El proper 8M, Dia Internacional de les Dones Treballadores, arriba en un moment polític marcat per la continuïtat de la crisi capitalista i travessat per l’ascens de la ultradreta. Però també per una forta resposta al carrer, en particular del moviment feminista. La vaga internacional convocada és una gran oportunitat per combatre els governs capitalistes i patriarcals i les seves polítiques.

A l’Estat Espanyol estem en un context polític de crisi del Règim sense precedents i que es continua aprofundint. La transició està cada vegada més en evidència, és a dir, la continuïtat del vell aparell de l’Estat sota la Monarquia. La justícia rectificant a favor de la banca i defensant violadors, les dimissions que es succeeixen als grans partits patronals, la Monarquia qüestionada a tot arreu com s’ha vist als referèndums organitzats a barris i universitats de diversos llocs de l’Estat i, evidentment, la continuïtat de la lluita del poble català per l’autodeterminació, són alguns exemples d’aquesta crisi.

El resultat de les eleccions a Andalusia comença a trencar amb la particularitat de l’Estat Espanyol en relació a la dinàmica global d’ascens de la ultradreta. Particularitat justament donada per la forma en que es va fer la transició, a la qual el pacte per dalt dels grans aparells polítics i sindicals, va garantir la continuïtat de l’aparell franquista dins de les institucions del Règim del 78 -i dels sectors més ultradretans, dins del PP-.

El pacte de Govern a Andalusia confirma la complicitat del PP i Cs amb l’extrema dreta per una banda i, per l’altra, la responsabilitat de quaranta anys de polítiques del PSOE que li han deixat preparat el terreny. I és que l’ascens de VOX es produeix sobre la base de les polítiques dels governs durant tots aquests anys: retallades a la classe treballadora, innumerables casos de corrupció que surten a la llum, la tanca de Ceuta i Melilla, els CIEs, les devolucions en calent o l’aplicació de l’article 155 i la creixent onada repressiva contra el poble de Catalunya. Per això afirmem que combatre l’extrema dreta és combatre les polítiques que la fan créixer i per tant, és acabar amb tota una reacció conservadora que va més enllà de VOX.

El moviment feminista ha estat protagonista de grans mobilitzacions i jornades de lluita. I recentment va omplir els carrers de més d’un centenar de ciutats contra el pacte reaccionari a Andalusia i en defensa dels drets conquerits amb la lluita. Fins i tot a escala internacional es van coordinar concentracions aquell mateix dia. La crisi de l’aparell judicial és en gran part gràcies a aquest moviment, que ha fet sentir la denuncia a una justícia patriarcal i masclista, que defensa violadors i culpabilitza a les víctimes, com en el cas de La Manada, i que dóna així un missatge d’impunitat que, combinat amb la mancança de polítiques i recursos econòmics, fan créixer la violència masclista.

El cas de les temporeres de Huelva és l’expressió màxima de les conseqüències de les polítiques capitalistes, patriarcals i racistes. Dones treballadores i migrades, en situació d’extrema precarietat, súper explotades laboralment i sexualment als camps de maduixes. La resposta de la justícia a la seva denúncia va ser acusar-les de voler aprofitar la situació per que- dar-se més temps a l’Estat, ja que, quan finalitza la temporada, són expulsades al seu país d’origen. Una sentència aberrant, que mostra la combinació de l’explotació capitalista, l’opressió patriarcal i racista i la responsabilitat de l’Estat i les seves institucions.

Per tot això afirmem que la vaga general feminista del proper 8M és una necessitat i una gran oportunitat perquè el moviment feminista, en una enorme demostració de forces, doni resposta a les diferents situacions que patim. En aquest sentit, rebutgem qualsevol intent de boicotejar aquesta jornada com és la vergonyosa convocatòria de CCOO i UGT a una aturada de 2 hores. Una vegada més, farem ús de l’eina de lluita de classes i unificadora com és la vaga general. Contra la precarietat laboral i la bretxa salarial i de pensions, contra la privatització i per la recuperació dels serveis públics a on majorment som dones treballadores, per l’abolició de la llei d’estrangeria i el tancament dels CIEs, per partides pressupostàries per destinar a veritables plans de prevenció i eradicació de les violències masclistes, de gènere i la LGTBIfòbia, contra la justícia patriarcal i per l’elecció i revocabilitat directa dels jutges, per la fi del finançament i els privilegis a l’Església Catòlica, per una educació pública, laica i amb perspectiva de gènere, entre d’altres. I també hem de denunciar la repressió que estem patint, perquè els judicis contra els dirigents polítics i socials de Catalunya són un atac, no tan sols al poble català en la lluita pel dret a l’autodeterminació, sinó que és un missatge exemplificador contra tots els pobles de l’Estat i contra tot moviment de lluita que qüestioni a aquest Règim, com el moviment feminista. Per això tombar al Règim del 78 és també la nostra tasca i per això també el moviment feminista ha de fer aliança amb la resta de moviments en lluita i amb el conjunt de la classe treballadora. Des de baix i a l’esquerra, organitzem una gran vaga general feminista.