La violència entre les pandilles armades i la policia s’ha agreujat en l’última setmana a Port-au-Prince, paral·lelament a la intensificació dels esforços de l’imperialisme estatunidenc per assegurar l’enviament de tropes d’ocupació a Haití en aplicació de la Resolució 2699 del Consell de Seguretat d’octubre de 2023. Les principals pandilles del país, que controlen més del 80% de la capital, han atacat el Palau Nacional, l’aeroport de la capital Toussaint Louverture, i la principal presó del país, alliberant uns 3.000 presos. Aquesta ofensiva militar passa mentre el primer ministre de facto Ariel Henry, rebutjat per la majoria del poble haitià però secundat per l’imperialisme estatunidenc, es troba de gira internacional assegurant suports per a dur a terme l’ocupació militar estrangera.

A finals de febrer, Henry es va reunir a Guyana amb caps d’estat de la CARICOM i després va visitar Kenya, un país que, a canvi de 100 milions de dòlars en assistència militar estatunidenca, s’ha compromès a enviar mil efectius militars a Haití. El màxim tribunal de Kenya ha frenat el desplegament de les tropes, però el govern continua maniobrant per a enviar-les.

La cimera de la CELAC, que va reunir a principis del mes de març els governs d’Amèrica Llatina i el Carib, també va emetre una declaració que inclou el suport a la Resolució 2699 i l’ocupació militar d’Haití. El Secretari General de l’ONU, Antonio Gutérres, va ser present per a encapçalar el suport a la intervenció.

Com a part dels seus esforços per a legitimar l’ocupació militar estrangera, Ariel Henry es va comprometre davant la reunió de la CARICOM a celebrar eleccions abans del 31 d’agost de 2025. Però no ha respectat les seves anteriors promeses de celebrar eleccions abans de febrer de 2024. S’ha de recordar que la seva designació com a primer ministre al 2021, després de l’assassinat de l’aleshores president Jovenel Moïse, va ser decidida pel Core Group, integrat pels ambaixadors dels governs dels EUA, el Canadà, França, el Brasil, l’Estat espanyol i Alemanya, així com representants de la Unió Europea, l’ONU i l’OEA. Sota el seu mandat ha continuat l’accelerada deterioració del país que va caracteritzar els governs dretans de Martelly i Moïse, del PHTK, també apuntalats per l’imperialisme estatunidenc i europeu.

Les forces repressives de Kenya tenen un ampli historial de crims contra el seu propi poble. El juliol de 2023, davant les protestes per les mesures econòmiques antipopulars del govern de William Ruto, la repressió policial va deixar més de 20 persones assassinades. Altres governs del Carib i africans també han estat subornats per l’imperialisme estatunidenc per a formar part del contingent d’ocupació a Haití, entre els quals el de les Bahames, Jamaica, el Senegal, Belize, Burundi, Txad i Benín. S’intenta reeditar la fracassada experiència de la MINUSTAH, encapçalada per les tropes brasileres enviades per Lula da Silva entre 2004 i 2017, a les quals es van sumar tropes d’altres governs de la regió autodenominats progressistes com els de l’Argentina, l’Equador, Bolívia, l’Uruguai i Xile. Aquestes tropes van cometre greus crims contra el poble haitià, van generar una epidèmia de còlera que va matar milers de persones i van ser corresponsables en la generació de les condicions en les quals han prosperat les màfies criminals, sostenint al règim sorgit del cop d’estat de 2004 i els seu governs antipopulars al servei de la burgesia haitiana.

De manera semblant a les pandilles centreamericanes o als càrtels del narcotràfic de Mèxic, les pandilles haitianes es proveeixen amb armament provinent dels EUA i es financen mitjançant el narcotràfic i l’extorsió, arribant a acords amb polítics i empresaris. A conseqüència dels enfrontaments entre pandilles i les seves accions contra la població, al 2023 van morir al voltant de 4.000 persones i 3.000 van ser segrestades, mentre que més de 300.000 van resultar desplaçades forçosament. La producció agrícola també ha estat perjudicada pels atacs de les pandilles a la pagesia.

L’Estat haitià compta amb al voltant de 10.000 policies en un país d’unes 11 milions de persones. Durant l’any passat s’estima que més de 1.000 policies van emigrar als EUA. Les pandilles també s’han infiltrat a la policia. L’imperialisme pretén esmenar el dèficit repressiu de la burgesia haitiana amb una ocupació estrangera per a perpetuar el sotmetiment del poble haitià a governs il·legítims, corruptes, i servils als interessos dels EUA i les potències europees.

És molt greu que en una situació d’asfíxia econòmica i social, amb un salari mínim que equival a menys de 4 dòlars diaris, una inflació anual superior al 20%, i mentre augmenta la fam, el govern de facto d’Ariel Henry a finals de febrer pagués 500 milions de dòlars al govern veneçolà en concepte de deutes de Petrocaribe. Al 2018, milers de persones es van mobilitzar a Haití contra la corrupció en la utilització d’aquest fons. Els governs van rebre al voltant de 4.000 milions de dòlars a través de l’esquema de finançament de Petrocaribe, dels quals la major part va ser malversada. Qualsevol pagament relacionat amb aquest deute hauria de sortir únicament dels diners dels corruptes i oligarques que es van enriquir amb Petrocaribe i no dels fons de l’Estat, que es necessiten per a atendre les necessitats urgents en alimentació, salut, educació i accés a aigua i electricitat. Exigim que es facin públics els termes de la negociació entorn del deute de Petrocaribe.

Malgrat les terribles dificultats, la lluita del poble haitià contra el govern d’Ariel Henry i la seva recent mobilització en defensa del canal de reg a Ouanaminthe, mostren que persisteix un gran potencial en el moviment de masses. També hi ha hagut intents d’autoorganització comunitària per a enfrontar i expulsar les pandilles dels barris populars. El desafiament és, enmig de les enormes dificultats que presenta la situació, fer passos cap a la unitat de qui des de l’esquerra aposta per un govern de la classe treballadora i les comunitats populars i pageses, així com de la joventut, per a visibilitzar una alternativa política a les organitzacions de la burgesia i les màfies, tant en el terreny de la mobilització com en el d’un eventual procés electoral.

En l’àmbit de tota Llatinoamèrica i el Carib hem de mobilitzar-nos en solidaritat amb el poble haitià. Als països africans i del Carib els governs dels quals estan preparant l’enviament de tropes, oposar-nos a aquests plans al servei de l’imperialisme estatunidenc i europeu. Als països els governs dels quals integren el Core Group, exigir la dissolució d’aquest instrument de sotmetiment polític que viola el dret del poble haitià a l’autodeterminació, especialment davant aquells governs que diuen ser democràtics o fins i tot d’esquerres, com el de Lula al Brasil. Donem suport a l’exigència del poble haitià de que marxi l’il·legítim i antipopular govern d’Ariel Henry secundat per l’imperialisme. Donem suport a la lluita contra les pandilles criminals que pretenen aterroritzar les comunitats urbanes i rurals. Ni tropes d’ocupació ni pandilles. Que s’anul·li tot el deute extern i que els EUA i França paguin reparacions pels seus crims històrics contra Haití. Per la unitat del poble treballador haitià perquè prengui el seu destí en les seves pròpies mans i pugui superar l’actual crisi.

5 de març de 2024

Unitat Internacional de Treballadores i Treballadors-Quarta Internacional (UIT-QI)