El passat 27 de febrer els sindicats CGT, COBAS i CC.OO. van convocar una vaga del Servei d’Ajuda a Domicili a Catalunya per la millora del conveni que actualment és de mínims i de poques garanties per a un sector professional molt castigat i al qui no se li reconeixen les malalties professionals. Aquest és un Servei Públic que les administracions han venut a fons voltor de l’IBEX 35, o falses cooperatives.

Una vegada més van participar moltes treballadores mostrant el seu desacord amb les patronals, exigint un conveni a Catalunya que doni resposta a les seves reivindicacions i fen escoltar la seva veu exigint responsabilitat a les Administracions. Reclamen que aquest servei social municipal precaritzat sigui assumit per l’administració i es deixi de mercantilitzar amb l’atenció a les persones i les seves cuidadores per a benefici del gran capital. Ni un euro al capital, ni al tercer sector. La solució només ha de ser un servei 100% públic, internalitzant als seus professionals a l’administració.

Problemes similars tenen també altres sectors, el CUESB (Centre d’Urgències i Emergències de Barcelona) reivindica la municipalització com a millor resposta dels suposats governs progressistes reconeixent als seus professionals internalitzant-los i eliminant així les discriminacions salarials i socials envers els treballadors municipals.

Però aquestes no són les respostes de l’administració tal com va passar el darrer 8 de març, dia de la dona treballadora, en què les treballadores de Serveis Socials externalitzats d’atenció a persones vulnerables (recordem que són majoritàriament dones) l’administració va enviar la policia a barrar el pas en lloc de resoldre els problemes laborals dels professionals que quotidianament treballen, deixant-se la pell, per cuidar a les persones més vulnerables, maltractades i apartades del sistema. Els governs de torn regalen els nostres serveis públics precaritzant les condicions dels professionals i usuaris, a costa del nostre salari indirecte i els nostres drets socials.

Malauradament, s’està acomplint la premissa descrita pels socialistes revolucionaris, que jo, una d’elles, ho expresso així: «l’estat, quan no està disposat a concedir-te res i està al total servei del capital, el seu pressupost més alt el gasta en seguretat», sembla que l’Ajuntament de Barcelona avui comença a complir aquesta maleïda premissa.

Polítiques que deixen a milers de treballadors públics en mans privades que els hi apliquen convenis de misèria, perpetuant la mercantilització del servei i la bretxa salarial, la major part són dones. Professionals que tenen cura de la dependència: gent gran, diversitat funcional, joves, dones, infants, persones sense sostre...
Constatem problemàtiques a les quals anem donant respostes mobilitzadores de lluita, aquest és el camí: el SAD, el CUESB, Serveis a sense sostre, cuineres d’escoles bressol, SAIER, cultura i lleure de proximitat... són també un exemple de lluita, obrint nous camins de coordinació i organització de la lluita unificada del sector social externalitzat de Catalunya.

La solució real és la internalització a les administracions corresponents: Generalitat, Diputacions, Ajuntaments.

Marga Olalla
Membre de Municipalitzem
militant de Lluita Internacionalista