El passat 14 de març es celebraven les eleccions sindicals del personal docent de l’educació pública no universitària de Catalunya. Els resultats d’aquestes, suposen entre d’altres coses un salt important de la representació i expansió de la CGT Ensenyament que entra a la mesa de negociació sectorial. Ara, cal que aquest salt en vots es pugui traduir en un salt en l’organització de base als centres de treball i en un enfortiment de la mobilització.

La baixada de la participació general en aquestes eleccions en relació a les del 2019 (del 42% al 38%) segurament es pot explicar pel creixement del nombre de professorat cridat a votar (s’ha passat de 81040 a 90970) i per la proximitat de les eleccions anteriors a l’1 i 3 d’octubre del 2017 i a que la qüestió nacional estava molt més present en tots els àmbits. El 2019 va significar la irrupció de la Intersindical-CSC, que passava de 0 a 47 delegades i 4295 vots, així com un fort augment de vots a l’USTEC. Amb el reflux del procés, la baixada de la participació provoca que la Intersindical-CSC retrocedeixi a 3470 vots i perdi 15 delegades, quedant-se en 32. També la USTEC perd 2700 vots i una delegada, però torna a guanyar àmpliament les eleccions, amb 11884 vots i 161 delegades, mantenint una hegemonia molt important a nivell de tot el territori.

Aquestes eleccions venien precedides per la lluita interina per la seva estabilització (contra l’acord que havien signat CCOO i UGT) i per les mobilitzacions i vagues unitàries del passat curs, per revertir les retallades i que van suposar l’acord signat entre sindicats i Departament a inicis de setembre. Tant CCOO com UGT, tot i perdent en vots respecte del 2019, pugen en delegats: CCOO puja de 58 a 69 i UGT de 24 a 26.

L’altra dada rellevant en termes generals seria que el vot s’ha polaritzat: per la dreta el canalitza Aspepc (sindicat corporatiu de professors de secundària) que obté 6130 vots i 81 delegats, desplaçant a CCOO del segon al tercer lloc. L’Aspepc, quasi duplica els seus vots i delegats del 2019: 3983 vots i 43 delegats. Aquesta pujada del corporativisme a secundària està lligada al discurs de més ordre i disciplina, però no es percep a primària, a on candidatures corporativa com la d’ANPE o CSIF no obtenen cap resultat significatiu.

Per l’esquerra és la CGT la que també quasi duplica el nombre de delegades i passa a ser la 4a força a nivell de tota Catalunya. Passa de 2.358 vots de fa quatre anys als 3.327 d’enguany, el que suposa una pujada del 41% i en delegades, de 24 a 43. Una part d’aquest vot molt probablement està relacionat amb el bon treball fet en defensa de les interines, i de la feina i acció sindical d’aquests darrers mesos i cursos intentant organitzar i mobilitzar a les treballadores. Al passar del 10% en elecció de delegats/des la CGT entra per primer cop a la mesa de negociació sectorial. Un altre element qualitatiu és l’expansió territorial ja que s’obté representació a 11 dels 12 serveis territorials (queda fora per pocs vots dels de Girona) convertint-se en 3a força a Tarragona, Barcelona Comarques i consolidant-se com a tal al Baix Llobregat, que torna a ser el territori on es treuen els millors resultats apropant-se a CCOO i USTEC i situant-se com a primera força sindical a localitats com El Prat, Viladecans, Gavà i Vallirana.

Aquest creixement és també resultat d’anys de treball fet per companyes i companys (algunes d’elles també militants de Lluita Internacionalista) i que cal reivindicar i valorar. Tant perquè mereixen aquest reconeixement personal com per aspectes de la línia sindical mantinguda i que caldria no oblidar: la solidaritat entre territoris i de classe, el treball constant i la prioritat per construir des de baix i enfortir els organismes de base del sindicat i del conjunt de les treballadores.

El creixement en vots, delegades i l’entrada a la mesa de la CGT és una oportunitat per fer un salt sindical a on realment és més important: l’increment en l’organització de base dels i de les treballadores i que permeti mobilitzacions més participatives i, per tant, més fortes. Però per fer-ho cal que el sindicat sàpiga gestionar de manera adequada aquest increment de recursos i aquesta expansió territorial. D’altra banda, els boníssims resultats obtinguts recentment per la CGT a l’Ajuntament de Barcelona i diferents col·lectius sanitaris corroboren que el sindicat podria esdevenir l’alternativa que cada cop més gent busca a CCOO i UGT. En aquest sentit, cal que CGT Catalunya sàpiga gestionar aquest creixement i unir totes les lluites i vagues que ja convoquen els seus sindicats a nivell sectorial.

Pedro Mercadé Toro
Delegat ensenyament públic