De sobte els mitjans i les xarxes utilitzades o influenciades pels governs pro Israel i el sionisme van deixar de parlar de Gaza per a centrar-se en l’atac de l’Iran. Des del dissabte 13 d’abril es debat sobre si hi haurà o no una guerra Israel-Iran i tota mena d’hipòtesi. Però es va fer silenci sobre el genocidi per bombardejos i fam que està perpetrant Israel i el seu règim d’apartheid.

Això és el que volia Israel quan l’1 d’abril, sorprenentment va bombardejar el consolat de l’Iran a Damasc, capital de Síria, assassinant a vuit persones, entre ells alts comandaments militars de l’Iran. En aquell moment podía ser difícil entendre a què es devia aquest atac. Però ara ha quedat clar. El rerefons era la situació a Gaza. Es va tractar d’una provocació de Benjamin Netanyahu i el seu govern d’ultradreta per buscar una reacció, gairebé obligada, de l’Iran amb l’objectiu de desviar l’atenció de la massacre sobre Gaza i aconseguir que els seus aliats imperialistes li donessin una vegada més el seu suport incondicional. Volen frenar les creixents crítiques i les queixes de Biden i els líders de l’imperialisme europeu perquè acceptessin un alto el foc. Els caps de l’imperialisme el volen no perquè s’han fet pacifistes o han deixat de donar suport a Israel, sinó perquè estan pressionats pel creixement als seus països de les protestes de milions de persones en suport al poble palestí.

Per uns dies Israel i els EUA han assolit aquest objectiu. Però no arribaran molt lluny, perquè és com voler tapar el sol amb la mà.

Israel va preparar aquesta provocació perquè estava en el seu pitjor moment a Gaza i cada vegada més aïllat en el món. A sis mesos de la invasió, malgrat la destrucció i els seus crims massius, no pot cantar victòria. Per primera vegada s’havia votat a l’ONU un alto el foc, sense el veto dels EUA. Biden critica a Netanyahu pel bombardeig al comboi humanitari i per la seva intenció de voler fer una incursió militar a Rafah. Dins d’Israel s’han reprès les marxes massives d’un sector de la societat demanant la renúncia de Netanyahu i noves eleccions per la no resolució dels més de 100 ostatges en mans de la resistència palestina.

Davant la inevitable acció de l’Iran, Netanyahu aconsegueix l’objectiu, ara com ara, d’aturar els questionaments sobre la seva política a Gaza, aconseguint que Biden i els seus aliats històrics imperialistes s’uneixin a Israel per a repudiar l’Iran. També assoleix que es parin les mobilitzacions i els qüestionaments a l’interior d’Israel. I, finalment, que al món tot giri al voltant d’això i es deixi de costat o es minimitzi el genocidi de Gaza.

Però la realitat és que tot això no fa més que posar en evidència tant la crisi del sionisme com la crisi de l’imperialisme ianqui. El mateix Biden i el seu govern ha declarat que no acompanyaran una resposta militar d’Israel davant l’atac de l’Iran i que “no busquem una guerra més àmplia amb l’Iran”. Mostrant una vegada més els seus frecs i diferències amb Israel. I l’Iran, al seu torn, va dir que considerava que “El cas estava tancat”, amb la seva acció. Estan mostrant tots dos que ni els EUA ni l’Iran volen embarcar-se ara en una guerra regional. Encara menys Biden, quan ja té la guerra a Ucraïna i té moltes complicacions pel seu suport al genocidi israelià. Als Estats Units és un any electoral i creix el rebuig a Biden pel seu suport militar i polític a Israel contra el poble palestí.

Respecte l’Iran, reconeixem el seu dret a defensar-se de l’atac criminal del sionisme. I repudiem qualsevol agressió sionista o de l’imperialisme. El que no podem deixar d’assenyalar és que lamentablement el règim autoritari teocràtic de l’Iran ni esmenta en les seves declaracions al poble palestí ni el genocidi de Gaza. Això reafirma que no està en el centre de la seva política el suport efectiu al poble palestí. En aquests sis mesos d’invasió sionista, només ha fet declaracions de solidaritat i algunes accions aïllades. És evident que la seva acció sobre Israel va ser excessivament limitada, al punt d’avisar als EUA, amb dos dies d’anticipació. Mentre l’atac d’Israel a Damasc no va ser comunicat a ningú, ni tan sols als EUA. Així les defenses sionistes i imperialistes van tenir temps d’estar preparades per a repel·lir l’atac dels drons i míssils balístics. En els seus comunicats el règim iranià va indicar que la seva acció va “ser suficient” i que donava el cas per “tancat”. Sense dir ni una paraula de Gaza i el poble palestí. Però a Gaza no hi ha res tancat. A pesar del silenci d’aquests dies, la lluita del poble palestí i els seus patiments continuen.
Si Israel desobeeix als EUA i fa un altre atac militar sobre l’Iran, cosa que no podem descartar, serà com a part de la seva desesperació i fracàs a Gaza. El que, en cas de passar, no faria més que aprofundir la seva crisi i aïllament mundial. El que continuaria posant contra les cordes al règim d’apartheid. En cas d’una nova agressió a l’Iran, els pobles del món l’han de repudiar com a part de la lluita contra el règim d’apartheid i en suport al poble palestí.

Per tot això, des de la UIT-QI, denunciem aquest intent de voler tapar la lluita i el genocidi a la Franja de Gaza. Continuem cridant als pobles del món a expressar als carrers la solidaritat incondicional amb la resistència palestina. Reclamant que se’n vagin les tropes del sionisme i que els governs del món trenquin tota mena de relacions amb l’estat sionista d’Israel.

15 d’abril de 2024

Miguel Sorans, membre de la direcció de la Unitat Internacional de Treballadores i Treballadors – Quarta Internacional (UIT-QI).