Gisela Camarero i Clarà,
activista del moviment estudiantil
a la Facultat de Filologia
de la UB, membre de la
comissió de comunicació de la
Plataforma Unitària en Defensa
de la Universitat Pública
(PUDUP)
LI.- ¿Per què es convoca la
vaga del 29F i les següents?
GC.- Per denunciar el
desmantellament de l’educació
pública, mitjançant la política de
retallades del govern, que suposa
acomiadaments a les universitats,
precarització de les condicions
laborals, l’amenaça d’augmentar,
més d’un 15% de mitjana, les taxes
universitàries, la massificació de les
aules, la supressió de l’oferta
acadèmica i la manca de materials
educatius... Exigim la paralització
de les mesures i obrim un procés
de lluites democràtiques en defensa
dels nostres drets. La vaga del
29F és convocada per la PUDUP, i
les assemblees de treballadors PDI
i PAS, estudiants, i sindicats.
S’acorden en assemblea
mobilitzacions i jornades de vaga pel
17N, 29F, 3M, que tan sols va ser
estudiantil, i ara es convoca un altra
general del sector educatiu pel dia
22 de Maig.
LI.- ¿Què és la PUDUP?
GC.- La PUDUP està formada
per assemblees d’estudiants de les
diferents universitats, per personal
d’administració i serveis (PAS),
docents investigadors (PDI), i
sindicats CAU, CCOO, UGT, CGT.
Es va crear a finals del 2011 davant
l’anunci del pla de retallades i de
reformes de l’educació pública.
Començà sent una plataforma de
treballadors del sector educatiu i
finalment s’ha estès a les estudiants
i a tots els sindicats. Hi ha
assemblees setmanals per coordinar
la lluita dels diferents sectors i
les estratègies de continuïtat, perquè
no és una lluita finalista d’aquest
curs, sinó que volem seguir
elaborant el procés de lluita per aturar
les retallades i replantejar el
model educatiu.
LI.- ¿Com és la coordinació?
¿En quina situació està el pla
d’abolir la segona convocatòria
d’exàmens?
GC.- La coordinació amb els
treballadors de la facultat és
sobretot un boca a boca o via email.
Des dels estudiants hem
intentat durant les últimes setmanes
crear assemblees generals de tots
els col•lectius; ens hem trobat que
PAS i el professorat venien a donar
suport, més que a plantejar els seus
problemes. Hi ha assemblees a
totes les facultats i l’òrgan en el que
ens reunim i posem les coses en
comú és la PUDUP. Hi ha
representants de tots els sindicats,
i de comitès d’empresa, treballadors
de les universitats i professors.
L’any passat es va crear una plataforma
de professors associats,
perquè era el col•lectiu en
condicions més precàries, i tenim
amb ells una coordinació més
propera. Per exemple, l’any passat,
volien acomiadar la majoria dels
associats, per la via de no
renovació del contracte o perquè
els feien fora. Es va fer una lluita
en conjunt entre estudiants i
treballadors, ja que a l’hora que a
ells els feien fora, a nosaltres ens
retallaven la segona convocatòria
d’exàmens. Per tant, enteníem que
anava tot lligat, i que era una lluita
de tots. Aquest any hem continuat
conjuntament i ens hem donat
suport en les diverses vagues. Amb
aquesta lluita hem aconseguit que,
malgrat les disminucions de sou, no
s’ha acomiadat a ningú i d’altra
banda, en aquesta facultat s’ha
aconseguit mantenir encara la
segona convocatòria. Ho han anat eliminant per facultats, però gràcies
al moviment estudiantil i la lluita conjunta
amb els associats, aquí s’ha
mantingut. Per tant, sembla que va
funcionar la mobilització que es va
crear a final de curs.
LI.- ¿Com són les assemblees?
GC.- A dins la facultat de
Filologia, l’assemblea d’estudiants
es reuneix cada dimecres al migdia.
En principi es debatien qüestions
més internes, com reclamar un aula
d’estudi o més microones, i
posteriorment s’ha enfocat cap a
qüestions bàsiques de la universitat
pública i de l’educació en general.
Les assemblees s’han eixamplat
molt durant les darreres setmanes,
per la proximitat de la manifestació
del 15M i pel malestar generalitzat,
hem passat de 20 persones a ser
més de 50. La valoració és molt positiva,
i es recalca continuar amb
estratègies de cara al setembre,
quan tenim l’augment de les taxes
per la matriculació.
LI.- ¿Quina relació hi ha amb
altres lluites (TMB, sindicats,
15M, assemblees de Barris)?
GC.- Per la vaga de TMB del 29F,
els estudiants van donar suportt, i
estàvem totalment a favor. Amb el
15M també hi ha relació, de cara a
la manifestació del dia 15 també es
va donar suport des de la PUDUP.
És una lluita universitària i
d’educació, però alhora està
englobada en la lluita social. Alguns
militants de la universitat participem
a les assemblees i estem fent feina
en els nostres barris. Des de la
PUDUP s’està twitejant i donant
suport a la vaga de les escoles
bressol.
LI. ¿Quina relació n’hi ha entre
el Pla Bolonya i la nova reforma
educativa? Tant en l’aplicació
com en la resistència. ¿Què
s’ha après de la experiència
amb la lluita contra el pla
Bolonya?
GC.- Al 2008-2009 va haver la
lluita anti-Bolonya, un pla implantat
sense diàleg previ, que prometia
una universitat de l’excel•lència,
amb molt pocs estudiants per aula
i una avaluació continuada de
qualitat. Això es va veure
transformat en no contractació de
professors, classes massificades, i
sense avaluació continuada correcta,
amb més de 50 alumnes per
aula, moltes carreres no fan les
pràctiques que van anunciar, i es
fan seminaris amb molts
estudiants. El preu del crèdit del
grau ha incrementat. El suposat
grau universal i equivalent a
l’europeu, a la pràctica t’obliga
a cursar un màster amb uns
preus molt elevats. Aquest any
incrementen un 66% les
taxes, quan el màxim que podia
pujar el govern era fins un 7%.
Estem pagant una barbaritat i a
canvi no rebem una millor qualitat.
La diferencia entre el pla
Bolonya i l’estratègia 2015, tot i
que estan íntimament lligats, és
que el primer es va imposar d’un
any per l’altre, abolint
llicenciatures a canvi de graus al
2009. L’estratègia 2015 és anar
aplicant decrets fins al 2015. Aquí
he après què és un moviment
assembleari, vaig triar una lluita i
també uns companys de lluita que
encara els tinc, i són els que
m’han ensenyat més enllà de
burocràcies institucionals. La
ocupació del rectorat va iniciar
una lluita per una universitat pública,
i el desallotjament i la
repressió que vam patir es va
transformar en una resposta
massiva de lluita. Es va fer evident
que Bolonya s’imposava a cops
de porra. L’any passat el
moviment va revifar pel malestar,
i ara som més forts.
LI.- Criminalització de la protesta.
(Girona, València, Barcelona)
¿Com s’enfronta?
GC.- La repressió brutal a
València, va donar lloc a una
manifestació en suport als
estudiants, incloent molts
estudiants d’institut. La resposta
a la repressió sempre és la
solidaritat. També en suport als
detinguts de la vaga general s’han
fet comunicats, accions, talls de
trànsit...Es van plantejar fer caixes
de resistència per fer front a
possibles sancions. Hi ha hagut
suport de col•lectius i activistes
per la cobertura legal dels
detinguts. A la mani del dia 3, sabíem de la possibilitat
alta de criminalització
del moviment estudiantil,
i malgrat el
gran dispositiu policial,
vam fer una
demostració de
força i vam
sortir al carrer
sense por a
manifestarnos pels
nostres drets. Es va crear un
servei de dinamització per evitar
possibles conflictes, connectats la
capçalera i el final de la mani amb
walkies, prèviament havíem
coordinat el recorregut i el to de la
mani, perquè volíem una mani
tranquil•la i festiva.
LI. ¿Com es planteja la
continuïtat?
GC.- La vaga del 22 de maig la
considerem com una lluita de
continuïtat i no finalista i segons la
força i el seguiment que tingui,
valorarem els resultats, i seguirem
plantejant accions de cara a fi
de curs. Tenim ganes de que
arribi el setembre, i reprendre
amb major empenta,
accions, noves jornades
de vaga, etc...
