Si no hi ha canvis inesperats després del tancament d’aquest article, el proper 6 de setembre, primer dia lectiu del nou curs escolar, tindrà lloc una vaga de les treballadores de l’educació pública de Catalunya convocada pels sindicats CGT Ensenyament, USTEC i Intersindical-CSC. Una nova jornada de lluita educativa que evidencia que el canvi de conselleria no ha suposat cap canvi real de les polítiques educatives del govern.

El curs passat va estar a punt de començar amb una vaga a l’educació pública que donava continuïtat a la desena de vagues, algunes històriques, del curs anterior, però que va quedar desconvocada després del famós acord entre sindicats i Departament per la reducció de l’hora lectiva al gener amb incorporació de 3500 docents. Enguany, sembla difícil que hi hagi cap acord abans del dia 6 de setembre que suposi la desconvocatòria d’aquesta vaga, en part justament per les crítiques que van rebre els sindicats per desconvocar la del passat curs sense consultar-ho abans amb les treballadores.

Aquesta nova vaga educativa fa explícit que el cessament com a conseller de Josep Cambray després del desgast patit per la mobilització i les darreres davallades electorals d’ERC no suposa cap voluntat de canvi real de les polítiques educatives de l’actual govern. Fins el moment, l’únic diferent que ha fet Anna Simó en relació amb Cambray ha estat tenir un to més conciliador. Un canvi de formes que no ha suposat cap canvi de contingut ni l’aplicació de cap de les reivindicacions sindicals vigents: s’ha seguit maltractant a les treballadores interines amb oposicions injustes i mal planificades al juliol mentre es segueix ignorant l’exigència d’estabilització real de totes les treballadores en frau de llei. S’ha continuat amb l’avançament del proper curs, al 6 de setembre tot i el temps insuficient de preparació denunciat per les treballadores i les denúncies d’altes temperatures denunciades per la CGT en el mateix període de l’any passat als centres educatius. Segueix la manca creixent de democràcia als centres i es segueix sense l’augment de pressupostos significatiu que caldria per apropar-se al 6% del PIB que estableix la mateixa LEC.

Per tant, es evident que cal seguir lluitant i que calia aquesta vaga d’inici de curs. Però cal dir que es continua tenint el mateix punt feble que el curs passat i que fa dos: la manca d’assemblees de base de treballadores per decidir des de baix com, quan i fins a on lluitar. Des de CGT Ensenyament s’ha intentat convocar assemblees de centre, territorials i reactivar les zones. Però amb molt poca participació en la majoria de casos. Serà fonamental enfortir aquesta qüestió si es vol donar continuïtat a les mobilitzacions i si es vol que aquestes siguin prou participatives.

29 d’agost del 2023
Pedro Mercadé