El govern de CiU a
l’Ajuntament de Barcelona ha
posat en marxa la maquinària
de privatizació de les escoles
bressol municipals. Amb el
pretext de la crisi, l’alcalde
Trias ataca un servei públic que
és referent en qualitat educativa:
precaritza les escoles de
gestió pública i alhora obre la
porta al negoci de les
empreses privades. I aquest és
només el primer pas, perquè
no amaga que el seu objectiu
és concertar places de
«guarderies privades». Educadores
i famílies estem en peu
de guerra.
Les escoles bressol públiques
compleixen una funció social i educativa
bàsica. Són un espai de
socialització en un moment clau de
la formació de la persona, un recurs
per a la detecció precoç de
problemes de desenvolupament, un
servei educatiu que acompanya i
assessora les famílies en els primers
anys de vida de l’infant. I en un dels
països de la UE amb menys ajudes
laborals a la mare treballadora, un
servei imprescindible per a la majoria
de famílies. El resultat és que les 92
escoles municipals de la ciutat amb
prou feines arriben a atendre el 40%
de la demanda de la ciutat
(probablement menys, perquè és
tan difícil aconseguir plaça que
moltes famílies no hi intenten).
Trias ataca el model actual
d’escola bressol pública
augmentant les ràtios (un infant
més al grup de lactants, tres més
al de caminants i dos més al de 2-
3 anys) i traient mans per atendre
les criatures. Primer van plantejar
una retallada del 40% del personal
de suport del migdia, que treballa a
l’estona del dinar i la migdiada, però
les mobilitzacions van forçar que la
reducció es rebaixi a mitja hora
diària menys. La davallada de
qualitat és evident, i més es prepara
un increment de quotes per a
les famílies. El projecte de fons de
CiU, però, va molt més enllà i
suposa la privatització del servei.
El 4 d’abril van sortir a concurs
públic les tres escoles de nova
construcció, que el govern municipal
vol «externalitzar», l’eufemisme
que està de moda per no parlar de
privatització. Del plec de condicions
no es dedueix que la privatització
no suposa pas un estalvi: les
escoles bressol que es donen a
empreses privades tenen una
subvenció municipal d’entre 40.000
i 80.000 euros, que garanteix un
marge de benefici del 10% a les
empreses concessionàries. També
queda patent el nul interès de
l’equip de govern en els aspectes
pedagògics: les escoles «de gestió
externa» estaran obertes de vuit del
matí a set de la tarda, un autèntic
«pàrking infantil», i tindran el
calendari escolar més llarg que els
escoles de primària i secundària...
amb el consegüent augment de
preu per a les famílies. Tampoc es
preveuen hores de coordinació
pedagògica, i les mestres
d’aquestes escoles tindran només
tres dies laborables no lectius el mes
de setembre per preparar el curs.
El seu personal hi haurà de treballar
més hores i
necessàriament
tindrà un salari molt
més baix que el de
les funcionàries (que
no és extraordinari:
les directores amb
més anys
d ’ a n t i g u e t a t
guanyen 1.700
euros al mes). En un
servei on el 60% de
les treballadores són
interines, tot fa pensar
que
l ’ e x t e r n a l i t z a c i ó
c o n t i n u a r à
avançant.
R e b u t g e m
l’externalització,
perquè -com ha passat a molts
municipis de l’àrea metropolitana
governats pel PSC i ICV- suposa
menys qualitat, l’empitjorament de
les condicions laborals, més costos
per a les famílies i diners que
van a una empresa enlloc de als
infants o les treballadores que els
atenen. A més, en el cas de Barcelona
suposa crear una doble
xarxa dins la xarxa pública: escoles
«de primera», i escoles
externalitzades.
Trias no només retalla. El que fa
és aprofitar la crisi per imposar el
seu model: desmantellar els serveis públics i donar el negoci a la privada.
I, com va fer a la sanitat,
com que l’educació de la petita
infància no pot ser negoci, no
té pudor per subvencionar el
negoci. Per ara ho fa sota la
cobertura de la «col·laboració»
amb el tercer sector, capital que
es disfressa amb el «sense
afany de lucre» i després ja
anuncia obertament que
subvencionarà les guarderies
privades, ja sigui amb el famós
«xec» per a les famílies o per la
via de la concertació de places,
com fan amb les residències
d’avis. El resultat: menys
qualitat i més diners públics que
s’embutxaca el sector privat.
La partida de 2012 per a
l’escola bressol municipal és de
48 milions d’euros: un 1,6% del
pressupost municipal. Molt per
sota del que gasten altres
ajuntaments. El motiu no és
doncs la impossibilitat
econòmica per mantenir o ampliar
el model actual, sinó les
prioritats polítiques... Estem
davant la voluntat de a liquidar
el que és públic i posar-ho com
a subsidiari del privat, posant
l’educació al servei del negoci.
Famílies i educadors/es van
començar a organitzar-se i
mobilitzar-se per aturar-ho.
S’han recollit 21.000 signatures,
s’han fet rodes de premsa i
diverses concentracions i s’ha
actuat als consells de districte
en col·laboració amb entitats
veïnals. L’assemblea de
treballadores ha votat la
convocatòria d’una vaga i les
famílies estan preparant un acte
de suport amb la particpació dels
més petits.
Tu Trias párquing, nosaltres
escola bressol!
Defensem l’escola bressol
pública i de qualitat!
No a l’augment de ràtios i la
retallada del suport educatiu!
No a la privatització!
L’educació de la petita infància
no és un negoci!
