Als 17 anys va ser empresonada a la Síria de Hafez Al-Assad per participar en les protestes contra la intervenció siriana al Líban. Militava a les anomenades cèl•lules marxistes, que s’enfrontaven al Partit Comunista sirià, estalinista aliat del règim. Quan la van alliberar va marxar a França amb el seu company, Youssef Abdelke, conegut intel•lectual opositor. Viu a l’exili a França. Va visitar per últim cop Síria un mes abans de l’esclat de la revolució per fer la seva última pel•lícula «Com si haguéssim atrapat una cobra», sobre la llibertat d’expressió i els caricaturistes a Síria i Egipte. El film va prendre forma a cavall de les dues revolucions.

Lluita Internacionalista. El cop d’Estat a Egipte i la guerra a Síria són el final de les revolucions?

Hala Aballa- Per mí és una revolució permanent a tota la regió. No s’ha acabat, ni a Egipte ni a Síria. Ja sabíem que no era fàcil, després de dècades de dictadura, de terror i de manca de llibertats. A Tunísia i a Egipte la gent va votar els islamistes amb esperança, però quan van arribar al govern, molt aviat es va veure que no tenien cap pla, cap programa per al futur. Només volien acaparar poder i s’oblidaven de totes les promeses. O es canviaven de camisa i d’aliats. I així la gent s’adona de qui són de debò i torna a la lluita. Perquè no són els nostres aliats, però no els podem ignorar, ni a ells ni al lligam que tenen amb el carrer. Hi són, tenen mitjans i estan molt ben organitzats. Crec que cal acceptar-los i alhora combatre’ls.

LI- Els grups islamistes lligats a Al-Qaida han segrestat la revolució siriana?

HA- A Síria hem descobert la natura feixista d’aquests grups abans que s’enfonsi el règim: no hem hagut d’esperar que els islamistes arribin al poder. A les zones alliberades, no s’amaguen de res. Tothom veu les seves idees absolutament reaccionàries i endarrerides i la seva manca total de respecte als que no pensen com ells. El que estan fent és molt dur, però alhora penso que amb aquesta manera d’actuar aquests grups no tenen cap futur a Síria.

LI- S’esperava l’esclat de la revolució?

HA.- Tothom pensava que a Síria no hi hi passaria res, com si no hi hagués motius per a una revolució. Nosaltres sabíem que hi havia molts moviments contra el règim, que només topaven amb la repressió. Tenim una història de massacres, d’empresonaments, de purgues... Sabíem que el règim no pararia mai de reprimir violentament el poble. Com havia massacrat els camps de refugiats palestins al Líban, o la presó de Palmira. La gent no es mobilitzava perquè temia la repressió, no perquè estiguessin d’acord amb el règim. Per això no esperàvem la revolució a Síria, ens semblava que era massa difícil arrencar. Hi va haver diverses protestes el febrer que van ser reprimides... també les manifestacions davant les ambaixades d’Egipte i de Líbia.... era com un cotxe sense bateria que empenys i no acaba d’arrencar. Els nens de Daraa que van fer una pintada contra el règim i van ser detinguts i torturats van ser el detonant. I després la violència del règim va empènyer la gent a ser solidària: i quan hi havia dos morts en un poble, l’endemà sortia una manifestació a la ciutat del costat. I això dura fins avui: la violència del règim empeny la gent a resistir.

LI.- Amb l’acord de l’Iran i Estats Units s’ha tancat un cercle d’aïllament de la revolució siriana.

HA.- No estic decebuda dels governs, perquè no esperava res d’ells: vaig estar contra l ’ a m e n a ç a d’intervenció perquè si haguessin atacat els Estats Units ho haurien fet pels seu propis interessos i contra els poble sirià. No volia la intervenció perquè sabia que ens faria mal. Però sí que estic decebuda de la societat civil: no hem vist cap manifestació ni en països àrabs ni europeus en suport al nostre poble. I això és el que fa mal al cor. No puc entendre perquè els pobles ens han abandonat. Els sirians vam ser solidaris amb els palestins, amb els pobles d’Amèrica Llatina.... i a nosaltres ningú ens ajuda.

LI.- Encara té esperança?

HA.- I tant! El poble sirià no es rendeix. Ja ha pagat un preu molt car: més de 150.000 morts, 13.000 dels uals són criatures... fins i tot els maten de gana. Un poble que fa aquest sacrifici i continua endavant, no recularà. Ara hi ha dues revolucions: una contra el règim i l’altra contra l’integrisme, que vol empassar-s’ho tot. No han vingut de fora per fer caure el règim sinó a desviar la revolució. I la gent continua sortint al carrer contra el règim i contra els integristes, que actuen amb la mateixa violència contra els manifestants: maten, segresten i reprimeixen. Jo confio en la gent que continua sortint al carrer per reclamar llibertat i dignitat, i també els qui, des de fa un any, comencen a construir una altra societat, enmig de la violència i la misèria. I també confio en les dones, que tenen un paper molt important en la revolució. La revolució només ha començat. Costarà molt i trigarem temps, però no abandonarem.

Nota: Podeu veure alguns exemples del treball de la Hala en aquests enllaços:

http://www.youtube.com/ watch?v=LYJPzVs76Z8

http://www.youtube.com/ watch?v=EKGV7U8_h3w

http://www.youtube.com/ watch?v=8bVOvBPMpG8

http://www.youtube.com/ watch?v=bbcX1yh7ZZA

http://www.youtube.com/ watch?v=h_HALO1BA6w