El primer que volem és demanar disculpes a tota aquesta gent que de veritat sempre suma. Per exemple, a la netejadora d’Olvera que es va enfadar amb nosaltres, però, en general, a tots els que sumen per a la seua Classe, no sols el dia que es votarà. Les nostres disculpes més sinceres perquè, encara que és cert que no vam pretendre boicotejar, també és cert, que a riu regirat, la dreta es posa les botes.

Creiem i ens hauria agradat, que Iolanda hagués aconseguit, amb la seua experiència, capgirar la situació i treure-li rèdit polític a una protesta contra ella, allargant la mà als treballadors del Metall. Però no va poder ser, així que INSISTIM, vagin per davant les nostres disculpes als quals sempre sumen.

No ens disculpem amb els que resten i ens volen culpar que li fem el joc a la dreta. Amb un discurs insubstancial i simple, els senyors llicenciats, limiten les seues raons al gastat discurs «ochentero» del vot útil, de no fer-li el joc a la dreta i cura que ve el coco! (Vox). Argumenten que PER QUÈ no ataquem a la dreta, com si CTM fos l’única que tingués l’obligació en aquesta beneïda terra d’atacar als polítics, oblidant que en les dues últimes ocasions que Juanma Moreno va ser a la província, la primera en ple tancament d’Airbus, el nostre sindicat, fins i tot sent més naval que aeronàutic, va ser l’únic que va acudir a "rebre’l". Igual va ocórrer quan va venir a inaugurar el tramvia o com quan Vox va celebrar el seu 1° de maig a la nostra ciutat i només CTM (com a sindicat) va ser el que els va fer front.

CTM i 50 majaras, és a dir 50 i escaig de majaras del metall, vam anar a rebre a Iolanda perquè així es va decidir en assemblea i perquè a 15 minuts caminant d’on ella estava, s’incomplien i s’incompleixen els drets dels treballadors. I ella és la responsable en gran part: "LA CAP DE LA INSPECCIÓ SOC JO" (això va dir la ministra en la reunió que va tenir amb els sindicats del metall davant la petició de CTM que estigués, en aquesta reunió, el Cap de la inspecció de treball). No hi ha més!
CTM mai hem pretès participar en el circ de les eleccions. Per això decidim no contestar a les crítiques fins que no passarà el 23J. Encara més, mai hauríem entrat en cap polèmica amb cap partit polític, especialment amb sigles d’esquerres, a pesar que sempre ens havíem fet moltes preguntes. Com per exemple: Per què mai Esquerra Unida de la capital i badia s’ha posat al capdavant de les reivindicacions dels treballadors de la indústria auxiliar del metall? Per què dels seus silencis? Serà perquè no els consten les nostres reivindicacions o no creuen que siguin certes?

LES NOSTRES REIVINDICACIONS

Sap IU que pràcticament el 90% de les contractes incompleixen en part el Conveni? Saben que tots els accidents greus, 5 morts en quatre anys, van ser treballadors de l’auxiliar? Saben que els treballadors són contractats ha dit perquè pràcticament cap empresa auxiliar té borses de treball? Els consten que els treballadors fixos discontinus estan perdent diners i donant-li-ho a la patronal per una mala regulació de l’última reforma? Els han comptat alguna vegada que, com en el franquisme, per aixecar la veu, centenars de treballadors estan represaliats i no els permeten entrar a treballar en les Drassanes públiques? S’han preocupat per saber com es guanyen la vida els treballadors quan no hi ha càrrega de treball? O creuen, encara creu llicenciat Martín Vila, que cobren cada mes tant sí com no com si fossen treballadors de NAVANTIA? Creuen que França, Dubai, Itàlia, Holanda, Escòcia, Bèlgica, Euskadi, Castelló... són destinacions turístiques per als treballadors del metall? Saben que tot l’anterior porta ocorrent des de fa més de trenta anys? No sap res d’això IU de Cadis? Perquè observeu tota la gent que ho sap:

DADES PROVADES

 Fa uns tres anys, en reunió telemàtica amb l’Excap de la inspecció de treball de Cadis -en la qual van estar membres de la unitat antifrau o Irene Marín Luengo, Subdirectora general de la inspecció- CTM va fer aquestes preguntes: "Són certes les denúncies interposades pel nostre sindicat per incomplir el conveni? I si ho són: Per què no havia actuat abans la inspecció, si es porten infringint des de fa més de trenta anys? El cap de la inspecció va contestar: "Sí, són unes certes i no s’ha actuat abans perquè els agents socials NO INTERPOSAVEN DENÚNCIES".

 En les dues reunions amb la ministra de treball (en una va ser acompanyada pel secretari d’Estat) que es van donar a l’Ajuntament de Cadis amb els sindicats del metall, Yolanda Díaz va dir: "Sé el que ocorre en les drassanes de la Badia i estem treballant perquè no continuen els incompliments. Necessitem que els sindicats col·laboreu amb les denúncies perquè no es poden permetre".

 En el judici d’un company, Antonio Noria, expresident del Comitè, i lligat llavors a IU, declarava: "És cert que NAVANTIA represàlia a treballadors".

 Juan Linares, secretari del metall de la Badia per CCOO:" NAVANTIA és una selva".

 Bolaños, president del comitè de NAVANTIA/CADIS, durant la vaga del metall: "Els treballadors no surten al carrer per gust, ho fan perquè s’incompleixen els seus drets".

 La major part de les denúncies interposades ens donen la raó.
 Els torns són proves dels incompliments denunciats i no denunciats.

 Diverses PNL han estat aprovades en el congrés en les quals es denuncien els incompliments sistemàtics del conveni. (Propostes per partits d’esquerres, alguns mudi tos ara).

Davant tal evidència per què IU com a tal ha romàs sempre callada? I per què se li SUMA a aquest silenci Podemos? I ni parlar del Soe. Ningú sap res? En el metall de Cadis passa com en l’hostaleria, tots sabem el que cobra un cambrer, les hores que tira i els dies que lliuren: Pobrets els cambrers! Però ningú fa res, perquè agrupar, crear comitès i afiliar a cambrers és una tasca molt dura i SUMA molt poquet.

QUI ABONEN EL DISCURS DE LA DRETA?... Des que Jesús i Manolo van agafar el megàfon ha passat bastant temps. Més d’un, d’aquests que estan sempre abonats al fàcil "penses malament i encertaràs", perquè creuen "que tot lladre és de la seua mateixa condició", pensaven i deien: "Altres dos que volen viure del conte" o" a aquests dos els ha manat el *Coleta". La gran diferència és que han passat els anys i Jesús i Manolo segueixen en el mateix lloc perquè, encara que van agafar el megàfon, mai van deixar anar la pinça de soldar. Petit detall que marca la diferència entre fer sindicalisme de Classe o instal·lar-se en un quiosquet de manera permanent. Entre NO fer-li el joc a la dreta (ni a ningú que faça polítiques de dretes) o abonar-los el camí.

Sabeu per què part de l’esquerra electoralista no dona la cara o es posa de perfil per a defensar als treballadors de l’auxiliar? Perquè clarament els grans sindicats estan incrustats en els seus partits. I dins dels seus partits, a través d’aquests sindicats, però també per altres secrets, molts d’ells viuen instal·lats en els seus quiosquets culturals/socials/polítics. Si els electoralistes s’atrevissin a atacar als sindicats de referències, anaven a perdre molts dels seus vots orgànics i, òbviament, prefereixen SUMAR vots com siga i on siga i RESTAR consciències.

Davant aquesta falta d’ideals i consciència apareix el Sindicalisme de la por a la bastida: Persones que li pesen molts més els interessos que els ideals i que, a poc a poc, van perdent els seus escrúpols. Donen peu contínuament al discurs de la dreta amb els seus comportaments, i abans que li lleven els seus privilegis i haver de tornar a treballar (pànic, terror, vertigen, por a la bastida, paüra a agafar de nou la pinça) són capaces de vendre la seua ànima al diable, a la patronal o a qui la hi compri. Aquests personatges (simples titelles) han provocat que els sindicats siguem elements estranys quan entrem en la factoria i que alerten el sistema immunitari dels treballadors quan senten la paraula: "companys". El discurs de Vox no fa gens de mal, si abans no fos abonat per aquests exemplars que acaben infectant tot el que toquen. Lamentablement: NO SÓN EXCEPCIÓ. El sindicalisme professional està, sense cap dubte, podrit:

L’única cosa BONA DE...

L’única cosa bona de CCOO de la Badia és que existeix UGT. Per molt mal que ho facin, és difícil superar a Montoro i companyia. Antonio Montoro, que va signar el tancament de Delphi i Airbus, (molt ullet amb drassanes de Puerto Real) abona contínuament el discurs de la dreta amb fem fet amb frases per al record: "No hi ha treballadors sense empreses". Esmenti a gratcient per a coaccionar als treballadors perquè li surt gratis: "La vaga és il·legal perquè només UGT i CCOO podem convocar". És tan covard que mai farà una assemblea de treballadors amb les drassanes de Cadis plens. Prefereix reunir només els seus delegats (pròximament explicarem com es trien als delegats en el metall de la Badia). Alimenta el discurs de la dreta i dona la raó a la patronal, menyspreant a les assemblees de treballadors perquè sap que acabarien amb els seus "modus de vida chiringuiteros". Sabeu que mai en l’anterior vaga del metall va convocar als treballadors, ni per a convocar-la ni per a desconvocar-la? Vaga en la qual no va importar si es posés en perill o no la càrrega de treball i en la qual els treballadors van perdre milers d’euros. Vam ser CTM i CGT els que coordinem la caixa de resistència que es va repartir entre més de 400 treballadors i, a part, es van pagar les sancions. Mireu el que diu ara: "La gent que haja perdut el treball per la marxa dels vaixells, que vaja a casa de Barroso i de la CTM al fet que li omplin la nevera".

...I L’única cosa BONA DE...

...I l’única cosa bona d’Antonio Montoro és que existeix Antonio Beiro. L’error" d’aquest últim va ser agafar el megàfon i no saber on va deixar la pinça de soldar. "Achiringuitado" a perpetuïtat al comitè de Dragatges i típic passejant gadità, va centrar càtedra en la negociació amb la ministra i els 4 companys acomiadats de Mecamansol. En privat, només que no era tan privat, li va dir a la ministra, per a orgull del SEU IU i CCOO: "Yolanda, a aquests 4, ni en cas que només volen que ho subroguen". De catàleg de traïció a la seua Classe i exemple de com qui t’ha de defensar t’intenta enfonsar.

El nom d’un carrer o almenys una rotonda -ara que està el PP podria ser- caldria concedir-li al president del comitè de Navantia/Cadis, que ha fet història amb el seu comunicat compartit amb l’adreça de l’empresa i ha "inventat" la vaga sense dolor: "Afortunadament, aquest atur no ha coincidit amb la reparació d’un creuer". Ningú del seu sindicat li diu res a aquest home?!" Tremenda lliçó de sindicalisme: Cal fer els aturs QUAN NO HI HAGI CÀRREGA DE TREBALL!

No podem oblidar les contínues impugnacions electorals, sobretot de CCOO, que prefereixen que els treballadors es quedin sense comitè al fet que els presideixi sindicats diferents dels seus o de UGT.

EGOGENTE VS CLASSE OBRERA

I dins d’aquest festival de traïcions diàries, de despropòsits fets a propòsit, la "egogente" de l’esquerra, els progres que progressen més còmoda que adequadament, amb "gran tarannà democràtic", culpabilitzen als treballadors i sindicats que s’atreveixen, de ’fer-li el joc a la dreta per cantar-li les 40 (per a quaranta anys d’incompliments) a la/la seua futura presidenta. El senyor Lara qualifica de despropòsit i irresponsabilitat la "salutació" de CTM a la ministra i aplaudeix públicament el titular de l’en altre temps ex alcaldable per IU, Fernando Santiago: " 50 majaras furiosos..., els majaras del metall". (El ex alcaldable -que possiblement només ho votaven 51 majaras, però que, d’altra banda, pot ser que siga el més valent que haja fet en la seua vida- té molt clar que els majaras del metall són pares de famílies responsables i no tan majaras; si tingués clar que ho fossen, no s’atreviria a dir-ho). No han pensat, el senyor Lara i altres senyors preclars, que el veritablement greu és que el que reivindiquen els companys i CTM senzillament ÉS VERITAT perquè, si no, mentiria la Inspecció, el secretari d’Estat, la Sotssecretari general, el Congrés, Linares, Sínia, Iolanda o els torns..., No creu que, sense voler probablement, està sent més PRO DRETES que PRO DRETS, atacant als 50 treballadors que sí que s’atreveixen dins d’un grup de milers que es veuen obligats a ajupir el cap? No obliden que cada treballador que ajup el cap és una victòria per a la patronal, una victòria per a la dreta. No us sorprenguis després de l’auge dels Abascal i companyia.

Però parlem de l’important, de l’invisible per a alguns, dels 50 obrers del metall que sí que es van atrevir. Se sol dir que els més precaris són els que menys reivindiquen. En la vaga del metall, els més precaris, els treballadors de l’auxiliar, vam ser els que sortim al carrer. No van ser els de Navantia com en els 80 i 90. Posteriorment, el que va passar a Cadis s’ha anat estenent. Les passades setmanes van ser pintors i chorreadores", majorment, els que van sortir a exigir els seus drets. La professió més dura del metall, els més precaris. Els més explotats, els oblidats, van ser els que van aixecar el cap. Els que fa anys que aixequen a les drassanes de Cadis perquè tothom sap que a Cadis els vaixells entren sobretot per a sagnia i pintura. 50 obrers del metall essencials, imprescindibles, no estan bojos i saben el que volen. Són pares de família que estan farts d’estar farts. CTM vam néixer per a estar amb els més precaris, ens sentim molt orgullosos que les coses vagin canviant encara que siga molt a poc a poc.