El proper 16 d’abril està convocat el referèndum per a la reforma de la constitució que impulsa el president Erdogan. Amb la reforma presidencialista, desapareix el primer ministre i és el president de la república qui concentra el poder executiu. També podrà intervenir en l’elecció del poder judicial. Les eleccions legislatives passen a 5 anys (ara són 4), coincidint amb les presidencials. Augmenten a 600 el nombre de diputats (50 més dels actuals). En resum, Erdogan pretén concentrar plens poders per perpetuar-se.

El referèndum es fa sota l’estat d’excepció i amb una retallada brutal de les llibertats democràtiques. Erdogan va aprofitar el fallit cop d’estat del passat mes de juliol per llançar una terrible ofensiva que li permeti fer passar la reforma constitucional. Compte per a això amb el suport del MHP (Partit de l’Acció Nacionalista) d’extrema dreta. Governa per decret-llei per anul·lar i reprimir tota oposició: desenes de milers de presos i detinguts, més de 100.000 acomiadats, centenars de mitjans de comunicació i associacions tancades. Ha prohibit la vaga de metal·lúrgics i persegueix als i les treballadores sindicalitzades. Ha iniciat una brutal guerra al Kurdistan, amb centenars de morts, milers de ferits i de desplaçats, la dissolució de 10 governs municipals. Ha detingut a 12 diputats/des del HDP (el Partit de Democràcia del Poble, aliança pro kurda) i de desenes d’alcaldes i regidors. Ha intervingut militarment en el nord de Síria. Han estat constants els atacs als drets de la dona.

L’enduriment del règim que vol imposar el Govern s’inscriu en la pugna entre revolució i contrarevolució que viu la regió des de 2011 amb l’inici de la revolució a Tunísia i que va tenir la seva expressió a Turquia en les mobilitzacions de Gezi Park de 2013. La lluita pel No en el referèndum és una crida a redoblar la lluita per la defensa de les llibertats democràtiques. És exigir la immediata fi de l’estat d’emergència, de la repressió i del govern per decret. És exigir la llibertat dels militants kurds i de l’esquerra turca detinguts, la fi dels acomiadaments contra els sindicalistes i la reintegració en els seus llocs de treball. És defensar els drets de la dona.

L’enduriment del caràcter bonapartista i dictatorial del règim està al servei d’imposar dures mesures contra les i els treballadors turcs en el marc de la crisi capitalista que s’agreuja a Turquia, amb el creixement de la desocupació, la pèrdua de poder adquisitiu dels salaris i l’augment de la sobreexplotació, del creixement accelerat del deute, que acompanya la política d’ajustaments i retallades en els serveis públics. Per això la lluita pel No en el referèndum és una crida a la mobilització de la classe obrera en defensa del treball i del salari, en defensa del dret de vaga i sindicalització. Contra els ajustos i pel no pagament del deute.

Així mateix, la militarització i l’estat policial estan al servei de l’opressió del poble kurd, de la política de terra cremada. Per això la crida a derrotar el pla d’Erdogan és també una crida a la rebel·lió dels pobles, a acabar amb la guerra al Kurdistan, a exigir la retirada de les tropes turques de Síria i a conquerir el dret d’autodeterminació del poble kurd.

Per tot això, la Unitat Internacional dels Treballadors- Quarta Internacional (UIT-QI) fa una crida a recolzar el vot No i a la solidaritat internacional amb els i les treballadores i els pobles de Turquia i a derrotar els plans d’Erdogan.

NO a Erdogan. No a l’estat d’emergència i del govern per decret-llei.
Llibertat als dirigents del HDP, lluitadors kurds i de l’esquerra turca detinguts.
NO a les prohibicions de les vagues. Dret a la sindicalització. Readmissió dels acomiadats.
Fora tropes del Kurdistan i de Síria.
El 16 d’abril cridem a votar NO en el referèndum

28 de març de 2017.
Unitat Internacional dels Treballadors - Quarta Internacional (UIT-QI)