L’atrocitat d’Israel a Palestina

L’extermini que veiem a Gaza, no té precedents recents tan àmpliament documentat i on els assassins no s’amaguen. És un advertiment a tots i als pobles del món. No estem davant un afer ni local o regional, sinó estratègic per l’imperialisme nord-americà i també l’europeu. El resultat pot determinar el futur. I per això, encara que a Joe Biden li pot costar les propers eleccions , Estats Units manté amb un pont aeri regular cap a Israel d’armes i de diners per sostenir la invasió.

Israel neix com un estat imperialista, o més aviat com a extensió de l’imperialisme en una zona estratègica del món, amb el Canal de Suez, per on circula un 25% del comerç marítim del planeta i amb una part important de les reserves mundials de petroli i gas. Estats Units orquestra un entramat d’interessos imperialistes, sense el qual Israel no seria un estat viable, en termes ni polítics, ni econòmics ni militars.

Israel pot bombardejar un i altre cop tota la Franja de Gaza i provocar milers de morts, però una altra cosa és aconseguir controlar el territori, perquè el poble palestí resisteix. Una segona Nakba amb l’expulsió dels 2’3 milions de palestins de la Franja és improbable. EUA no ho vol perquè obligaria a augmentar encara més la violència per forçar-la i seria un factor de desestabilització de la regió. Mantenir el territori sota ocupació militar sionista tindria un alt cost econòmic i en morts de militars israelians. Fatah i l’Autoritat Palestina son àmpliament rebutjades a Cisjordània. Sense un pla viable, Netanyahu fa de la destrucció i la massacre un objectiu en si mateix.

La resistència palestina és un factor clau i indispensable per una desfeta política israeliana. Obre un camí als treballadors/es i pobles contra l’imperialisme i l’opressió. Un camí que no només és antiimperialista, també anticapitalista, perquè l’existència mateixa de l’estat d’Israel té a veure en la fusió del sionisme amb grans capitals del sistema financer mundial. El que veiem a Palestina és una expressió de la barbàrie imperialista, del capitalisme en decadència i travessat per una crisi econòmica brutal. No és casual que l’extrema dreta mundial -sense excepcions- s’emmiralli amb l’estat d’Israel.

A Palestina ens juguem el futur dels pobles i la classe obrera internacional. No podem fallar. La mobilització internacional no pot aturar immediatament el patiment del poble palestí, però pot fer trontollar l’entramat d’interessos imperialistes que sosté l’estat sionista. Cal organitzar i coordinar la mobilització internacional per aturar el genocidi. A Barcelona s’ha convocat una nova trobada Internacional pel 3 i 4 de març. Ara més que mai, tots i totes som Palestina.

És molt significatiu que sigui Sudàfrica, que va viure en pròpia carn l’apartheid qui hagi portat Israel davant el Tribunal Internacional de Justícia. Cal exigir a totes les institucions la ruptura de relacions amb Israel i que se sumin a la denúncia .

Les retallades ja son aquí

L’any 2024 es presenta crític per l’economia europea. Els dos pilars centrals europeus Alemanya i França arrosseguen el conjunt de la UE cap a la temible estagflació: inflació amb recessió. Alemanya tancava l’any entrant en recessió i amb una inflació del 3’8% (la mitjana de la UE és del 2’9, l’espanyola del 3’3). França frega la recessió i tanca amb un 4’1% d’inflació. El Banc Central Europeu es troba en una disjuntiva: o seguir incrementant el tipus d’interès per intentar controlar la inflació però amb el risc d’ofegar més l’economia o bé deixar d’augmentar-los i que la inflació torni a disparar-se.

En aquestes condicions, La UE imposa el retorn als topalls de dèficit públic al 3% i el deute al 60% del PIB. L’executiu espanyol imposa un 0’5% com a topall d’increment de la despesa pel 2024. Un percentatge substancialment inferior al creixement previst del PIB i de la inflació. Les xifres del govern espanyol pressuposen que la recessió que qualla a centre Europa no acabarà arribant, quan els signes d’alentiment del creixement són constatables. Per ajustar el pressupost al llarg de l’any s’imposaran fortes retallades que agreujaran la ja difícil situació de la classe obrera i sectors populars.

Recuperar la mobilització per impedir-ho serà imprescindible. No només per aturar les retallades, sinó per evitar que sigui la dreta i l’extrema dreta qui canalitzi la desesperació i el descontentament. Ho acabem de veure altre cop a l’Argentina amb Milei. L’antídot contra l’extrema dreta no és la lògica del mal menor. Perquè són les polítiques del Govern PSOE-Sumar les que aplanen el camí de l’extrema dreta com a única oposició. El veritable antídot contra el creixement de l’extrema dreta és la construcció d’una alternativa obrera i popular en resposta a les polítiques burgeses del Govern.

Lluita Internacionalista
9/1/2024