Crida internacional

El món està sofrint una calamitat. S’expandeix la pandèmia del coronavirus sense control. Hi ha centenars de milers d’infectats i milers de morts. El que està ocorrent en el món és una cosa inèdita. Es tanquen les fronteres, milions de persones i països són posats en quarantena. Es posa en evidència la crisi dels sistemes de salut sota el capitalisme. Hi ha forts elements de caos. El pànic i la incertesa creixen en milions de persones no sols pel temor al contagi sinó també perquè existeix una gran desconfiança en els de dalt, en els governs i règims capitalistes. Els Trump i els Bolsonaro, per exemple, continuen minimitzant el coronavirus.

El coronavirus pot afectar a qualsevol. Però els que més sofreixen, i sofriran les conseqüències de la pandèmia, són els i les treballadores, els sectors populars, els explotats i oprimits del món. S’està sofrint amb pèrdua de vides, però també estan les conseqüències socials sobre els pobles. S’ha vist afectat el comerç mundial i hi haurà una nova caiguda de la producció. Les multinacionals voldran fer pagar aquest cost a la classe treballadora i als pobles del món. Enmig de la crisi del coronavirus els capitalistes volen salvar els seus guanys i les seves riqueses. Volen rebaixar salaris, acomiadar o suspendre sense pagament de salari. No els preocupa la salut i la seguretat d’els i les treballadores.

El sistema capitalista-imperialista no garanteix una resposta adequada a aquesta crisi humanitària que està afectant milions. Per als socialistes revolucionaris el prioritari és contenir la propagació del coronavirus (Covid-19) i assegurar la vida de milions. I per a això és necessari lluitar de la forma que es pugui enmig de les quarantenes obligades, per a imposar mesures d’emergència en defensa del poble treballador i els sectors populars.

La crisi sanitària mundial és responsabilitat del capitalisme

Aquesta calamitat que estem vivint és responsabilitat del sistema capitalista-imperialista. El capitalisme és un sistema injust, irracional i per als rics. El brou de cultiu del creixement de les malalties és la misèria creixent, l’amuntegament, els canvis ambientals i els sistemes de salut basats en el guany del capital privat.

Aquest col·lapse del capitalisme s’expressa no sols en el sorgiment d’una nova i greu malaltia com el coronavirus, sinó també en la persistència de les epidèmies de còlera, ébola, la tuberculosi, el rebrot epidèmic del dengue i la reaparició del xarampió.

“El coronavirus no és la causa de la crisi econòmica capitalista, però contribueix a aprofundir-la”

Les causes cal buscar-les en les condicions de misèria que viuen milers de milions. Més de 1.300 milions de persones es troben en situació de “pobresa multidimensional”, és a dir que manquen del compliment de necessitats com a salut, educació, aigua potable, electricitat, habitatge (dades de l’Informe de Pobresa Mundial de 2019 de l’ONU). D’altra banda, 26 multimilionaris (entre ells Bill Gates, Jeff Bezos, Warren Buffett, Mark Zuckeberg, Amancio Ortega o Carlos Slim) posseeixen la mateixa quantitat de diners que 3.800 milions de persones més pobres del planeta. Es demana que ens rentem les mans per a contrarestar la possibilitat de contagi, però en el món 2100 milions de persones manquen d’accés a proveïment d’aigua potable assegurança.

La destrucció ambiental capitalista és també un factor que afavoreix les noves malalties infeccioses. Fins a la mateixa ONU, sent un organisme imperialista el va alertar [1]. L’accionar de les multinacionals contribueix a enverinar les aigües per les deixalles industrials i la megamineria a cel obert. Es transforma la selva i els boscos en deserts i s’eliminen espècies vegetals i animals. Aquest és l’abisme a on ens porta el capitalisme. Mai com ara es ratifica la disjuntiva històrica de Socialisme o Barbàrie.

Amb el coronavirus també es va posar en evidència, per exemple, la frevolesa de la Xina capitalista. La dictadura del Partit Comunista de la Xina (PCCH) va censurar i reprimir al metge que va fer la primera alerta a finals de desembre del 2019. Aquesta demora de mesos va facilitar l’agreujament de l’epidèmia a la Xina i al món.

“Mai com ara es ratifica la disjuntiva històrica de Socialisme o Barbàrie”

Es posa a la llum el desastre sanitari que hi ha tant als països imperialistes com als països semicolonials. Les dades d’Itàlia mostren la gravetat de la pandèmia i que en 10 anys els diferents governs capitalistes van rebentar la salut pública buidant en 37 mil milions d’euros al pressupost de salut. Això es repeteix a tot el món. En tots els països el sistema de salut públic estatal estava col·lapsat abans de començar la pandèmia. S’ha afavorit el negoci de la salut privada. Avui es veuen les conseqüències. La premsa europea denúncia, per exemple, que un examen de coronavirus en l’estat espanyol, en clíniques privades, costa entre 300 i 800 euros. Als Estats Units es va denunciar que està en 3000 o 4000 dòlars en un servei privat. Un país que gairebé no té salut pública estatal. Obama va instal·lar un sistema molt precari que Trump va qüestionar. Als països semicolonials això es veu agreujat.

Que la crisi del coronavirus la paguin els capitalistes

Davant la gravetat de la pandèmia els governs capitalistes no garanteixen una resposta adequada per a detenir-la i salvar a milions. Les multinacionals (Exxon Mobil, Facebook, Amazon, Wal Mart, Cargill, Bayer-Monsanto, Microsoft, Ford, Toyota, Nike, Alibaba o Johnson i Johnson) i els grans grups empresarials i financers (JP Morgan Chase, Bank ok America, Citigroup, HSBC o Goldman Sachs) volen salvar els seus guanys per sobre la salut de les masses. I els governs capitalistes avalen aquesta lògica de l’explotació del sistema. El que millor expressa aquesta política és el cap de l’imperialisme, Donald Trump, que continua minimitzant la pandèmia i ha declarat que primer està l’economia abans que la salut. I continua convocant a continuar produint i evitar quarantenes o mesures que salvaguardin a milions. El mateix fan governs ultres reaccionaris com Jair Bolsonaro del Brasil o Boris Johnson, premier del Regne Unit, que també negava la importància de la pandèmia, ha acabat contagiat amb el virus.

“Aquest menyspreu per la vida obrera –compartit pel govern Conte a Itàlia, Sánchez-Iglesias en l’estat espanyol i altres– ha provocat una forta resposta en forma de vagues en el nord d’Itàlia”

Mentrestant els Estats Units i la Unió Europea atorguen subsidis estatals ultra milionaris per a salvar als bancs, a les multinacionals i evitar el col·lapse dels estats burgesos, en comptes de bolcar més fons extraordinaris per a la salut, extrets de les grans fortunes dels supermillonaris del món.

Amb aquesta mateixa lògica de posar per davant els interessis capitalistes a la vida i la seguretat de la classe treballadora i dels sectors populars, es mantenen fàbriques i centres de treball oberts, i no sols les que aporten matèries de primera necessitat. Tampoc es fixen mesures obligatòries de seguretat per als treballadors/as que han d’estar en els treballs essencials. És aquest menyspreu per la vida obrera –compartit pel govern Conte a Itàlia, Sánchez-Iglesias en l’estat espanyol i altres governs– és el que ha provocat una forta resposta en forma de vagues en el nord d’Itàlia que va fer que finalment s’obligués a detenir la producció no essencial. Amb objectius similars es realitzen altres vagues parcials i protestes com les “cassolades”, els “balconazos” en l’estat espanyol, França, el Brasil, Colòmbia, Xile o l’Argentina.

“Donald Trump ha declarat que primer està l’economia abans que la salut. El mateix fan governs ultres reaccionaris com Jair Bolsonaro del Brasil o Boris Johnson, premier del Regne Unit”

L’esclat de la crisi del coronavirus, que ha paralitzat l’activitat econòmica, és el fòsfor que va prendre el polvorí de la ja existent crisi d’estancament i reculada de l’economia capitalista oberta en el 2007. El coronavirus no és la causa de la crisi econòmica capitalista, però contribueix a aprofundir-la. L’FMI ja havia dit que hi havia un estancament mundial, abans que es produís aquest nou crack de les bosses i dels preus del petroli. Tot indica que hi haurà un abans i un després del coronavirus. És a dir, que quan s’acabi això del coronavirus existirà una crisi social molt greu per al moviment de masses. Les multinacionals, l’imperialisme i els seus governs voldran cobrar-se la crisi amb nous plans d’ajust, saqueig i explotació de les masses. La OIT ja està parlant que es podrien perdre 25 milions d’ocupacions. La crisi del coronavirus i les seves conseqüències l’han de pagar els capitalistes, els super rics, no els pobles del món.

Ja enmig de la tragèdia del coronavirus les empreses han començat a acomiadar treballadores i treballadors o a suspendre sense salaris o amb rebaixes. Des de ja hem de mobilitzar-nos des de baix, per a exigir mesures que parin la pandèmia i que no es continuïn perdent vides humanes, com a mesures en defensa de la classe treballadora i els sectors populars i pobres del món.

Des de la UIT-CI cridem a lluitar per un pla global d’emergència obrer i popular:

Que es bolquin fons urgents per a augmentar substancialment els pressupostos de salut per a atendre l’emergència sanitària. Fons per a, entre altres mesures, ampliar i millorar les instal·lacions sanitàries, donar augment salarial a tots els professionals de la salut, fer noves contractacions, que es donin remeis gratuïts per a tots i que hi hagi inputs sanitaris i de neteja per a tots.

Que els fons per a l’emergència sanitària surtin d’alts impostos progressius als grups empresarials, al capital financer i que es deixin de pagar els deutes externs.

Per un sistema nacional de salut únic i estatal, amb consultes, tractaments i medicaments gratuïts pagats per l’estat i administrat pels usuaris, metges, treballadors i professionals del sector. Per la nacionalització de la sanitat privada, dels laboratoris d’especialitats mèdiques i que passin a funcionar sota el control dels i les treballadores i científics de la salut i la medicina.

Formació en tots els llocs de treball de comitès d’higiene i salubritat, amb poder d’implementar cessaments de tasques en totes aquelles activitats no essencials o que no comptin amb les mesures de seguretat necessàries. Control de preus dels medicaments i de tots els productes de primera necessitat per a evitar l’especulació.

Reorganització general de la producció en funció de les necessitats de l’emergència sanitària, sota control obrer.

No a l’ús del coronavirus per a mesures de militarització o per a coartar llibertats i el dret a la protesta. Defensa sense restriccions de les llibertats democràtiques.

Prohibició d’acomiadaments i suspensions. Repartiment de les hores de treball disponibles entre tots els treballadors amb el mateix salari. No a les rebaixes salarials. Implementació d’una assegurança al desocupat (aturat), als cuentapropistas i als milions que treballen sense contractes i drets laborals.

Per a enfrontar la crisi actual del coronavirus i el que vindrà després de la pandèmia, convoquem a la més àmplia unitat d’acció de les organitzacions obreres, populars, de la joventut, del moviment de dones, el moviment en defensa del medi ambient, com de l’esquerra anticapitalista i socialista, per a coordinar un moviment de lluita internacional pel pla d’emergència obrer i popular en la perspectiva de la lluita a fons per acabar amb aquest sistema capitalista-imperialista i imposar governs de la classe treballadora i el poble.

28 de març de 2020

Unitat Internacional de Treballadores i Treballadors- Quarta Internacional (UIT-QI)

Per veure l’article original: www.uit-ci.org