany que el sector hagi passat de facturar en 2016 3.500 milions d’euros a 4.500 en 2019. Un negoci per a les multinacionals i fons voltor que gestionen les residències mitjançant empreses multiservicios.

La cura de la nostra gent gran és solament un pur negoci especulatiu més. La cerca del benefici immediat per part els propietaris significa poca inversió i retallades en equipaments i recursos humans. Hi ha falta de mitjans i de recursos humans. El personal de les residències, format en un 90% per dones, té sous baixos i una alta precarietat laboral. Les ràtios de residents per professional són molt elevades.

El coronavirus: una amenaça per a les residències

Per als centenars de milers de persones majors que viuen en les residències geriàtriques, aquestes s’han convertit en un gran parany mortal. A la Comunitat de Madrid, una de cada dues víctimes mortals del coronavirus vivien en una residències. A les residències madrilenyes han mort durant el mes de març 3.000 persones , el triple que durant un mes de març normal. Partint d’aquestes xifres, és fàcil deduir que unes 2.000 persones han mort amb coronavirus dels 50.000 residents que hi ha en la Comunitat, és a dir el 4%. La mortalitat en les residències privades madrilenyes és el doble de la de les públiques.

La gran majoria dels residents són persones majors de 80 anys amb patologies prèvies i per tant són molt vulnerables davant l’epidèmia del coronavirus. Per aquest motiu, hauria estat necessari prendre, des de les primeres notícies de l’epidèmia, mesures sanitàries per a protegir-les i cuidar-les. Però no ha estat així, han estat les més oblidades. Només es va començar a denunciar aquesta situació quan a Madrid els membres de la Unitat Militar d’Emergència van ser enviats a desinfectar les residències i es van trobar amb ancians morts en els seus llits.

No se sap amb certesa avui en dia, quants morts amb coronavirus vivien en les residències i quin percentatge representen en total. Es calcula un terç del total, però les Comunitats autònomes, responsables de la supervisió de les residències de majors, no donen xifres fiables.

Tot indica que hi ha hagut deficiències davant la crisi sanitària i s’intenta amagar les dades reals. La situació ha arribat a l’extrem que la presidenta madrilenya ha retirat la competència de les residències a Afers Socials (Ciutadans) per a passar-la a Sanitat (PP) i a Catalunya, el mateix president Torra ha criticat públicament la gestió d’ERC en aquesta qüestió. Les confrontacions entre els partits polítics no poden fer oblidar que tant el PP com el PDCAT són igualment responsables de la catastròfica situació de les residències.

En data d’avui encara no han arribat ni equips de protecció individual ni proves diagnòstiques a les residències, i si no hi ha hagut més morts, no ha estat perquè les administracions han actuat sinó gràcies al compromís de les treballadores de les residències que han hagut de fer un sobreesforç per a cuidar i protegir als majors que els governs de tots els colors han abandonat. Una resposta que també mereix els aplaudiments des dels balcons que rep el personal sanitari. Perquè l’única cosa que han fet fins ara les institucions és enviar protocols impossibles de complir per la falta de material i de mitjans.

Aquesta situació no hauria de sorprendre’ns. Des de fa mesos els mitjans de comunicació han publicat notícies sobre la deficient atenció donada als ancians en els centres residencials privats. Alguns d’ells han hagut de ser intervinguts per l’administració pública i denunciats davant la Fiscalia.

Residències de titularitat i gestió pública

Totes les residències privades han de ser de titularitat i gestió pública. Cal millorar les condicions laborals del personal, incrementant les seves plantilles i els seus salaris; cal dotar a les residències dels recursos materials i protocols que permetin protegir als residents davant situacions com la que estem vivint. Les residències de majors han de ser un servei públic, gratuït i universal. No poden ser un negoci especulatiu

El 7 d’abril se celebra el dia Internacional d’acció contra la mercantilització de la Salut. És una bona ocasió per a denunciar els beneficis que les multinacionals i fons voltors obtenen amb la salut de tots nosaltres i, en particular, la de la nostra gent gran.

7 d’abril de 2020

Lluita Internacionalista


Notes

1. Enllaç a www.cadenaser.com "Drama en las residencias: 1.517 ancianos muertos por coronavirus en toda España desde que comenzó la crisis"

2. Enllaç a www.infolibre.es "El negocio de las residencias de mayores en España"

3. Enllaç a www.msn.com "2.318 ancianos de residencias han muerto en Madrid en solo ocho días de mando único"

Anar a la versió en castellà