El Motí dels Velluters va ser el 21 de gener de 1856 a València, a conseqüència del descontentament dels treballadors de la seda (velluters) pels jornals que cobraven, van donar lloc a disturbis per demanar un augment salarial. El dia assenyalat per la protesta pública es van formar diversos grups, dels quals el més nombrós es va concentrar davant el Col·legi de l’Art Major de la Seda.

El governador civil va enviar els alcaldes del barri per intimidar els rebels, que només van cedir davant l’amenaça de la intervenció de l’exèrcit. El fet que la convocatòria per la manifestació pública es realitzés amb pasquins repartits per tota la ciutat, revela la presència d’una organització obrera embrionària. El Motí dels Velluters va ser una de les primeres reivindicacions del proletariat urbà de València, i alguns autors el consideren com la primera manifestació per la lluita de classes en aquesta ciutat. Aquests fets expressaven tensions ciutadanes més àmplies, les quals l’abril següent van donar lloc a importants revoltes socials, sota el crit de: Morin els Rics! El 1860, catorze velluters van fundar la “Cooperativa La Proletària”, una organització obrera de resistència, que poc després, es convertiria en una cooperativa de producció.

La progressiva mecanització de la indústria tèxtil permetia augmentar la producció, al mateix temps que abaratir els costos reduint els jornals mitjançant l’ocupació de dones i nens, i generant desocupació entre els antics treballadors artesans. Aquest fet va donar lloc a protestes i al naixement de les primeres organitzacions obreres, en un context en què el moviment obrer començava a organitzar-se i a dotar-se d’un cos ideològic.

La revolta dels velluters va ser molt simbòlica, però els resultats de la revolta poc satisfactoris per als seus convocants. La vaga de les filadores de la seda l’any 1902 va tenir més èxit. Elles van reclamar dues simples qüestions: mitja hora per esmorzar en una jornada laboral d’11 hores i un petit augment salarial per arribar a cobrar la meitat del sou del peó pitjor pagat de la fàbrica de la família Alpera, situada al carrer Guillem de Castro (València). Els amos de la fàbrica es van negar a acceptar aquestes demandes i les 150 treballadores de l’empresa van convocar una manifestació pels carrers de Velluters a la qual van acabar unint-se altres treballadores del sector del tèxtil de la zona. S’estima que moltes dones van secundar aquesta vaga que va durar més d’un mes.

També cal destacar, que les societats obreres masculines els van donar suport i va estar a punt d’esclatar una vaga general per secundar aquesta reivindicació. En tota aquesta protesta va ser clau la figura d’Elena Just, una de les mares del feminisme valencià. Juntament amb Carmen Soler van fundar la Societat Bé d’Obreres el 1899 que va ajudar molt a les filadores de la seda. Van negociar amb els amos de la fàbrica i van aconseguir que els patrons acceptessin les seves reivindicacions.

El juliol de 1873 va esclatar l’anomenada revolució del petroli que va ser una revolta obrera de caràcter llibertari i sindicalista a Alcoi, durant la Primera República Espanyola.

Una de les característiques d’aquestes tres revoltes obreres va ser l’autoorganització de les treballadores i els treballadors i la lluita per sortir de l’explotació que els patrons de les fàbriques mantenien amb jornades interminables, baixos salaris i sense cap mena de dret laboral.

També recordeu que el 1864 neix L’Associació Internacional de Treballadors (AIT) o Primera Internacional, va ser una organització fundada a Londres que va agrupar inicialment els sindicalistes anglesos, anarquistes i socialistes francesos i italians republicans.

Cal aclarir que Velluters va ser i és un barri situat a la part vella de la ciutat de València, majoritàriament poblat per gent treballadora, que va anar veient com el seu barri es deteriorava. El barri de Velluters deu el seu nom a l’ofici majoritari dels seus residents, l’ofici seder (velluter en valencià), i de l’alta concentració de telers.
Recomano llegir el llibre de Rosa Luxemburg (Reforma o revolució 1900) i la seva opinió sobre el cooperativisme

Carlos Rodríguez (País Valencià)