Hem rebut des del Sudan, aquesta crònica de la gravíssima situació que s’hi viu. Valorem molt que, en aquesta dura situació, el company hagi considerat donar-la a conèixer a través de Lluita Internacionalista. Per això, i per l’enorme oblit que pateixen els i les treballadores sudaneses la publiquem, malgrat no compartir alguns plantejaments, que esperem debatre en el futur.

Les Causes planificades...

El començament d’aquest conflicte ve de lluny, amb la mobilització el 2018 que va aconseguir acabar amb el control militar, titella del grup dels Germans Musulmans, després de la famosa massacre que va deixar gairebé mil quatre-cents joves morts i set-cents cinquanta desapareguts davant de la caserna general de les forces armades, a mans de les legions dels Germans Musulmans. Es va organitzar una vaga civil que va paralitzar el país sencer i va obligar la junta militar a acceptar unes converses amb els representants civils, liderades pel Comitè de Professionals del Sudan "CPS", inclosos membres del comitè de resistència. S’arribà a un acord, amb l’abstenció del PC, per formar un consell de transició de tres anys compost per dotze membres: cinc militars i sis civils, dividits en dues etapes. Els primers divuit mesos corresponien a la primera etapa, durant la qual la presidència del consell estaria a càrrec dels militars. La segona etapa estaria a càrrec dels civils, que s’encarregarien de l’organització d’eleccions lliures que ens portarien a un govern democràtic.

Arribat el moment de transferir el poder a les mans dels civils, el 25 d’octubre ens vam despertar amb l’anunci del general El Burhan (1) anul·lant la constitució i declarant la llei marcial, fet que va portar a l’empresonament de tots els ministres del govern, inclòs el primer ministre. Amb l’aliança dels caps de la lluita armada de Darfur formant una administració militar, vam tornar a començar de nou. Es van reorganitzar els comitès de resistència, mobilitzant tota la classe obrera i el poble en general, amb un paper decisiu del PC a les mobilitzacions que va durar uns divuit mesos amb més de cent vuitanta morts i prop de vuit-cents ferits, deixant la junta militar i els seus aliats oportunistes, incapacitats per formar un govern, cosa que els va portar altre cop a la mesa de negociació.

Obligats per la resistència popular a doblegar-se, es va acordar un temps màxim de tres mesos per arribar a una solució que permetés tornar a la transició. Amb remodelació i reciclatge de l’exèrcit i la integració de tots els grups armats, incloses les Forces Ràpides d’Intervenció "FRI", en un sol exèrcit professional, sense participació política ni interferir de cap manera en el poder sota l’autoritat civil. La matinada del catorze d’abril era el temps fixat per a la signatura final de l’acord, ens vam despertar atònits amb fortes explosions i sons de tota mena d’armes de gran calibre: era l’anunci de la fi de la pau al Sudan.

El primer i abans que res és lluitar per acabar amb la guerra. Segon, no ens queda cap altra sortida que continuar mobilitzant fins aconseguir implantar les institucions democràtiques novament.

Cal pressionar per a un cessament real i garantit de les hostilitats, així com per a l’obertura de l’aeroport per l’arribada d’ajuda i corredors humanitaris segurs. Visca la lluita del Poble!

Gurashi H. Tamim

NOTA (1) General Abdelfatah al Burhan, des del 2019 líder del Consell Sobirà del Sudan, cap d’estat de la transició. El 25/10/2021 va liderar un cop militar.