El 8 d’agost trenta-vuit legisladors del Senat Argentí van votar en contra del Projecte de Llei de Legalització de la Interrupció Voluntària de l’Embaràs que el 13 de juny havia aconseguit mitja sanció en ser aprovada a la Cambra de Diputats. Un resultat que era una possibilitat no descarta- da en un país a on el conjunt dels partits patronals mantenen vincles i han governat sempre en favor dels interessos de l’Església Catòlica, més encara sent el país del Papa. Hem de denunciar amb contundència que són responsables directes de la mort de dones en la clandestinitat, negant el dret fonamental a la salut i a decidir sobre els nostres propis cossos. El resultat evidencia també la manca de representació de les institucions davant les reivindicacions de classe i populars, i al contrari, demostra que estan al servei de mantenir els privilegis d’una minoria patronal i eclesiàstica. Per tot això, cada vegada adquireix més força la consigna per la separació entre l’Església i l’Estat i cada vegada són més les i els que decideixen apostatar. La crisi de l’Església és una realitat global, embolicada en escàndols de corrupció i abús de menors.

Lluny de sentir-nos derrotades, sabem que aquest ha estat un primer pas en la lluita per la nostra emancipació i pel control dels nostres cossos i les nostres vi- des. La victòria d’aquest moviment, de l’anomenada «Marea Verde», l’hem aconseguit als carrers, a les escoles, a les universitats, als centres de treball i a les places. La victòria és la d’un moviment de lluita que es conso- lida, es cohesiona, s’enforteix, i que no deixa de créixer. A tal punt la Marea Verde ha crescut que ja traspassa les fronteres. Començant per Llatinoamèrica a on l’avortament legal, segur i gratuït és un necessitat per a milers de dones pobres que moren en la clandestinitat i a on l’impuls de les companyes de l’Argentina ha arribat per dur a terme aquesta lluita amb contundència. Però la Marea Verde també ha creuat l’Atlàntic arribant a moltes ciutats i racons. A Barcelona l’onada verda va arribar amb força el 13J omplint les portes del Consolat Argentí per exigir l’aprovació del Projecte, reivindicant així també la tradició de les companyes que des de l’exili per la dictadura o les diferents onades migratòries per les crisis econòmiques es mobilitzen allà. Des d’aquest moment la Marea continua visibilitzant la lluita amb massives concentracions, reunions en espais públics, xerrades i tallers.

Per a nosaltres no és només una qüestió de solidaritat amb una lluita concreta. Sense anar més lluny, a Catalunya i l’Estat Espanyol fa pocs anys que van intentar treure’ns el nostre dret a decidir amb la refor- ma de Gallardón i fins i tot avui es presenten traves creixents a cau sa de l’objecció de consciència i les retallades en la sanitat en un Estat a on es segueix alimentant el nacionalcatolicisme. Ens sentim part d’aquest moviment feminista internacional, que el passat 8M va protagonitzar una històrica jornada internacional amb convocatòria de vaga, que entén que si es guanya una lluita en qualsevol lloc del món estem guanyant totes i ens enforteix en la nostra lluita per cadascuna de les nostres reivindicacions. L’internacionalisme és per a nosaltres una bandera fonamental, perquè som conscients del que significa i el que requereix la tasca d’acabar amb el capitalisme patriarcal que ens expulsa de les nostres cases i ens obliga a migrar, que ens precaritza i super explota, que ens fa les més pobres d’entre els pobres i que ens violenta i cosifica diàriament

Celebrem que ens hem despertat, som un exèrcit verd, i ens hem reconegut en les llàgrimes i en les rialles de desconegudes amb mocadors verds. L’avortament a Argentina, a Amèrica Llatina i en tots els països on encara es penalitza #Seráley. Sabem que si no és avui, serà demà. Fins a la victòria, companyes.

Rosario i Natalia,
militants de Lluita Internacionalista, secció de la UIT-QI a l’Estat Espanyol